Comtat d'Alençon
De Viquipèdia
El comtat d'Alençon (més tard Ducat d'Alençon) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Alençon; va pertànyer als senyors de Bellême i Sonnois que van prendre el títol de comtes d'Alençon cap l'any 1000. La dinastia de Bellême va durar fins a la mort de Robert III el 1217, si be va deixar un fill pòstum que tenia dret a la successió però va morir el 1219 i el comtat va passar a la corona de França.
El 1268 fou donat a Pere, cinquè fill del rei de França Lluís el sant, amb un territori que inclou una part del comtat de Perche.
Va tornar a la corona el 1283, i va ser donat el 1291 a Carles II de Valois, germà de Felip IV de França el Bell, augmentat amb les senyories de Moulins-la-Marche, Bonmoulin, Sainte-Scolasse-sur-Sarthe, Domfront, Argentan i Exmes. De la casa de Valois hi va haver deu ducs. El va succeir el seu fill Felip que el 1328 va esdevenir rei de França (Felip VI de França) i va concedir el ducat al seu germà Carles III de Valois el magnànim (Carles II d'Alençon) que va morir el 1346.
El seu fill Carles III d'Alençon va abdicar el 1359 i es va dedicar a la vida eclesiàstica, i va morir essent bisbe de Lió el 1375. El comtat va passar a sa germà Pere II, que va incrementar el patrimoni el 1376 amb la senyoria de Sonnois, que va ser cedida a la seva dona Maria de Chamaillart vescomtessa de Beaumont, com a pagament d’una pensió que el senyor de Sonnois no podia satisfer. Pere II va morir el 20 de setembre de 1404 i el va succeir el seu fill Joan IV d'Alençon, que com que va prendre el partit del duc d'Orleans va haver de fer la guerra contra el comte de Maine i el comtestable de Saint Pol fins a la pau de Bourges de 15 de juliol de 1413; el 1414 el comtat va ser convertit en ducat pel rei de França; va morir a la batalla d'Azincourt el 21 d'octubre de 1415. El seu fill Joan V d'Alençon va quedar sota tutela de la mare Maria de Bretanya. El 1417 el ducat va ser ocupat pels anglesos i durant anys serà teatre de lluites, canviant algunes terres de mans freqüentment. Expulsats els anglesos el 1450, el duc va recobrar les seves terres. El 13 d'agost de 1465 va fer homenatge a Carles d'Anjou, comte du Maine, per les terres i senyorius de Beaumont-le-Vicomte, Fresnai i Sainte Susanne, que tenia en feu del comte, mentre la baronia de Sonnois era un feu de la torre d'Orinbandelle (Castell de Mans), la castellania d'Averlon era un feu de la baronia de Mayenne, i els feus d'Antenaise i Briçonniére eren feus de la baronia de Château-du-Loir. Va morir de mort natural el 1476 deixant de la seva muller Maria d'Armagnac, al següent duc, Ramon, i a una filla, Caterina senyora de Sonnois des el 1461, senyoriu que li fou donat com a dot al seu matrimoni. El duc Ramon va morir el 1492 i el va succeir el seu fill Carles que el 1505 va heretar el Sonnois de la seva tia. Carles va morir l' 11 d'abril del 1525 sense successió masculina, i el ducat d'Alençon i el comtat de Perche varen retornar a la corona mentre els bens propis van passar a les seves germanes Francesca i Anna. La corona va cedir el comtat a Margarita d'Orleans i a la seva mort a Catalina de Medicis i a Enric Hèrcules a la mort del qual va retornar a la corona el 1584 i va ser donat com apanatge posteriorment.
[edita] Llista de comtes i ducs d'Alençon
- Vegeu Sonnois
[edita] Comtes d'Alençon
- Fulk, comte de Carbonais ?-940
- Ives I de Belleme 940-997 (senyor de Belleme)
- Guillem I 997-1028 (primer comte titulat d'Alençon)
- Robert I 1028-1034
- Guillem II Talvas 1034-1048
- Arnauld I 1048
- Ives II 1048-1070
- Mabilla 1070-1082
- Roger de Montgomery 1070-1082
- Robert II 1082-1113
- Thibaud 1113-1117
- Esteve 1117-1119
- Robert III 1119-1134
- Guillem III Talvas senyor de Belleme i Sonnois 1134-1171 (comte de Ponthieu i comte de Sées)
- Joan I 1171-1191
- Joan II 1191
- Guillem IV 1191-1203
- Robert III 1203-1217
- Robert IV 1217-1219
- a la corona francesa 1217-1268.
- Pere I 1268-1283
- a la corona francesa 1283-1291
- Carles I de Valois 1291-1325 (comte de Valois (1285), d'Anjou (1290) i de Maine (1290), de Chartres (1285) i de Perche (1299), co-emperador i emperador nominal de Constantinoble 1301-1307 i 1307-1313)
- Felip 1325-1328 (comte de Valois, d'Anjou, de Maine, de Perche, de Chartres i del Rosselló, duc de Berry i de Normandia) (rei Felip VI de França)
- Carles II el Magnànim 1328-1346 (comte de Perche, de Chartres, de Porhoët i de Joigny)
- Carles III 1346-1359 (comte de Perche, de Chartres, de Porhoët i de Joigny)
- Pere II 1359-1404 (comte de Perche, de Chartres, de Porhoët i de Joigny)
[edita] Ducs d'Alençon
- Joan IV 1404-1415 des el 1414 duc d'Alençon (primer duc)
- Joan V 1415-1476
- Ramon 1476-1492
- Carles IV d'Alençon 1492-1525
- Margarita d'Orleans 1525-1549
- Catalina de Mèdici 1549-1566
- Enric Hèrcules (Francesc) 1566-1584
- A la corona francesa 1584-1646
- Gastó Joan Baptista de França 1646-1660
- a la corona 1660-1667
- Elisabet d'Orléans 1667-1670 (filla, duquessa d'Angulema)
- Francesc Josep de Lorena (fill) 1670-1675
- a la corona 1675-1710
- Carles de France 1710-1714
- a la corona 1710-1774
- Lluís Estanislau Xavier de França 1774-1789
