Jordi Rubió i Balaguer
De Viquipèdia
Jordi Rubió i Balaguer (Barcelona, 1887 - Barcelona, 1982), fou un eminent filòleg, professor i historiador de la literatura catalana.
Era fill del catedràtic Antoni Rubió i Lluch. Va ser el primer director de la Biblioteca de Catalunya des de l’any seva fundació per la Mancomunitat, el 1914. També va organitzar la xarxa de Biblioteques Populars fundada un any després. Durant la guerra civil espanyola, va traslladar el fons de la Biblioteca del Palau de la Generalitat a l'antic Hospital de la Santa Creu, amb la qual cosa va aconseguir salvar el tresor bibliogràfic. Fou ell qui va organitzar i dirigir el servei de biblioteques del front. Fou professor de literatura catalana, bibliologia i biblioteconomia a l'Escola de Bibliotecàries, així com als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor de nombrosos manuals i treballs d’investigació sobre temes d'historiografia de la literatura catalana. Va ser guardonat amb el primer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l’any 1969, i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 1980. Va ser membre fundador de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
[edita] Obres
- La lògica en rims del Gazzali glosada en rims per Ramon Llull (1914)
- De l'Edat mitjana al Renaixement: Figures literàries de Catalunya i València (1948)
- Obres essencials de Ramon Llull (1957-1960)
- La cultura catalana del Renaixement a la Decadència (1964), recull d'articles
- Documentos para la Historia de la Universidad de Barcelona. I. Preliminares (1289-1451)
- Il·lustració i Renaixença (1987)
- Llibreters i impressors a la Corona d'Aragó (1994)
