[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Tungstè - Viquipèdia

Tungstè

De Viquipèdia

Tàntal - Tungstè - Reni
Mo

W
Sg  

Posició del tungstè a la taula periòdica
General
Nom, símbol, nombre Tungstè (wolframi), W, 74
Sèrie química Metall de transició
Grup, període, bloc 6, 6 , d
Densitat, duresa Mohs 19250 kg/m3, 7,5
Aparença Blanc grisenc, brillant
Aparença del tungstè
Propietats atòmiques
Pes atòmic 183,84 uma
Radi mitjà 135 pm
Radi atòmic calculat 193 pm
Radi covalent 146 pm
Radi de Van der Waals Sense dades
Configuració electrònica [Xe]4f14 5d4 6s2
Estats d'oxidació (òxid) 6, 5, 4, 3, 2 (lleument àcid)
Estructura cristal·lina Cúbica centrada en el cos
Propietats físiques
Estat de la matèria Sòlid
Punt de fusió 3695 K
Punt d'ebullició 5828 K
Entalpia de vaporització 824 kJ/mol
Entalpia de fusió 35,4 kJ/mol
Pressió de vapor 4,27 Pa a 3680 K
Velocitat del so 5174 m/s a 293,15 K
Informació diversa
Electronegativitat 2,36 (Pauling)
Calor específica 130 J/(kg·K)
Conductivitat elèctrica 18,9 x 106 m-1·ohm-1
Conductivitat tèrmica 174 W/(m·K)
1er Potencial d'ionització 770 kJ/mol
2on potencial d'ionització 1700 kJ/mol
Isòtops més estables
iso. AN Període de semidesintegració CD ED MeV PD
180W 0,12% 1,8 x 1018anys α 2,516 176Hf
181W Sintètic 121,2 dies ε 0,188 181Ta
182W 26,50% W és estable amb 108 neutrós
183W 14,30% W és estable amb 109 neutrós
184W 30,64% W és estable amb 110 neutrós
185W Sintètic 75,1 dies β- 0,433 185Re
186W 28,43% W és estable amb 112 neutrós
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.

El tungstè o wolframi és un element químic de nombre atòmic 74 que es troba en el grup 6 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és W.

És un metall escàs en l'escorça terrestre, es troba en forma d'òxid i de sals en certs minerals. De color gris acerat, molt dur i dens, té el punt de fusió més elevat de tots els elements. S'usa en els filaments de les làmpades incandescents, en resistències elèctriques i, aliat amb l'acer, en la fabricació d'eines.

[edita] Història

El 1779, Peter Woulfe, estudiant una mostra del mineral wolframita, (Mn, Fe)WO4, va predir que devia contindre un nou element.

El 1781, Carl WilhelmScheele i Torbern Berman suggerixen que es pot trobar un nou element reduint un àcid (anomenat "àcid túngstic") obtingut a partir del mineral scheelita, CaWO4.

El 1783, a Espanya, els germans Juan José de Elhúyar i Fausto de Elhúyar i Zubice troben un àcid a partir de la wolframita idèntic a l'àcid túngstic. Aconseguixen aïllar el nou element per mitjà d'una reducció amb carbó vegetal, en el laboratori de la Societat Basca, a Vergara. Publiquen Anàlisi químic del volfram i examen d'un nou metall que entra en la seva composició descrivint aquest descobriment.

La paraula tungsté procedix del suec; tun es traduïx com "pesat" i sten, "pedra", és a dir, "pedra pesada". La paraula wolframi procedix de les alemanyes wolf i rahm, podent significar "poc valor".

[edita] Abundància i obtenció

Hi ha tungstè sobretot a Bolívia, Estats Units (a Califòrnia i Colorado), Xina, Portugal, Rússia i Corea del Sud. No obstant, durant l'any 2002 el 75% del tungstè procedia de la Xina.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Tungstè