Joaquim Carreras i Artau

De Viquipèdia

Joaquim Carreras i Artau (Girona, 14 d'agost de 1894, Barcelona, 12 de setembre de 1968) fou un filòsof català.

S’inicia en l’estudi de la filosofia escolàstica en el Seminari de Girona, perllongant la formació durant deu anys. Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, estudia les llicenciatures de Dret, Filosofia i Lletres. La tesi Ensayo sobre el voluntarismo de J. Duns Scoto li permet obtenir el grau de Doctor en Filosofia per la Universidad de Madrid. El 1920 s’adscriu al Cuerpo de Catedráticos Numerarios de Institutos Nacionales de Enseñanza Media de España, desenvolupa la seva tasca com a catedràtic de filosofia en els Instituts de Palència, Lugo, Reus i, “Balmes” i “Montserrat” de Barcelona.

Inicia la docència superior el 1939 a la Universitat de Barcelona, va ser nomenat professor adjunt a la càtedra d’Història de la Filosofia el 1947. Més tard ocuparà el càrrec definitiu de catedràtic d’Història de la Filosofia entre 1951 i 1964.

Conjuntament amb el seu germà Tomàs Carreras i Artau, filòsof i catedràtic d’ètica, va obtenir el premi de la Asociación Española para el Progreso de las Ciencias, publicant entre 1939 i 1943 la Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV.

[edita] Referències

Apports hispaniques à la philosophie chrétienne de l'Occident: conférences, por Carreras i Artau, Joaquim. Louvain : Publications universitaires de Louvain, 1962.

La Doctrina de los universales en Juan Duns Scot: una contribución a la historia de la lógica en el siglo XIII; por el Dr. Joaquín Carreras y Artau. Vich : Seráfica, 1931.

La escuela escocesa en Cataluña. Autores: Josep Virgili Ibarz Serrat, Manuel Villegas Localización: Revista de historia de la psicología, ISSN 0211-0040, Vol. 27, Nº 2-3, 2006, pags. 159-166.

La Filosofía universitaria en Cataluña durante el segundo tercio del siglo XIX ; Joaquín Carreras Artau. Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1964