Enric II d'Empúries

De Viquipèdia

Enric II d'Aragó i Pimentel, "Infant Fortuna" ( Calataiud 1445 - Castelló d'Empúries 1522 ), comte d'Empúries (1458-1522), i Comte de Sogorb (1458-1469) després duc de Sogorb (1469-1489). Primer en el càrrec de lloctinent de Catalunya (1479-1493)

[edita] Orígens familiars

Fill d'Enric I d'Empúries i la seva segona esposa Beatriu Pimentel. Era nét per part de pare del rei d'Aragó Ferran d'Antequera.

[edita] Ascens al tron comtal

A la mort del seu pare el 1445 el seu oncle, Alfons el Magnànim, actuà de regent del comtat d'Empúries amb tal poder que Enric II no pogué accedir-hi fins a la seva mort el 1458. El 1469 Sogorb fou ascendit de comtat a ducat i el 1489 el va cedir al seu fill Alfons d'Aragó.

El seu cosí, el rei Ferran el Catòlic, el nomenà lloctinent de Catalunya quan va ésser coronat rei. A més, i a diferència del que havia succeït fins llavors, s'institucionalitzà el càrrec. Així, el càrrec passà d'existir simplement quan el monarca abandonava el Principat a ser un càrrec permanent, independentment de la localització del rei.

[edita] Núpcies i descendents

Es casà cap el 1488 amb Guiomar de Portugal, germana de Fadrique de Portugal i de Noronha, assessor de Carles I d'Espanya i futur Virrei de Catalunya. Tingueren tres fills:

• l'infant Joan d'Aragó (1488-1490)
• l'infant Alfons I d'Empúries (1489-1562), comte d'Empúries i duc de Sogorb
• la infanta Isabel d'Aragó (1491-?), casada el 1513 amb Énnec de Mendoza, duc del Infantado

Morí a Castelló d'Empúries el 2 de juliol de 1522 i va ser enterrat al Monestir de Poblet.

Precedit per: Enric I (regència Alfons el Magnànim)	Comte de Sogorb 1458–1469	Succeït per: Desaparició (posterior Duc de Sogorb)
Precedit per: Enric I (regència Alfons el Magnànim)	Comte d'Empúries 1458–1522	Succeït per: Alfons I
Precedit per: Nou títol (anterior Comte de Sogorb)	Duc de Sogorb 1469–1489
Precedit per: Ferran d'Aragó	Lloctinent de Catalunya 1479–1493	Succeït per: Joan de Lanuza