Vescomtat de Cardona
De Viquipèdia
El vescomtat de Cardona, posteriorment comtat de Cardona i finalment ducat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el segle XI i fins el segle XVI restarà en mans de la família Cardona.
Taula de continguts |
[edita] La nissaga Cardona
La genealogia mítica situa els orígens de la casa de Cardona, per línia femenina, a partir d'una germana de Carlemany, Argència, casada amb Folc d'Anjou, personatge que, en realitat, va viure un segle més tard.
Però és a les darreries del segle X quan els Cardona entren en l'escenari de la història. El 986, el comte Borrell II va reedificar Cardona i va posar els seus habitants sota el patrocini del vescomte Ermemir, germà d'Arnulf, bisbe de Vic i figura notable del seu temps, conseller del comte Ramon Borrell i amic de Gerbert d'Orlhac.
En aquest punt, s’inicia la nissaga encara sota el títol de vescomtes d’Osona, si be seran els primers a prendre un nom vescomtal propi, independentment del comtat on exercien les seves funcions delegades dels comtes barcelonins. Entre el segle XI i el XV, els Cardona –vescomtes, comtes i ducs-, descendents dels primitius vescomtes d'Osona, varen donar al país guerrers i almiralls, abats i bisbes, diplomàtics i consellers de reis.
Els vescomtes d'Osona-Cardona tenien importants castells com el de Tagamanent, El Brull, Savassona -residència de la família-, Rupit i Casserres. La vinculació dels Cardona amb el monestir de Sant Pere de Casserres és molt estreta. Començant amb la intervenció de les vescomtesses d’Osona, Ermetruit i Eugòncia, la majoria de dones de la família Cardona van protegir i foren enterrades en aquest monestir, construït damunt l'aigua. La vescomtessa Almodis de Barcelona, dona d'en Bernat Amat i filla del comte Ramon Berenguer II de Barcelona, és la darrera dama de Cardona que hi reposa, l'any 1131. El seu fill, Ramon Folc II de Cardona, serà l'últim vescomte de Cardona que s'hi enterra, el 1150.
La seva bona relació amb els comtats pirinencs (Urgell, Pallars, Castellbó) amb qui els unien vincles de sang, els va portar a fer, tradicionalment, un paper de mitjancer entre la corona i els comtats de la Catalunya occidental, evitant molts conflictes. Aquest rol i el poder econòmic de les mines de sal, va constituir als Cardona en una nissaga d’una influència cabdal a l’edat mitjana.
La casa de Cardona va ser la única de les nissagues de l'antiga alta noblesa que superaria la profunda crisi econòmica i política que a finals de l'edat mitjana va abatre's damunt aquesta classe social.
Al segle XII, data en què l’explotació de la sal de Cardona representava una considerable font de riquesa, la influència de la casa no deixa d’augmentar. Bernat Amat de Cardona va ser un dels magnats que acompanyà el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III -de qui era cunyat- a les Balears, l’any 1114. El nét de Ramon Folc II, Guillem I de Cardona, lluità contra els croats de Montfort a Occitània i va formar part del consell de regència de Jaume I, quan aquest va ser menor d’edat.
La seva influència política i econòmica i la implicació constant en els temes de la corona, els fa passar de vescomtes a comtes de Cardona en el segle XIV, privilegi donat per Alfons el Magnànim, i de comtes a ducs de Cardona un segle més tard , privilegi concedit pels Reis Catòlics a Joan Ramon Folc IV de Cardona, casat amb la tia del rei Ferran II.
Entre els personatges de la família destaca tambè Pere de Cardona (?-Alcover, 1530), bisbe d'Urgell, arquebisbe de Tarragona, President de la Generalitat de Catalunya i virrei de Catalunya.
La família va tenir diverses ramificacions, entre les que destaquen la siciliana de los vescomtes de Mazzarone (fundada per Ramon de Cardona i d’Empúries, fill de Ramon Folc V de Cardona); la dels senyors de Torà (fundada per Bernat Amat de Cardona i Empúries, germà de l’anterior); la dels senyors de Bellpuig, ducs de Somma i Sesa, barons de Calonge i comtes de Palamós (fundada per Hug de Cardona-Anglesola i de Luna, fill d’Hug II de Cardona); i la dels Cardona-Borja, que ostentaren el marquesat de Castellnou i alguns d’ells fins i tot arribaren a ser prínceps del Sacre Imperi Germànic.
