Nit de Sant Joan
De Viquip??dia
La Revetlla de Sant Joan, tamb?? anomenada popularment com la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes, ??s una celebraci?? que es realitza durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les m??s curtes de l'any degut a la proximitat del solstici d'estiu.
No ??s gens clar l'origen d'aquesta celebraci??. Hi ha qui hi veu un origen pag?? anterior en el cristianisme. Una mena de remisc??ncia de les festes per al solstici d'estiu. En canvi, n'hi ha que li veuen un origen burleta i alegre en el fet que ??s la nit m??s distant a la de Nadal i per tant hauria de ser la m??s male??da i estimada pel diable.
Taula de continguts |
[edita] Gastronomia
En aquesta nit, per sopar, ??s habitual de fer reunions familiars o b?? d'anar a alguna festa popular amb taules preparades a la vora d'una foguera. Llavors es menja tota mena de coques. A Catalunya i al Pa??s Valenci??, la m??s habitual ??s la coca de Sant Joan de pa de pessic i fruita confitada, per?? tamb?? se'n fan de recapte, de llardons, pinyons i de moltes altres menes. Antigament, les coques per aquesta diada eren rodones amb un trau al mig, la qual cosa es podria relacionar amb alguna mena d'antic ritus solar. Avui en dia, la talla est??ndard sol ser can??nica, o sigui que fa el doble de llarg que d'ample.
Com que ??s dia de festa, ??s tradicional de prendre vi o cava.
A Alacant se sol sopar a les barraques i els racons de cada foguera amb tots els seus membres i menjar coca amb tonyina i bacores.
[edita] Foc
La nit de Sant Joan sempre s'ha relacionat amb tradicions ambientades entorn del foc. Tant ??s aix?? que sovint se l'anomena la Nit del Foc. ??s creen??a comuna que les flames allunyen i espanten els ??ssers imaginaris que nom??s campen durant aquesta nit o que si tamb?? vaguen durant la resta de l'any, en aquest dia ho fan m??s intensament i en m??s nombre.
S'han recollit lleis del segle XVIII que miraven de posar fre als jocs de la gent amb els focs d'artifici durant aquesta nit, per?? ha estat en va. Durant el franquisme es va tractar de posar fi a la festa considerant-la pagana i impr??pia de la gent cristiana, per?? per tot arreu es va continuar clandestinament sense que es pogu??s frenar.
[edita] Fogueres
Les fogueres per Sant Joan, no sols s'han est??s i arrelat arreu dels territoris de parla catalana, sin?? que tamb?? n'hi ha molta tradici?? a molts llocs. Malgrat tot, no sembla que provingui d'una tradici?? molt antiga i podria tenir pocs segles.
Crida l'atenci?? que un home tan detallista i versat a explicar els costums de l'??poca com Cervantes faci anar el seu Quixot a Barcelona just en el dia de Sant Joan i no faci ni un sol esment a la tradici??. Aix?? fa sospitar que si en aquella ??poca hi havia fogueres, devien ser apartades o de poca import??ncia. Per altra banda, es conserva una norma de l'Ajuntament de Barcelona de l'any 1780 en la qual es prohibia especificament les fogueres dins les muralles de la ciutat per a aquesta celebraci??, per la qual cosa se'n podria deduir que llavors la festa ja s'havia popularitzat.
Es fan fogueres comunals, familiars i individuals. Segons la tradici?? de cada localitat se'n munten moltes de diferents o nom??s se'n fan en una pla??a o carrer en concret. ??s normal que per a aquest esdeveniment s'acumuli objectes d'inservibles de fusta durant tot l'any. Hi ha qui creu que les fogueres tenen la virtut de netejar el cel de les nuvolades malignes d'aquelles capaces de dur calamarsa, de manera que cal encendre-les un cop l'any perqu?? no pedregui i faci mal temps.
Era tradici?? molt estesa de cremar quatre fogueres, una a cada cantonada de la masia; d'aquesta manera la protegien de tota mena de mals. A vegades nom??s a l'entrada, amb la mateixa finalitat. Per?? des de sempre s'ha assajat d'impedir-les dins les ciutats, pels perills l??gics que comporta.
