Segura
De Viquipèdia
|
||||
---|---|---|---|---|
![]() |
||||
Llargada | 325 km | |||
Altitud del naixement | 1.413 m | |||
Cabal mitjà | a Cieza 26 m³/s |
|||
Àrea conca | 19.525 km² | |||
Naixement | Fuente Segura a Santiago-Pontones | |||
Desembocadura | Mediterrani, a Guardamar del Segura (Alacant) | |||
Territoris de la conca | Jaén, Albacete, Múrcia i Alacant | |||
Riu - Hidrologia - Rius del món |
El Segura és un riu de la Península Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a 5 quilòmetres de Pontón Bajo en el municipi de Santiago-Pontones (Jaén). Les seues aigües brollen d'una cova natural inundada, a 1.413 metres d'altura.
Discorre per les províncies de Jaén, Albacete, Múrcia i Alacant; i desemboca en el Mediterrani, a Guardamar del Segura (Alacant).
Els romans el van anomenar Thader o Tader i els àrabs War-Alabiat que vol dir "riu blanc".
Cabal mitjà:
- Cieza: 26 m3/s
- Oriola: 21,59 m3/s
- Guardamar del Segura: 5 m3/s
Afluents:
- Riu Món (que naix a Albacete), és el que li aporta un major cabal.
- Riu Argos.
- Rius Alhárabe i Benamor (Moratalla).
- Riu Quípar.
- Riu Mula.
- Riu Guadalentín, Sangonera o Reguerón (que naix aigües arriba de Llorca i s'uneix al Segura en Beniaján, aigües baix de la capital murciana).
- Rambla Salada.
- Rambla de Favanella.
Règim fluvial: El riu Segura és en capçalera un riu plujo-nival però en la major part de la seua conca és pluvial mediterrani, amb grans crescudes tardorenques. Amb uns 20 embassaments repartits per la seua conca, el seu cabal s'ha vist completament alterat de manera que presenta el màxim a l'estiu i el mínim a la tardor, a càusa de les necessitats del reg a Múrcia i Alacant. El cabal mitjà a la desembocadura és de 5 m3/s, minvat pel seu intens aprofitament hídric. Presenta al llarg del seu recorregut des de Múrcia fins al mar greus problemes de contaminació.
Riu famós per les seues furioses crescudes i temudes inundacions, la riuada de Sant Calixt de 1651 va causar 1.500 morts a Múrcia amb un cabal de 1.700 m3/s. El 1879, la cèlebre riuada de Santa Teresa va superar els 1.800 m3/s tant a Múrcia com a Oriola. Les riuades dels anys 1946, 1948, 1973, 1987 i 1989 passaren a la història, ien moltes d'elles se superaren els 1.000 m3/s de cabal màxim instantani. A causa d'això és el riu més controlat d'Europa i va ser canalitzat a finals del segle XX en la seua conca baixa.
Principals poblacions que travessa:
- Yeste, en la província d'Albacete.
- Calasparra, Cieza, Abarán, Arxena, Molina de Segura, Alcantarilla, Múrcia, Beniaján i Beniel, en la Regió de Múrcia.
- Oriola, Rojals i Guardamar del Segura, en la província d'Alacant.
Embassaments: La conca té una capacitat d'embassament de 1.129 Hm3 Els principals embassaments i pantans són:
- En el riu Segura:
- Cenajo: 437 Hm3
- Fuensanta: 210 Hm3
- En els seus afluents:
- La Pedrera, al Baix Segura: 346 Hm3
- Algeciras, al riu Algeciras: 45 Hm3
- Camarillas, al riu Món: 36 Hm3
- Talave, al riu Món: 35 Hm3
- Santomera, a la rambla Salada: 26 Hm&3
- Alfons XII, al riu Quipar: 22 Hm3
- Puentes, al riu Guadalentín: 14 Hm3
- Crevillent, a la rambla del Bosch: 13 Hm3
- Valdeinfierno, al riu Alcaide: 13 Hm3
- Argos, al riu Argos: 10 Hm3