Taula periòdica
De Viquipèdia
La taula periòdica dels elements és una disposició tabular dels elements químics, ordenats per nombre atòmic creixent.
D'aquesta manera, s'agrupen els elements en blocs, grups (columnes) i períodes (fileres) amb propietats físiques i químiques similars.
En general, els elements es poden dividir en metalls (part inferior esquerra de la taula) i no metalls (part superior dreta), amb els semi-metalls entremig. Un cas a part es el dels gasos nobles, que se situen en la columna de mes a la dreta (grup 18).
La primera taula periòdica moderna va ser concebuda simultàniament per Lothar Meyer i Dmitry Ivanovich Mendeleev.
La figura següent és una taula periòdica moderna amb els elements químics coneguts.
| Grup | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | ||
| Període | ||||||||||||||||||||
| 1 | 1 H |
2 He |
||||||||||||||||||
| 2 | 3 Li |
4 Be |
5 B |
6 C |
7 N |
8 O |
9 F |
10 Ne |
||||||||||||
| 3 | 11 Na |
12 Mg |
13 Al |
14 Si |
15 P |
16 S |
17 Cl |
18 Ar |
||||||||||||
| 4 | 19 K |
20 Ca |
21 Sc |
22 Ti |
23 V |
24 Cr |
25 Mn |
26 Fe |
27 Co |
28 Ni |
29 Cu |
30 Zn |
31 Ga |
32 Ge |
33 As |
34 Se |
35 Br |
36 Kr |
||
| 5 | 37 Rb |
38 Sr |
39 Y |
40 Zr |
41 Nb |
42 Mo |
43 Tc |
44 Ru |
45 Rh |
46 Pd |
47 Ag |
48 Cd |
49 In |
50 Sn |
51 Sb |
52 Te |
53 I |
54 Xe |
||
| 6 | 55 Cs |
56 Ba |
72 La |
72 Hf |
73 Ta |
74 W |
75 Re |
76 Os |
77 Ir |
78 Pt |
79 Au |
80 Hg |
81 Tl |
82 Pb |
83 Bi |
84 Po |
85 At |
86 Rn |
||
| 7 | 87 Fr |
88 Ra |
89 AC |
104 Rf |
105 Db |
106 Sg |
107 Bh |
108 Hs |
109 Mt |
110 Ds |
111 Rg |
112 Uub |
113 Uut |
114 Uuq |
115 Uup |
116 Uuh |
117 Uus |
118 Uuo |
||
| * Lantànids | 57 La |
58 Ce |
59 Pr |
60 Nd |
61 Pm |
62 Sm |
63 Eu |
64 Gd |
65 Tb |
66 Dy |
67 Ho |
68 Er |
69 Tm |
70 Yb |
||||||
| ** Actínids | 89 Ac |
90 Th |
91 Pa |
92 U |
93 Np |
94 Pu |
95 Am |
96 Cm |
97 Bk |
98 Cf |
99 Es |
100 Fm |
101 Md |
102 No |
||||||
| Metalls alcalins | Alcalinoterris | Lantànids | Actínids | Metalls de transició |
| Metalls del bloc p | Metal·loides | No metalls | Halògens | Gasos nobles |
Codificació de colors dels nombres atòmics:
- Els elements numerats en blau són líquids a temperatura i pressió estàndard (TPE);
- En verd, són gasos a TPE;
- En negre, són sòlids a TPE;
- En vermell, són sintètics (tots son sòlids a TPE);
- En gris, encara no han estat descoberts
[edita] Propietats periòdiques
- Radi atòmic: distància entre el nucli i els electrons més externs.
- En un grup, augmenta en augmentar Z.
- En un període, i atès que tenen el mateix nivell, hauria de ser igual, però disminueix en augmentar Z a causa de la tracció.
- Volum atòmic: espai que ocupa un àtom.
- En un grup, augmenta en augmentar Z.
- En un període passa el mateix que amb el radi, és a dir, disminueix en augmentar Z a causa de la tracció.