Sembla haver-se perdut el costum, per?? emulant el costum del rei Carnestoltes, era absolutament est??s de posar un ninot de palla guarnit amb un cove fent de capell al capdemunt de la foguera. Quan el foc ja cremava ben fort i abans que arrib??s al ninot, la mainada l'apedregava per tal que caigu??s a la foguera i es consum??s. A Collbat?? i al Bruc, no obstant, el que s'hi posava era una canya amb un tros de tela emulant un bandera. A vegades, aquest ninot es posava al cim d'un tronc d'arbre tallat expressament per a l'ocasi?? i que vertebrava la foguera.
A la ciutat d'Alacant, la festa s'ha institucionalitzat de tal manera que se la considera festa major de la poblaci??. Vegeu-ne l'article detallat a: Fogueres d'Alacant.
Cap a la regi?? de Montserrat, havia estat tradici?? passar el rosari aix?? que s'apagava la foguera. En canvi, en el Llu??an??s, el passaven abans.
Cap a Montserrat, era tradici?? que el m??s vell del poble encengu??s la foguera comunal i en acabat crid??s Bene??t sia sant Joan!, crit que era replicat per tota la gent congregada. En canvi, al Vallespir, l'havia d'encendre la darrera parella en haver-se casat.
A la Conca de Barber??, s'encenia una foguera davant de l'ermita de Sant Joan de la muntanya, ermita que ??s visible des de tots els punts de la comarca. Els altres pobles, en veure el foc dalt de la muntanya, encenien les seves.
Un tipus de foguera que darrerament s'ha est??s molt ??s la que es fa a la sorra de la platja en festes juvenils.
[edita] La flama del Canig??
Com a continuaci?? d'una iniciativa encetada el 1955 per l'excursionista nordcatal?? Francesc Pujade, des de l'any 1966, gent del m??n excursionista i catalanista baixen l'anomenada Flama del Canig?? des del cim d'aquesta muntanya i la porten en relleus arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de la nit.
[edita] Curses pel bosc
En els pobles del Pallars encara queda el costum antic, m??s est??s abans, de carregar a coll troncs ardents i flamejants, corrents pel mig del bosc. Els que ho fan s'anomenen fallaires. El foc va alliberant una cua de guspires que n'il??luminen l'esquena i guarneixen la nit fosca des de la llunyania.
Un parell de setmanes abans, els fadrins interessats a participar-hi, van al bosc i tallen un tronc (falla) tan gran com les seves forces els permetin de carregar. Arribada la nit, s'enfilen al cim d'una certa muntanya i a un senyal de sortida un a un es llencen en cursa en un sender determinat. Al peu de la rampa, esperen dos casats amb la tasca d'aturar aquells que duen massa embranzida per poder-se deturar sols. Un cop acabat el recorregut llencen els troncs per encendre una gran foguera comunal. La tradici?? ??s ben viva, per?? a perdut molta part lit??rgica relacionada amb el cristianisme, com passejades davant l'esgl??sia i passades de rosari.
[edita] Pirot??cnia
Els nens comencen a participar en la festa des de ben petits brandant bengales i llen??ant bombetes (tamb?? anomenades cebes), explosius que s'activen pel cop amb el terra i que de tant febles s??n del tot inofensius. A mesura que es fan grans, els pares els van permetent de fer ??s d'explosius de ble cada cop m??s potents. Comen??ant amb les piules i traques inofensives i acabant amb petards ben potents que cal manenjar amb precauci??. La nit s'emplena de fonts de llum i el cel de coets artificials de molts de colors diferents.
Per tal d'evitar desgr??cies, les autoritats han dictat lleis restrictives sobre l'edat qualificada per poder comprar material per als focs d'artifici d'aquesta nit, per?? no es pot evitar que cada any hi hagi accidents de m??s o menys gravetat. A causa de les fogueres que es fan, els bombers, com els hospitals solen tenir operatius especials durant aquesta nit, i solen fer m??s sortides de les habituals per aturar els focs.
Durant els dies anteriors a la festivitat arreu es munten paradetes exclusives per a la venta de petards.
