Catral

De Viquip??dia

Catral

(En detall)

Localitzaci??

Municipi del Baix Segura

Estat
??? CCAA
??? Prov??ncia
??? Comarca
??? Mancomunitat
??? Partit judicial

Espanya
Comunitat Valenciana
Prov??ncia d'Alacant
Baix Segura
Manc. de municipis Baix Segura
Oriola

Gentilici

Catralenc, catralenca

Predom. ling.

Castell??

pressupost

2233859.82

Superf??cie

20 km??

Altitud

8 m

Poblaci?? (2007)
??? Densitat

8.105 hab.
405,25 hab/km??

Coordenades

38?? 09??? 34??? N 0?? 48??? 18??? OCoordenades: 38?? 09??? 34??? N 0?? 48??? 18??? O

Sistema pol??tic
Nuclis

Catral ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca del Baix Segura.

Per explicar el top??nim del lloc hi ha tres hip??tesis, una fa derivar de l'iber Kal Tur La ("les dues cimes") que farien refer??ncia a Los Cabezos d'Albatera; la segona es recolza en l'??rab Al-Qatrullat ; l'altra es basa en el llat?? Castrum Altum.

El seu terme ??s de 19,8 km² absolutament plans, regat per la S??quia Major de Catral i diferents assarbs com La Palmera o Los Ojos de la Muela, que es nodreixen directament del Segura. Es poden realitzar excursions, pel senders rurals, a l'embassament del Profund.

L'agricultura, c??trics, carxofes, cereals i oliveres, produeix gran part de la riquesa; quelcom de ramat boc?? i ov?? i una creixent ind??stria en els camps del moble, t??xtil, construcci??, alimentaci?? i pell complementen l'economia local.

Les eleccions de 2003 donaren la batlia al PSPV que obtingu?? 7 regidors; el PP en t?? 3. Quant al cens, el de 2003 enregistr?? 5.596 habitants. La parla, com a la resta de la comarca, ??s el castell?? i el gentilici catralenc o catraleny.

Quant al patrimoni citarem:

Esgl??sia dels Sants Joanes. Aixecada en el segle XIV sobre la mesquita, ha sofert posteriors modificacions que li donen la seua actual fesomia barroca.
Ermites de la Pur??ssima, santa ??gueda i Arroba de la Madriguera.
Alguns exemples d'arquitectura rural.

La cuina es basa en els arrossos, en paella, amb crosta o l'olla gitana s??n alguns exemples; altres plats t??pics s??n el guisat de fenolls o la truita en caldo. Quant a la rebosteria cal citar els paparojotes, les almoj??banas i les mones.

Hi ha l'antiga tradici?? de los Auroros que els diumenges d'octubre es reuneixen de matinada per cantar pel poble uns bells c??ntics.

[edita] Hist??ria

Com en el cas del top??nim els origens de Catral s??n incerts i encara que s'apunta als ??bers les primeres evid??ncies s??n musulmanes; en aquella ??poca ja es documenta la s??quia major de Catral; darrere la conquesta del regne de M??rcia, del qual formava part, fou donada en 1255 a l'orde de Sant Jaume, en 1269, despr??s d'una revolta musulmana, Alfons X la recupera per al regne castell??; posteriorment fou propietat dels Haro als qual San?? IV va llevar-li-la per donar-la a l'aragon??s Jordan Aleman; Jaume II la incorporaria al Regne de Val??ncia, despr??s d'una r??pida campanya, el 1296; durant la Guerra dels Dos Peres, el 1358, les tropes castellanes saquejaren la poblaci?? i talaren les collites als camps, la qual cosa va suposar una considerable trag??dia per al poble; devers 1700 es va procedir a la dessecaci?? de les marjals; en 1741 els 152 moradors de Catral pagaren 12.499 lliures per assolir el t??tol de Vila i amb ell la independ??ncia d'Oriola, el seu primer alcalde va ser n'Antoni Sirvent; en 1829 es va lliurar dels devastadors efectes que el terratr??mol va infligir al Baix Segura; la seua terra conreable augment?? durant les dues primeres d??cades del segle XVIII degut al drenatge de terres pantanoses, promogut pel pol??mic cardenal Belluga qui va destinar els beneficis a les seues obres pies de M??rcia.