Pompeu Fabra i Poch

De Viquip??dia

Pompeu Fabra i Poch (Gr??cia, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, 25 de desembre de 1948), fou l'establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Taula de continguts

1 Un inicis fecunds i pol??mics
2 Un mestratge efica??
3 La consolidaci?? d'una tasca
4 Enlla??os externs
5 Refer??ncies

[edita] Un inicis fecunds i pol??mics

Fabra inici?? estudis d???enginyeria que, progressivament, altern?? amb una forta inclinaci?? autodid??ctica per la filologia. El 1891, l???editorial de ???L???Aven????? li public?? la gram??tica Ensayo de gram??tica de catal??n moderno, on, per primera vegada amb metodologia cient??fica, es descriu la llengua parlada amb una acurada transcripci?? fon??tica. Junt amb Joaquim Casas Carb?? i Jaume Mass?? i Torrents, Fabra emprengu?? la segona campanya ling????stica de la revista ???L???Aven?????^[1]. Aquest va ser el primer intent cient??fic de sistematitzaci?? de la llengua, un intent que provoc?? arborades pol??miques i constitu?? l???esb??s de la futura normativitzaci??. El 1902 guany?? per oposici?? la c??tedra de qu??mica de l???Escola d???enginyers de Bilbao, ciutat on va viure de manera continuada fins el 1912. Tot i l???allunyament del pa??s, durant aquest anys intensific?? la seva dedicaci?? a la filologia. El 1906 va participar en el I Congr??s Internacional de la Llengua Catalana amb la comunicaci?? Q??estions d???ortografia catalana. El seu prestigi intel??lectual en va sortir enormement refor??at, fins al punt que Prat de la Riba el crid?? per dirigir la normativitzaci?? ling????stica. Aleshores retorn?? a Catalunya, fou nomenat fundador de la Secci?? Filol??gica de l???IEC i ocup?? una c??tedra dels Estudis Universitaris Catalans. El 1912 edit?? una Gram??tica de la lengua catalana; un any despr??s donava a con??ixer les Normes ortogr??fiques (1913), les quals, al costat de fervoroses adhesions, provocaren un corrent contrari d???opini??. Un dels punts b??sics de l???ortografia defensada per Fabra va ser el respecte envers la pron??ncia dels dialectes i l???etimologia dels mots. El Diccionari Ortogr??fic (1917) completava les Normes.

[edita] Un mestratge efica??

A partir del 1918, amb la publicaci?? de la Gram??tica Catalana, adoptada com a oficial, s???inicia una etapa que culmina el 1932 amb la publicaci?? del Diccionari general de la llengua catalana. Del mateix any ??s el Curs mitj?? de gram??tica catalana, pensat especialment per a l???escola i reeditat, el 1968, amb el t??tol d???Introducci?? a la gram??tica catalana. Les Converses filol??giques (1924) sorgiren de l???anhel fabri?? de divulgar les seves reflexions ling????stiques. Es tracta d???articles breus que plantegen i resolen dubtes idiom??tics molt freq??ents .

[edita] La consolidaci?? d'una tasca

L???any 1932, Fabra acced?? directament, per ra?? del seu prestigi, a la c??tedra de llengua catalana de la Universitat de Barcelona. Amb ell hi entrava oficialment la llengua catalana per primera vegada a la hist??ria. El 1933, Fabra esdevingu?? president del Patronat universitari.

Imatge:Fabra.jpg

El Diccionari de 1932, ja esmentat i conegut popularment com el ???Fabra???, fou pensat com l???esb??s del futur diccionari oficial de l???Institut d???Estudis Catalans. Els criteris que van presidir la seva confecci?? poden resumir-se en:

Exclusi?? d???arcaismes i dialectalismes de dif??cil admissi?? per part dels parlants.
Previsi?? de bandejament dels mots que, amb el temps, perdessin vig??ncia.
No admissi?? de mots forasters manllevats a altres lleng??es que substitu??ssin mots propis del catal?? o b?? que impossibilitessin de crear-ne de nous.
Incorporaci?? de mots t??cnics, pr??viament catalanitzats, d???origen grecollat?? i d???abast universal.

Pompeu Fabra creu?? la frontera franco-espanyola el 31 de gener de 1939. Despr??s va venir un llarg pelegrinatge amb estades a Par??s, Montpeller, Perpiny?? i, finalment, Prada de Conflent, on va morir el 25 de desembre de 1948. Els darrers anys de la seva vida, malgrat les condicions adverses, continu?? treballant; enllest?? una nova Gram??tica catalana, publicada p??stumament el 1956 per Joan Coromines.