Gaspar de Guzmán y Pimentel
De Viquipèdia
Gaspar de Guzmán i Pimentel més conegut com a Comte-duc d'Olivares per ser comte d'Olivares i duc de Sanlúcar la Mayor. Valido del rey Felip IV (Roma, 6 de gener del 1587 - Toro, província de Zamora, 22 de juliol del 1645).
[edita] Breu biografia
Privat del rei Felip IV de Castella. Descendent d’una branca menor de la casa de Medina Sidònia, va iniciar una carrera eclesiàstica estudiant a la Universitat de Salamanca. Tanmateix, la mort dels seus dos germans grans el va convertir en hereu i el va fer abandonar els estudis per acompanyar el seu pare, el comte d’Olivares, a la cort de Felip III.
El programa polític d’Olivares està contingut en el Gran Memorial que va presentar-li al rei l’any 1624. Considerant que l’autoritat i reputació de la Monarquia s’havien deteriorat, proposava un pla de reformes encaminades a reforçar el poder reial i la unitat dels territoris que dominava, amb vistes a un millor aprofitament dels recursos al servei de la política exterior, especialment la Unió d'Armes[1]. Les reformes, no obstant això, es van enfrontar contra l’oposició de les corts i ciutats, cosa que va fer recórrer a l’endeutament per a sufragar la guerra de Flandes, fins el punt de que al 1627 es va haver de decretar la bancarrota i la crisi va tocar fons. Només la seva habilitat per sortir-se’n en l’ambient cortesà el va mantenir al poder.
Prèviament a la seva caiguda, la victòria de Hondarribia li va proporcionar un últim moment de glòria, altrament es va realitzar mitjançant recursos extraordinaris que van aprofundir més a la crisi de la Hisenda reial. Precisament aquests recursos provocaren l’aixecament català de la Guerra dels Segadors que al mateix temps va possibilitar la separació de Portugal, fets que resultaren letals per la carrera política del valido. L’any 1643 és destituït per Felip IV, retirant-se a Loeches i posteriorment a Toro i morint el 1645.
