El Campello

De Viquipèdia

Localització

Municipi de l'Alacantí

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Alacantí
Manc. de l'Alacantí
Sant Vicent del Raspeig

Gentilici Campeller, -a

Predom. ling.

Valencià

pressupost 22110000

Superfície 55,27 km²

Altitud 26 m

Població (2007)
• Densitat 25.055 hab.
453,32 hab/km²

Coordenades 38° 25′ 39″ N 0° 24′ 04″ OCoordenades: 38° 25′ 39″ N 0° 24′ 04″ O

Distàncies 18.4 km de Alacant
172 km de València

Dirigents:
• Alcalde: Juan Ramón Varó Devesa (PP)

Codi postal 03560

Web

Web municipal

El Campello és una localitat valenciana situada a la comarca de l'Alacantí.

[edita] Història

Va constituir una partida rural d'Alacant fins l'any 1.901, en què es va segregar de dita municipalitat constituint el seu propi ajuntament. El 1827 fou ajudada de la parròquia de Sant Joan, de la qual dependrà fins l'any 1873. Els Reis Catòlics atorgaren aquestes terres l'any 1475 a n'Alfons Martínez de Vera, la qual família regentarà el senyoriu fins el 1520, fins nou anys desprès, en què és inclòs en la jurisdicció d'Alacant. Posteriorment el heretatge del Campello passa a ser propietat de la família Martínez Fresneda i, per noces, serà transmès a Nicolau Pérez de Sarrió i Doménech, qui, arran del Reial Decret de 1702 comença a colonitzar aquestes terres establint més de 30 llauradors. Dita situació es perllongarà fins a finals del segle XVIII.

[edita] Arqueologia

Al seu terme s'han trobat deixalles del Bronze i ibèrics, així com la presència d'una factoria de garum d'època romana o, potser, anterior. Cal destacar, per últim, la presència d'una torre de guaita situada en els Banyets de la Reina.

[edita] Demografia

Des del 1900 la població ha augmentat, i l'increment de les seues xifres s'ha disparat en un 48% durant les dècades que van dels anys 30 fins el 80, en què coincidint amb la forta expansió turística el nombre d'habitants (campellers) era de 8335, quantitat que es dispara el 1994 al 13.036 i continua creixent (18.366 l'1 de gener de 2000).

[edita] Economia

L'economia es basa actualment en l'anteriorment esmentat component turístic, la qual cosa ha potenciat una gran activitat constructora d'apartaments, xalets i hotels, encara que ha estat tradicionalment pesquera, i la majoria de la seua flota s'ha dedicat a la pesca en altura a les costes saharianes. A finals del segle XVIII Antoni Valcàrcel i Pastor, príncep Pius de Saboia i comte de Lumiares, va establir en la seua pròpia quinta, cridada Musey, una important drassana on fins i tot arribà a construir bucs de gran tonatge.