Joan Roís de Corella
De Viquipèdia
Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435 - València, 1497)[1] fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seua vida, com la seua obra, estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement. Fill major d'un noble cavaller, Corella es decantà per la carrera eclesiàstica com a l'única solució possible.
Va tenir dos fills amb Isabel Martínez de Vera, però segons sembla no va arribar a casar-se, segurament perquè arribà a ser sacerdot. També tingué relacions amoroses amb tres altres dames. Aquesta vida tan agitada ens dóna a entendre que la dedicació religiosa no va ser producte de cap mena de vocació sinó un refugi per tal d'evitar les activitats polítiques i militars. Mangingué relacions literàries amb els escriptors de l'aristocràcia valenciana de la segona meitat del segle XV, amb Bernat Fenollar i amb el príncep Carles de Viana. Va morir el 1497.
La seva obra, escrita en vers i en prosa, va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per d'altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho demostren: Joanot Martorell se sabia de memòria algunes de les seves obres.
Taula de continguts |
[edita] Obra
L'amor es convertirà en el centre temàtic de tota la seva producció. Fou l'ultim escriptor important de renom fins la Renaixença.
Escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades relacions amoroses. Per això els elements autobiogràfics i sentimentals són les característiques més importants de la seva obra literària, juntament, amb el desenvolupament d'unes noves formes d'expressió completament innovadores en la nostra literatura i, fins i tot, a nivell europeu. Va escriure tant en prosa com en vers i va aplicar tècniques d'un genere a l'altre, d'aquesta manera trobem narracions curtes i poemes inserits en algunes narracions.
La prosa corellana segueix el model aristocratitzant dels escriptors del segle XV, amb el predomini d'expressions ampul·loses i retòriques. Prosa artificiosa però harmònica i elegant que connecta amb l'esperit humanista de finals del segle XV. Un altra característica de la seva prosa, anomenada prosa d'art o prosa artitzada, és l'ús de metàfores i descripcions escenogràfiques producte dels ambients renaixentistes en què vivia.
En la poesia segueix utilitzant el tradicional decasíl·lab amb lleus variacions, però Corella aconsegueix en els versos un ritme més àgil i suau que els anteriors poetes medievals, acostant-se a la poesia italiana.
La seva obra en vers es caracteritza per parlar de l'amor des d'una perspectiva desenganyada i trista. També va escriure poesia religiosa.
Roís de Corella fou un gran coneixedor de la literatura clàssica i enllaçà amb Bernat Metge amb la voluntat humanística de reconstruir damunt de la llengua catalana el prestigi literari del llatí clàssic. Aquestos objectius no es van aconseguir perquè en arribar el Renaixement la literatura catalana culta inicia la seua davallada. L'autor clàssic que més s'ajustava a la seua personalitat enamoradissa fou Ovidi, d'aquest pren la temàtica argumental i el dramatisme sentimental de les seues narracions. Pel que fa als clàssics més contemporanis cal destacar, sobretot, a Boccaccio, de qui imitarà les tècniquesde la narrativa sentimental.
L'obra de Roís de Corella no va aconseguir la fama i el prestigi d'altres autors valencians del segle XV perquè ell va escriure per a l'aristocràcia i aquesta va començar a donar l'esquena al català i es decantà pel prestigi de la literatura castellana, sobretot, a partir de la guerra de les Germanies (1520).
[edita] Obra profana
Comprèn obres escrites tant en prosa com en vers, marcades quasi sempre per una temàtica amorosa.
Cal destacar la Tragèdia de Caldesa. Es tracta d'una novel·leta molt breu, escrita als voltants de 1498, que narra la infidelitat d'una donzella, amant de Corella, de nom Caldesa. L'acció esdevé a la cambra de la donzella on l'autor està esperant-la i observa desesperadament des d'una finestra com Caldesa festeja amb un jove de més baixa condició social. Una vegada ella ha acabat es presenta davant el poeta com si res haguera passat. La resposta de Corella concorda amb el títol genèric de la tragèdia amb un discurs on expressa patèticament la sensació d'engany i decepció. En l'obra s'inserixen uns perfectes versos per completar hiperbòlicament els sentiments del poeta envers el desenllaç amb Caldesa. La reacció de Corella en aquesta història justifica l'honestedat i la sinceritat d'un autor modern completament llunt de l'amor cortés medieval.
El Parlament en casa de Berenguer Mercader, és un obra original on descriu una vetllada literària entre personatges reals de la ciutat de València, els quals han de contar una història amorosa de la mitologia clàssica, la majoria tretes de la Metamorfosi d'Ovidi. L'obra presenta moltes similituds quant a l'estructura amb el Decameró de Boccaccio.
[edita] Obra religiosa
Les obres religioses foren escrites durant la seua maduresa; també hi alterna la poesia amb la prosa. La prosa religiosa, igual que la poesia, són escrites amb les mateixes tècniques que en la literatura profana.
Aquestos poemes són també una prova de la falta de vocació religiosa de l'autor, ja que, igual que en altres poemes religiosos, s'observa un to desapassionat i distant.
[edita] Referències bibliogràfiques
- ↑ Jaume J. Chiner, "Aportació a la biografia de Joan Roís de Corella: noves dades sobre el seu naixement i la seua mort", Caplletra, revista internacional de filologia, núm. 15 (1993), pp. 49-61.
