Pactisme
De Viquipèdia
El pactisme és la formula de repartiment del poder que es va començar a establir entre els monarques de la corona catalanoaragonesa i els grups més privilegiats.
La noblesa i l'església varen ser els primers a exercir el pactisme amb el rei, però des del segle XIII s'hi va afegir les classes emergents ciutadanes, sobretot de Barcelona (ciutadans honrats). El pactisme va permetre un equilibri entre l'autoritarisme reial i els interessos econòmics de noblesa, clergat i burgesia rica. El pactisme es desenvolupa a les corts catalanes, on estan representats els tres braços i no hi són representats ni camperols ni menestrals. Els grups privilegiats van aprofitar els moments en què el rei necessitava el seu ajut monetari per forçar-lo a aprovar acords que reforçaven els seus privilegis.
En les Corts de Tarassona, València i de Barcelona de 1283, convocades per Pere II davant la croada contra Catalunya perpetrada pel rei de França, a fi de sol·licitar fons amb que afrontar les despeses militars, el rei hagué d'acceptar nombroses peticions, que són la base del constitucionalisme català, aleshores sense precedents a Europa. Algunes de les concessions foren:
- Convocar cort general cada any.
- Compartir amb les corts l'elaboració de les lleis
- Respectar els Usatges.
- Fer concessions en els impostos i reconèixer els privilegis de la noblesa, l'Església i els municipis.
Aquestes concessions varen afavorir l'oligarquia i la pressió sobre les classes menys afavorides com va ser el cas dels remences.
Un altra pas cabdal en la consolidació del pactisme va ser la creació de la Diputació del General a les Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358), durant el regnat de Pere el Cerimoniós.
Aquest organisme va sorgir com una delegació permanent de les corts destinada a controlar l'actuació dels funcionaris reials en el cobrament d'impostos. En els seus orígens, la Diputació del General no funcionava de manera permanent i només representava les corts mentre aquestes no es tornaven a reunir.
