Diego Mesía Felípez de Guzmán

De Viquipèdia

Diego Mesía Felípez de Guzmán y Dávila (1590-1655), fou un militar i polític espanyol.

Vescomte de Butarque, marquès de Leganés, comanador major de Lleó, governador de Milà entre el 1635 i el 1641, tret d'uns mesos el 1636 que el substituí Fernando de Ribera, es va casar amb Policena Spínola y Doria, que va morir el 1639 i era filla d'Ambrogio Spinola, amb qui va tenir tres fills: Gaspar Mesía Felípez de Guzmán y Spínola, Inés Dávila y Spínola, i Ambrosio Spínola. Se li va concedir la grandesa d'Espanya el 19 d'agost de 1634, sent declarada perpètua el 1640. Era cosí de Gaspar de Guzmán y Pimentel, el Comte-duc d'Olivares,

Durant la Guerra dels Trenta Anys va defensar el ducat dels francesos, desallotjant a Henri de Rohan de la Valtellina el 1637. Es va aliar amb el príncep Tomàs de Savoia sense poder evitar la conquesta de Torí per Henri Harcourt de Lorena el 1640.

Fou nomenat Virrei de Catalunya El 1642, durant la Guerra dels Segadors, Felip IV d'Espanya, veient que la major part de Catalunya estava en mans franceses i catalanes, va decidir llançar una ofensiva per pendre Lleida. Tropes de Saragossa i Tarragona van ser enviades per atacar als francesos de Lleida, que es van trobar al pla de les Forques, i els espanyols van acabar derrotats. En canvi, el 1646 va evitar la captura de la ciutat, que el 1644 havia pres Felipe da Silva.