Comtat de Fesenzac
De Viquip??dia
El comtat de Fesenzac fou una jurisdicci?? feudal de Gascunya, centrada a Vic de Fesenzac (Vic-Fezensac).
La regi?? formava part del ducat de Gascunya. A la mort del duc Garcia I el Corb cap el 926, el fill segon, Guillem, va rebre el territori de Fesenzac i el d???Armanyac amb t??tol de comte. Guillem va viure fins el 960 i al morir va repartir els seus dominis entre els dos fills: el gran, Od?? (Od?? Falta), el Fesenzac; el segon, Bernat I, l'Armanyac, i al tercer, Fredel??, el Gausa o Gause. Bernat Od?? fou el pare d'Aimeric i de Ramon Coppa, bisbe d'Auch mort el 1049. Aimeric va deixar el comtat a Guillem I menys la senyoria de Montesquiu que la va deixar al fill Ramon Aimeric I, que va fundar una dinastia senyorial. A comen??aments del segle XII l'hereva Assalina (o Astamura) es va casar amb Guerau III comte d'Armanyac, que va morir el 1160. Amb el seu fill Bernat la uni?? dels comtats de Fesenzac es feu total i definitiva.
[edita] Llista de comtes
- Guillem I 926-960 (comte d'Armanyac)
- Od?? Falta (fill) 960-?
- Bernat Od?? Mancius Tinea (fill) ?-?
- Aimeric (fill) ?-c. 1050
- Guillem II Astanove I (fill) c. 1050-?
- Aimeric II Fortin (fill) ?-1103
- Astanove II (fill) 1103-?
- Assalina (Astamura) (filla) ?-c. 1150
- Guerau III (esp??s) c. 1120-1160 (comte d'Armanyac)
- Bernat (fill) 1160-1188
- Uni?? permanent a Armanyac 1160