[edita] Balls i danses
Avui en dia, els balls per sant Joan romanen redu??ts a l'??mbit estrictament folkl??ric, per?? havien estat molt estesos a tot arreu, sovint com una manera d'atiar el foc o de simplement fer-ho veure. Es tractava de balls rodons que es feien al voltant de la foguera. On era popular la sardana es ballaven sardanes, per?? a la resta de territoris solien ser corrandes cantades pels mateixos ballaires i desproveides de qualsevol instrument. A cada poble tenien la seva pr??pia cantarella, per?? a causa de la mena de celebraci?? en qu?? s'ha convertit avui la festivitat, han acabat desapareixent, o si m??s no, han esdevingut festes de m??sica enllaunada.
A Felanitx, Llevant de Mallorca, i a Pollen??a, Tramuntana de Mallorca, es continua de ballar la dansa de sant Joan Pel??s. ??s un personatge que representa sant Joan Baptista, vestit amb una vestimenta d'origen antic amb colors cridaners, amb la cara coberta amb una careta, que es passeja pel poble el dia de sant Joan, tot ballant al so d'uns instruments primitius.
[edita] Mitologia
[edita] Creatures fant??stiques
Una de les formes amb qu?? popularment s'anomena aquesta vetllada ??s la de la Nit de les Bruixes i ??s que es creu que aquesta nit ??s male??da i que els m??s fantasiosos ??ssers surten amb m??s intensitat que en qualsevol altra nit de l'any. La majoria s??n mal??fics i veure'ls duu la desventura, per?? tamb?? n'hi ha amb les quals se somia de topar.
Es diu que ??s la nit preferida per a l'interrupci?? de cucales, l'??nima de Cantiret, la feram, la mala b??stia, la Marmajor, nyitos i gambutzins. ??s l??gic ja que s??n dues criatures fant??stiques amb qu?? s'espanta a la jovenalla -sobretot les fadrines- perqu?? no s'allunyin de poblat, i en aquesta nit en s??n m??s propensos que en d'altres.
Tamb?? s'explica que surten els pertinedors, ??nimes en pena que no van poder entrar al cel i que ara vaguen per la terra. Tamb?? apareixen els Joanets que s??n manifestacions lum??niques, talment com boles de focs d'esperits, per?? aquests guarden gelosament tresors que potser algun afortunat podr?? heure, per?? compte per qu?? els defensaran amb pessics, mossegades i cremades.
Es creu que l'amoreta nom??s surt aquesta nit i que va disparant a la gent amb arc i fletxes per enamorar-los. Tamb?? s'explica que es passeja la Dama Fortuna, cavalcant sobre una roda o un carro alat. Qui la vegi tindr?? sort assegurada per tot el que li resti de vida. I s??n for??a evidents els efectes de la pols que fa casa que alliberen els arbres del bosc per aquesta nit, per?? nom??s si a un li cau la del sexe adequat, perqu?? si li cau la pols de l'altre sexe llavors tindr?? el casament m??s desventurat que es pogu??s desitjar a un enemic.
??s una nit de reunions per tota aquella mena de criatures m??giques que a la seva manera s??n dotades d'enteniment. Les bruixes es reuneixen per celebrar els seus s??bats. Les bruixes de mar enmig del mar, caminant damunt les aig??es on fan el seus balls rodons on s'hi presenta el diable i pequen de moltes maneres diferents. La m??gia de la nit els d??na m??gia i forces per proseguir les malifetes. Tamb?? es reuneixen entre elles les aloges, o les seves parentes, goges, llufes, emapitides o dones d'aigua. Fins i tots els follets es reuneixen entre ells a les llars de foc i es comporten d'una manera diferent de com ho fan la resta de l'any.
Es diu que qui neix aquesta nit queda marcat per tota la vida. Se'ls anomena Joanencs i duen marcades creus en el paladar i els palmells de la m?? enlloc de la M que tenim tots els Mortals. Si la llevadora li podia tallar el tel de la llengua d'una manera o d'una altra, llavors podia parlar en dues lleng??es diferents alhora. Es deia que havien nascut en gr??cia i que fins i tot tenien capacitat per convertir en or les monedes que passessin per les seves mans durant les batallades del rellotge a mitjanit.
