Carles Riba i Bracons

De Viquip??dia

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre 1893 - 1959) va ser un escriptor i poeta catal??. Casat amb la poetessa Clementina Arderiu. Autor dels dos llibres que formen Estances, Les elegies de Bierville, Salvatge Cor, Del joc i del foc, Esb??s per a tres oratoris, i traductor de l'Odissea d'Homer, de les Vides Paral??leles de Plutarc, del teatre de S??focles i del teatre d'Eur??pides.

[edita] Biografia

Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, cosa que li va permetre adquirir una important formaci?? hel??len??stica. El 1916 es va casar amb Clementina Arderiu, a qui havia conegut en uns Jocs Florals. Va treballar de professor a l'escola de bibliotec??ries.

Va viatjar a Alemanya, on va estudiar sota la direcci?? de Vossler a Munic (1922). Va completar la formaci?? cl??ssica amb viatges a It??lia i Gr??cia durant la d??cada del 1920. En aquesta mateixa ??poca va col??laborar amb Pompeu Fabra en l'elaboraci?? del Diccionari general de la Llengua Catalana.

Va treballar a la Fundaci?? Bernat Metge, especialitzada en estudis cl??ssics i va passar a ser professor de grec a la Universitat Aut??noma de Barcelona el 1934.

Comprom??s amb el catalanisme i amb la II Rep??blica Espanyola, es va veure obligat a exiliar-se a Montpeller (Fran??a) despr??s de la vict??ria franquista que va acabar amb el govern leg??tim republic?? el 1939. A la localitat de Roissy-en-Brie??? va compondre un dels seus llibres m??s reconeguts, Les elegies de Bierville. Tant des de Fran??a com despr??s d'haver tornat a Espanya el 1943, va continuar treballant en traduccions d'autors cl??ssics per a la Fundaci?? Bernat Metge, organisme que va arribar a dirigir despr??s de veure's obligat a allunyar-se de la vida p??blica a causa de les purgues a la Universitat.

Fou el portaveu indiscutible dels intel??lectuals catalans en els congressos de poesia de Segovia (al qual fou convidat per Dionisio Ridruejo el 1952), Salamanca (1953) i Santiago de Compostela (1954). Despr??s d'aquests simp??siums, la correspond??ncia amb Ridruejo mostra l'inter??s que la cultura catalana despertava entre els sectors m??s inquiets del panorama literari espanyol.

Traductor de Konstantin Kavafis, Friedrich H??lderlin, Edgar Allan Poe, Rainer Maria Rilke i Franz Kafka, a m??s dels cl??ssics grecs i llatins, es va dedicar tamb?? a la narrativa (relats infantils).

La seva poesia estableix la voluntat de tractar l'amor com a element po??tic, amb unes refer??ncies cultes que mostraven la seva ampl??ssima cultura cl??ssica i anglo-germ??nica. La seva poesia parteix de models diferenciats en el temps i l'espai. D'una banda, el m??s evident ??s el dels cl??ssics grecs, amb especial accent en Homer; no ??s menys evident per?? la influ??ncia del Renaixement catal?? (Ausi??s March) o itali?? (Petrarca i Dante) o de la poesia moderna catalana (Josep Carner).