La falta de successió masculina i els enllaços matrimonials que es produeixen al segle XVI els entronquen amb famílies castellanes i el ducat de Cardona s’integrà amb el ducat de Sogorb i, més tard, en el ducat de Medinaceli, a on continua actualment.
[edita] Cronologia
[edita] Vescomtes de Cardona
- Ramon Folc I de Cardona, (? 1040-1086), primer vescomte de Cardona, per decisió reial.
- Casat amb Ermessenda i pare de Ermessenda de Cardona.
- Bernat Amat de Cardona (1086- 27 d'abril de 1151), fill d'Ermessenda de Cardona i net de Ramon Folc I de Cardona.
- Casat amb Almodis de Barcelona (darrera vescomtessa enterrada a Casserres) i pare de Ramon Folc II de Cardona.
- Ramon Folc II de Cardona (1110-1150), fill del seu antecessor. Darrer vescomte enterrat a Casserres.
- Casat amb Guillema de Melgueh i pare de Ramon Folc III de Cardona.
- Ramon Folc III de Cardona (1130- 3 de març de 1176), fill del seu antecessor. Està enterrat a Casserres.
- Casat amb Isabel Sibil·la d'Urgell i pare de Guillem I de Cardona.
- Guillem I de Cardona (1156- 12 de juliol de 1225).
- Casat amb Gueraua de Jorba i pare de Ramon Folc IV de Cardona.
- Casat amb Agnès de Tarroja i pare de Ramon Folc V de Cardona.
- Ramon Folc V de Cardona (1220- 5 de juny de 1276).
- Casat amb Sibil·la d'Empúries i pare de Ramon Folc VI de Cardona.
- Casat amb Maria Alvarez de Haro i pare de Hug I de Cardona.
- Hug I de Cardona (abril, 1307-25 d'agost 1334). Va ser enterrat al monestir de Cardona.
- Casat amb Beatriu d'Anglesola i pare de Hug II de Cardona.
- Hug II de Cardona (15 d'octubre de 1328 - 2 d'agost 1400). Va ser enterrat al monestir de Cardona.
- Casat amb Beatriu de Luna i pare de Joan Ramon Folc I de Cardona.
[edita] Comtes de Cardona
Hug II de Cardona va estar fonamental per a Pere el Cerimoniós a la guerra contra Jaume III de Mallorca, motiu pel qual, en agraïment va obtenir del monarca l'elevació de vescomtat a comtat en 1375. Accedir a aquest títol li representà per al seu patrimoni, a més del castell de Cardona, les terres limítrofs amb el Berguedà, la Segarra, l'Anoia i la Noguera.
- Hug II de Cardona, primer comte de Cardona des de 1375.
- Joan Ramon Folc I de Cardona (3 de gener de 1375 - 11 d'abril de 1441).
- Casat amb Joana de Gandia i pare de Joan Ramon Folc II de Cardona.
- Casat amb Joana de Prades i pare de Joan Ramon Folc III de Cardona.
- Joan Ramon Folc III de Cardona (9 de gener de 1418 - 18 de juny de 1486).
- Casat amb Joana d'Urgell i pare de Joan Ramon Folc IV de Cardona.
- Casat amb Aldonça Enríquez, senyora d'Elx i Crevillent i pare de Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona.
[edita] Ducs de Cardona
Els reis catòlics concediren en 1482 el títol de duc de Cardona a Joan Ramon Folc IV que estava casat amb la tia de Ferran el Catòlic.
- Joan Ramon Folc IV de Cardona, primer duc de Cardona des de 1482.
- Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona (1469 - Barcelona 13 de novembre de 1543).
- Casat amb Francisca Manrique de Lara i pare de Joana III de Cardona.
- Joana III de Cardona (1499-30 d'agost de 1564), enterrada al monestir de Poblet.
- Casada amb Alfons d'Aragó, Sicília i Portugal, II Duc de Sogorb.
A partir d'aquest punt el ducat de Cardona s'integra en el de Sogorb.