[edita] Propietats de les herbes
La Nit de Sant Joan ??s un moment ??nic per les herbes, ja que hom creu que al punt de mitjanit sant Joan Baptista les beneeix per tot l'any i aquest ??s el moment en qu?? tenen m??s poder. Agafen tota mena de virtuts, la majoria guaridores o de bonafortuna. Hi ha un refrany que ora :
- Les herbes de Sant Joan
- tenen virtut per tot l'any
Era doncs costum d'aquesta nit, sortir al bosc a collir tota mena de plantes.
Per Val??ncia hi ha la creen??a que a mitja nit les fulles de les oliveres es giren i que la part clara mira cap el cel i la verda m??s fosca al terra.
A molts de llocs, com a Ciutadella de Menorca tenien costum de collir una canya de Sant Joan verda per deixar-la al peu de la porta com a record que han sortit per la nit a cercar fortuna.
Es creu que l'anomenada Herba de Sant Joan es desclou a la mitja nit d'aquesta nit. Collir-ne i posar-la cap per avall en una bossa vermella que pengi del coll protegir?? el portador de patir mal de cap durant tot un any.
Un pr??ctica que en les seves nombroses variants es pot considerar universalment estesa ??s la de fer passar un infant entremig d'una soca partida per la meitat. Es deia que aix?? els protegia de trencadura.
A Mallorca s'explica que aquesta ??s la nit en qu?? apareix l' herba des uis (ulls), la qual tindria la propietat de guarir la ceguesa. El problema ??s que adopta unes formes tan variables que no ??s possible de descriure-la, per?? aquesta nit brilla com un llum i es fa localitzable. Aquesta herba l'haurien plantada els sarra??ns en el temps que romangueren a l'illa. Cal treure'n el suc per aplicar-lo com a ung??ent i una manera de fer-ho ??s caminant-hi per sobre.
Es diu que cal anar en compte de no topar-se amb bruixes i tots els altres practicants de m??gia negre ja que aquest ??s just el dia que fan servir per collir els vegetals amb els quals practicaran llurs pocions i males arts.
[edita] Creences diverses
Al Pa??s Valenci??, hi ha tot un seguit d'antigues creences populars referides a la Nit de Sant Joan:
- Existeix la creen??a que qui es pren un bany a la platja la mateixa Nit de Sant Joan en tocar les dotze campanades, conservar?? la salut del cos, molt especialment la de la pell. Aquest ritual ha de ser repetit cada any, si es desitja perllongar-ne els efectes. El refrany "Bany de Sant Joan, salut per a tot l'any" ??s un recordatori d'aquesta cita anyal.
- En el passat, als pobles de vora el mar, era costum que la vespra de Sant Joan les fadrines posaren en un got ple d'aigua el blanc d'un ou. L'endem??, l'examinaven a fons: si el blanc havia format la imatge d'una barca, aix?? era senyal que el seu xicot seria mariner; per??, si hi havia la figura d'un forcat o la d'un arbre, el seu futur esp??s seria llaurador.
- Es diu que la Nit de Sant Joan ??s la millor de l'any per a descobrir corrents d'aigua subterr??nis o per collir herbes de muntanya, que en aquest temps han adquirit el m??xim de la seua virtut guaridora.
- Per mitj?? de tres faves -una pelada, l'altra a mig pelar i la tercera amb la corfa- una jove casadora pot con??ixer la situaci?? econ??mica de qui ser?? el seu prom??s. La Nit de Sant Joan, ha de guardar les faves dins d'una bosseta, les amaga davall del llit i, en despertar-se, en treu una a l'atzar. Si treu la pelada, el seu prom??s ser?? m??s pobre que una rata. A mig pelar, ni ric ni pobre. Si li ix la de la corfa, el seu xicot ser?? farcit de milions. Tamb?? es poden fer servir tres cre??lles (patates).
- La tradici?? popular atribueix a Sant Zacaries l'encesa d'una fogata per a celebrar el naixement del seu fill. Per aquest motiu, hi ha qui adre??a constants invocacions al pare de Sant Joan Baptista durant la preparaci?? d'una foguera i les cessa quan hi cala foc.
[edita] Can???? de Sant Joan
- Vespra de Sant Joan,
- un rebombori gran:
- se sent el tabalet,
- la dol??aina i gent
- que alegre s'afanya,
- a tall de comparsa,
- formant desfilada
- feli?? i exaltada.
