[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Virrei de Catalunya - Viquipèdia

Virrei de Catalunya

De Viquipèdia

El Lloctinent de Catalunya o Virrei de Catalunya era el representant del rei a Catalunya. A mitjans de segle XVI, s'introduí el mot virrei d'origen castellà, que acabà per substituir totalment el de lloctinent.

Taula de continguts

[edita] Lloctinència catalana

Durant la dinastia del Casal de Barcelona, el lloctinent era normalment l'hereu al tron o la reina consort, i només era intitulat quan el monarca es trobava fora del regne, com a lloctinent Reial. En el moment que el rei entrava al regne, el càrrec es desfeia immediatament. Així doncs, era un càrrec de curta durada i només emprat en moments extraordinaris.

[edita] Formalització del càrrec

El Decret de Nova Planta va suprimir el càrrec de virrei de Catalunya.
El Decret de Nova Planta va suprimir el càrrec de virrei de Catalunya.

Les coses van canviar amb l'entronització de la dinastia dels Trastàmara. Exceptuant el primer rei d'origen castellà (Ferran I), els dos monarques següents van necessitar contínuament un lloctinent ja sigui per les estades fora del Principat (en el cas d'Alfons el Magnànim) o pels continus intents de sublevació (en el cas de Joan el Gran.

El rei Ferran el Catòlic institucionalitzà el càrrec en la persona del seu cosí l'infant Enric d'Aragó Infant Fortuna, el 1479, ja que tenia moltes possessions arreu del món i s'allunyava dels territoris durant llargues estades. Aquestes vacants reials s'allargaren (i de fet, es feren quasi permanents, amb els Habsburg.

En un principi, el virrei havia de ser una persona de sang reial, però de fet era un noble o eclesiàstic que feia d'executor de les ordres del monarca al Principat. Ell era qui nomenava als cancellers, als tresorers o als advocats fiscals, aquests càrrecs requeien en membres de l’alta jerarquia eclesiàstica o de l’alta noblesa castellana, algun cop requeia sobre algun noble català.

Durant el segle XVI els monarques espanyols no van exercir una autoritat absoluta a Catalunya, però a partir del segle XVII la situació política i econòmica va canviar. Les Corts eren convocades cada cop amb menys freqüència fins que al segle XVII no se’n van convocar.

El càrrec desaparegué a la fi de la Guerra de Successió, juntament amb les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó. Els Decrets de Nova Planta canviaven el virrei pel capità general.

[edita] Llista de Lloctinents de Catalunya

[edita] Regnat d'Alfons II (1285-1291)

[edita] Regnat de Pere III (1336-1387)

  • (1355): Pere d'Aragó, infant d'Aragó
  • 1363-1387: Joan d'Aragó, infant d'Aragó i futur rei Joan I

[edita] Regnat de Joan I (1387-1396)

[edita] Regnat de Martí I (1396-1410)

[edita] Regnat d'Alfons IV (1416-1458)

[edita] Regnat de Joan II (1458-1462)

[edita] Guerra civil catalana (1462-1472)

- Lloctinents de Joan II:

-Lloctinents dels monarques partidaris de la Generalitat:

  • 1462-1464: Joan de Beaumont, lloctinent d'Enric I
  • 1464-1466: títol vacant sota Pere IV
  • 1466-1470: Joan de Lorena, lloctinent de Renat I i fill seu
  • 1470-1472: Joan de Calàbria, lloctinent de Renat I i nét seu

[edita] Regnat de Joan II (1472-1479)

[edita] Regnat de Ferran II (1479-1516)

[edita] Regnat de Carles I (1516-1556)

[edita] Regnat de Felip I (1556-1598)

  • 1558-1564: García Álvarez de Toledo i Osorio, marquès de Vilafranca del Bierzo
  • 1564-1571: Diego Hurtado de Mendoza i de la Cerda, duc de Francavila
  • 1571-1580: Fernando de Toledo, Gran Prior de Castella
  • 1580-1581: Francesc de Montcada i Folc de Cardona, marquès d'Aitona
  • 1581-1582: Carles d'Aragó, duc de Terranova
  • 1583-1586: Juan de Zúñiga i Avellaneda, comte de Miranda del Castanyar
  • 1586-1590: Manrique de Lara i Girón, comte de València de Don Joan
  • 1590-1592:Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós
  • 1592-1596: Bernardino de Cárdenas i Portugal, duc de Maqueda
  • 1596-1602: Lorenzo Suárez de Figueroa i Córdova, duc de Feria