- Energia (potencial) d'ionització: energia que cal subministrar a un àtom en estat gasós per a arrancar-li un electró. Sempre d'un en un, i cada vegada es fa més difícil.
- En un grup disminueix en augmentar Z.
- En un període augmenta en augmentar Z.
- Electroafinitat (afinitat electrònica): energia que desprèn un àtom en estat gasós quan guanya un electró i passa a ser un anió. Els gasos nobles no hi entren.
- En un grup disminueix en augmentar Z.
- En un període augmenta en augmentar Z.
- Electronegativitat: tendència dels àtoms d'un determinat element a capturar electrons.
- En un grup disminueix en augmentar Z.
- En un període augmenta en augmentar Z.
- Caràcter metàl·lic i no-metàl·lic:
El caràcter metàl·lic està relacionat amb les propietats físiques i químiques dels elements. Aquest caràcter disminueix a mesura que ens desplacem cap a la dreta per un període, i per això el caràcter dels primers grups és molt més gran que el dels últims.
-
- Metall: baixa energia d'ionització, baixa electroafinitat i baixa electronegativitat. Tenen un aspecte relluent (brillantor metàl·lica)i estan freds quan els toquem, perquè són molt bons conductors de la calor. Els metalls també són bons conductors de l'electricitat (l'argent és el millor), mal·leables (els podem donar forma de làmines, per exemple, l'alumini) i dúctils (tenen forma de fil, per exemple el coure).
- No-metall: alta energia d'ionització, alta electroafinitat i alta electronegativitat. No tenen propietats metàl·liques. Molts d'aquests són gasos, com l'oxigen i el nitrogen, però també n'hi ha que tenen el punt de fusió força elevat, com el carboni. Els agrupem a la dreta a la taula periòdica.
- Semimetall: Són elements difícils de classificar, perquè tenen característiques intermèdies entre els metalls i els no-metalls. Alguns semimetalls, com el silici i el germani, els utilitzem per a la fabricació de components electrònics.
[edita] Història
![Taula periòdica] de Mendeléiev (1871)](../../../../images/shared/thumb/5/55/Mendelejevs_periodiska_system_1871.png/180px-Mendelejevs_periodiska_system_1871.png)
El 1829, un químic alemany, Döbereiner, es va adonar que alguns elements químics devien guardar cert ordre. Va identificar grups de tres elements anomenats tríades de Döbereiner que formaven compostos de composició similar i amb propietats similars. El calci l'estronci i el bari n'era una, el sofre, seleni i tel·luri una altra i el i amb el clor, brom i iode una altra.
El 1864, un químic anglès, John Newlands, va descobrir que al ordenar els elements segons el seu pes atòmic, el vuitè element tenia propietats similars al primer, el novè al segon i així successivament, cada vuit elements, les propietats es repetien, ho va anomenar llei de les octaves, recordant els períodes musicals. Però les octaves de Newlands no sempre es complien.
El 1869, Mendeléiev va publicar el que es considera la primera taula periòdica. Havia ordenat els elements seguint el seu pes atòmic. No va fixar el període de repetició de propietats, sinó que ho va ampliar a mesura que augmentava el pes atòmic. Va invertir l'ordre d'alguns elements per que encaixessin les seves propietats amb les dels elements adjacents, i va deixar forats, indicant que corresponien a elements encara no trobats. La taula periòdica actual manté l'estructura proposada per Mendeléiev.
Paral·lelament, el 1870, el químic alemany Lothar Meyer, estudiava els elements de forma gràfica, representant el volum de cada àtom en funció del seu pes, obtenint una gràfica en ones cada vegada majors. Fou el descobriment de la llei periòdica, però va arribar un any massa tard.
[edita] Enllaços externs
- EQTabla: Taula periòdica amb informació en català, gràfiques i recursos.
- Webelements: Informació (en anglès) de tots els elements de la taula periòdica
- Llista dels elements i traducció a diverses llengües
- Edu365: elements químics: Pàgina web amb informació de tots els elements i informació general sobre ells. Tambè hi ha una secció d'entreteniments.
