Josep Alsina i Bofill
De Viquipèdia
Josep Alsina i Bofill (Palafrugell, Baix Empordà 1904 - Calella de Palafrugell, Baix Empordà 1993) fou un metge català. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1927 i s'especialitzà en medicina interna i nefrologia. El 1934-1939 fou professor de patologia mèdica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Col·laborà al Diccionari de Medicina elaborat el 1936. Durant la guerra civil espanyola fou mobilitzat om a tinent metge provisional a la Clínica Militar de Manresa. En acabar la guerra fou depurat per les autoritats franquistes, i se li va impedir, juntament amb altres metges, l'accés a la docència, finsitot l'entrada a l'Hospital Clínic. Va exercir durant molts anys la medicina privada a la Clínica Plató.
Ha estat president de la Societat Catalana de Biologia (1963-1967), membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1965) i president de l'Institut d'Estudis Catalans (1974-1978) i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. El 1976 presidí el Xè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana a Perpinyà. Publicà nombrosos treballs sobre capteniment i malalties dels ronyons i de l'aparell circulatori, i ha col·laborat en el Vocabulari Mèdic (1979). El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.
[edita] Obres
- Albuminúria, la seva valoració pràctica (1935)
- El metge davant l'hipertens (1969)