[edita] Regnat de Felip II (1598-1621)

  • 1602-1603: Joan Terés i Borrull, arquebisbe de Tarragona
  • 1603-1610: Hèctor de Pignatelli i Colonna, duc de Monteleon
  • 1611: Pedro Manrique, bisbe de Tortosa
  • 1611-1615: Francisco Hurtado de Mendoza i Cárdenas, marquès d'Almazan
  • 1615-1619: Francisco Fernández de la Cueva, duc d'Alburquerque
  • 1619-1622: Fernando Afán de Ribera i Enríquez, duc d'Alcalà

[edita] Regnat de Felip III (1621-1640)

[edita] Guerra dels Segadors (1640-1652)

-Virreis de Felip III:

-Lloctinents dels reis de França:

  • 1641-1642: Urbain de Maillé, lloctinent de Lluís I
  • 1642-1645: Philippe La-Mothe-Houdancourt, lloctinent de Lluís I
  • 1645-1647: Henri Harcourt de Lorena, lloctinent de Lluís II
  • 1647: Lluís II de Borbó-Condé, príncep de Condé i lloctinent de Lluís II
  • 1647-1648: Miquel Mazarino, lloctinent de Lluís II
  • 1649-1651: Lluís de Borbó, duc de Mercoeur i Vendome i lloctinent de Lluís II
  • 1651-1652: Philippe La-Mothe-Houdancourt (2a vegada), lloctinent de Lluís II

[edita] Regnat de Felip III (1652-1665)

  • 1652: Francisco de Orozco, marquès de Mortara
  • 1653-1656: Joan Josep d'Àustria, infant d'Espanya
  • 1656-1663: Francisco de Orozco (2n cop), marquès de Mortara
  • 1663-1664: Francisco de Moura i Corterreal, marquès de Castel Rodrigo
  • 1664-1667: Vicente de Gonzaga i Doria


[edita] Regnat de Carles II (1665-1700)

  • 1667-1669: Gaspar Téllez-Girón, duc d'Osuna
  • 1669-1673: Francisco Fernández de Córdoba, duc de Sessa
  • 1673-1675: Francisco de Tutavila i del Rufo, duc de Sant Germà
  • 1675-1676: Juan Antonio Pacheco Osorio Toledo, marquès de Cerralbo
  • 1676-1677: Alejandro Farnesio, duc de Parma
  • 1677-1678: Juan Domingo de Haro
  • 1678: Diego Felipe de Guzmán (interí), marquès de Leganés
  • 1678-1684: Alexandre de Bournonville, duc de Bournonville
  • 1685-1688: Diego Felipe de Guzmán, marquès de Leganés
  • 1688: Juan Tomás Enríquez i de Cabrera, comte de Melga
  • 1688-1690: Carles de Gurrea Aragó i Borja, duc de Vilafermosa
  • 1690-1693: Juan Alonso Pérez de Guzmán, duc de Medina Sidonia
  • 1693-1694: Juan Manuel Fernández Pacheco i Cabrera, duc d'Escalona
  • 1694-1696: Francisco de Agurto, marquès de Gastanyaga
  • 1696-1697: Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar, comte de Melgar
  • 1697-1698: Diego Hurtado de Mendoza y Sandoval, comte de la Corzana
  • 1698-1701: Georg von Hessen-Darmstadt (Príncep Jordi), Landgrave de Hessen-Darmstadt

[edita] Guerra de Successió (1700-1714)

- Virreis de Felip d'Anjou:

  • 1702-1703: Luis Fernández de Portocarrero, comte de Palma
  • 1703-1705: Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar (2n cop), comte de Melgar
  • 1705: José Antonio de Mendoza Caamaño y Sotomayor, marquès de Vilagarcia
  • 1705-1713: François Bidal d'Asfeld

- Lloctinents de Carles d'Àustria:

[edita] Referències externes