Nafta
De Viquip??dia
La nafta ??s un compost d'hidrocarburs. ??s un l??quid vol??til, incolor i inflamable que s???obt?? de la destil??laci?? del petroli, del quitr?? o de la fusta. ??s una paraula que provenia del rus: naphta.
Taula de continguts |
[edita] Descobriment de la nafta
En el 1833, un professor alemany de qu??mica anomenat Eilhard Mitscherlich va descobrir que la benzina era una subst??ncia molt adequada per fer la funci?? de combustible. El combustible va passar a anomenar-se a dir nafta.
[edita] Etimologia
L'origen de la paraula Nafta ??s conf??s. ??s una paraula grega antiga que s'utilitzava per referir-se a qualsevol classe de petroli o brea. Els grecs mateixos prengueren en pr??stec la paraula del persa antic, nafata, naft o neft, que s'utilitzava per descriure el petroli que borbollejava del terra. Nafta tamb?? es pot haver originat a partir dels texts v??dics hind??s i l'Avesta zoro??stric, on apareix Apam Napat, d??u del foc.
Nafta ??s l'arrel de les paraules naftal?? i napalm, el qual s'obt?? barrejant la nafta sota condicions controlades amb sals d'alumini d'??cid palm??tic (un tipus de sab??).
En l'??s m??s vell, nafta simplement significava cru o petroli, per?? aquest ??s ??s ara obscur.
[edita] Salut i consideracions de seguretat
Hi ha naftes que poden ser cancer??genes, i freq??entment els productes venuts com a nafta contenen algunes impureses, les quals tamb?? poden tenir propietats nocives pel seu compte. [1] [2] Com a molts productes formats per hidrocarburs, les naftes s'obtenen en un proc??s refractari on una mescla complexa de composts qu??mics es transformen en una altra gamma de productes qu??mics, i llavors es classifiquen i a??llen principalment pel seu pes espec??fic i volatilitat, per la qual cosa no hi ha una composici?? qu??mica clara definida en cada producte. Aix?? fa molt dif??cils les comparacions rigoroses i la identificaci?? de subst??ncies carcin??genes espec??fiques, especialment en el m??n modern on diariament hi ha una exposici?? a un gran nombre de subst??ncies qu??miques, moltes de les quals son a m??s carcin??genes coneguts i potencials (p. ex., vegi-hi [3]), la qual cosa encara complica m??s l'an??lisi.
[edita] Producci?? de nafta a les refineries
La nafta s'obt?? a les refineries de petroli com un dels productes intermedis de la destil??laci?? del cru. ??s un intermediari l??quid entre els gasos lleugers del cru i el queros?? l??quid m??s pesat. Les naftes s??n vol??tils, inflamables i tenen un pes espec??fic d'aproximadament 0,7. Nafta es un nom gen??ric que descriu una gamma de diversos productes intermedis de la refineria emprats en una varietat d'aplicacions. Per a complicar encara m??s la q??esti??, tipus de nafta similars s'anomenen sovint amb diferents noms.
Les diferents naftes es distingeixen per:
- densitat (g/ml o pes espec??fic)
- An??lisi PONA, PIONA o PIANO, que mesuren (normalment en percentatge en volum per?? tamb?? pot ser en percentatge de pes)els seg??ents par??metres:
- Contingut de parafina (percentatge de volum)
- Contingut isoparafines (nom??s en una an??lisi de PIONA)
- Contingut d'olefines (percentatge en volum)
- Contingut naftens (percentatge en volum)
- Contingut arom??tics (percentatge en volum)
[edita] Diferents tipus de naftes
[edita] Naftes Paraf??niques
En general, les naftes menys denses ("lleugeres") tenen un contingut en parafines m??s alt. Per aix?? tamb?? se les coneix com a naftes parafin??ques. L'??s principal d'aquests naftes ??s com a mat??ria primera en la producci?? petroqu??mica d'olefines. A
