Tungstè
De Viquipèdia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| General | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom, símbol, nombre | Tungstè (wolframi), W, 74 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sèrie química | Metall de transició | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Grup, període, bloc | 6, 6 , d | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Densitat, duresa Mohs | 19250 kg/m3, 7,5 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aparença | Blanc grisenc, brillant |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pes atòmic | 183,84 uma | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi mitjà† | 135 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi atòmic calculat | 193 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi covalent | 146 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Radi de Van der Waals | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Configuració electrònica | [Xe]4f14 5d4 6s2 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estats d'oxidació (òxid) | 6, 5, 4, 3, 2 (lleument àcid) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estructura cristal·lina | Cúbica centrada en el cos | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estat de la matèria | Sòlid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt de fusió | 3695 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Punt d'ebullició | 5828 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de vaporització | 824 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entalpia de fusió | 35,4 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pressió de vapor | 4,27 Pa a 3680 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Velocitat del so | 5174 m/s a 293,15 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Informació diversa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Electronegativitat | 2,36 (Pauling) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Calor específica | 130 J/(kg·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat elèctrica | 18,9 x 106 m-1·ohm-1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conductivitat tèrmica | 174 W/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1er Potencial d'ionització | 770 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 2on potencial d'ionització | 1700 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El tungstè o wolframi és un element químic de nombre atòmic 74 que es troba en el grup 6 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és W.
És un metall escàs en l'escorça terrestre, es troba en forma d'òxid i de sals en certs minerals. De color gris acerat, molt dur i dens, té el punt de fusió més elevat de tots els elements. S'usa en els filaments de les làmpades incandescents, en resistències elèctriques i, aliat amb l'acer, en la fabricació d'eines.
[edita] Història
El 1779, Peter Woulfe, estudiant una mostra del mineral wolframita, (Mn, Fe)WO4, va predir que devia contindre un nou element.
El 1781, Carl WilhelmScheele i Torbern Berman suggerixen que es pot trobar un nou element reduint un àcid (anomenat "àcid túngstic") obtingut a partir del mineral scheelita, CaWO4.
El 1783, a Espanya, els germans Juan José de Elhúyar i Fausto de Elhúyar i Zubice troben un àcid a partir de la wolframita idèntic a l'àcid túngstic. Aconseguixen aïllar el nou element per mitjà d'una reducció amb carbó vegetal, en el laboratori de la Societat Basca, a Vergara. Publiquen Anàlisi químic del volfram i examen d'un nou metall que entra en la seva composició descrivint aquest descobriment.
La paraula tungsté procedix del suec; tun es traduïx com "pesat" i sten, "pedra", és a dir, "pedra pesada". La paraula wolframi procedix de les alemanyes wolf i rahm, podent significar "poc valor".
[edita] Abundància i obtenció
Hi ha tungstè sobretot a Bolívia, Estats Units (a Califòrnia i Colorado), Xina, Portugal, Rússia i Corea del Sud. No obstant, durant l'any 2002 el 75% del tungstè procedia de la Xina.
