Iterbi

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
¹⁶⁶Yb	Sintètic	56,7 hores	ε	0,304	¹⁶⁶Tm
¹⁶⁸Yb	0,13%	¹⁶⁸Yb és estable amb 98 neutrons
¹⁶⁹Yb	Sintètic	32,026 dies	ε	0,909	¹⁶⁹Tm
¹⁷⁰Yb	3,05%	¹⁷⁰Yb és estable amb 100 neutrons
¹⁷¹Yb	14,3%	¹⁷¹Yb és estable amb 101 neutrons
¹⁷²Yb	21,9%	¹⁷²Yb és estable amb 102 neutrons
¹⁷³Yb	16,12%	¹⁷³Yb és estable amb 103 neutrons
¹⁷⁴Yb	31,8%	¹⁷⁴Yb és estable amb 104 neutrons
¹⁷⁵Yb	Sintètic	4,185 dies	β^-	0,470	¹⁷⁵Lu
¹⁷⁶Yb	12,7%	¹⁷⁶Yb és estable amb 106 neutrons
¹⁷⁷Yb	Sintètic	1,911 hores	β^-	1,399	¹⁷⁷Lu

Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.

L'iterbi és un element químic de la taula periòdica que té el símbol Yb i nombre atòmic 70. L'iterbi és un element metàl·lic platejat bla, una terra rara de la sèrie dels lantànids que es troba en la gadolinita, la monazita i el xenotim. L'iterbi s'associa a vegades amb l'itri o altres elements relacionats i s'usa en alguns acers. L'iterbi natural és una mescla de set isòtops estables.

[edita] Característiques principals

L'iterbi és un element bla, mal·leable i prou dúctil que exhibeix un llustre platejat brillant. És una terra rara, fàcilment atacable i dissoluble amb àcids minerals, reacciona lentament amb l'aigua, i s'oxida en presència d'aire.

L'iterbi té tres al·lòtrops, anomenats alfa, beta i gamma, amb punts de transformació a -13°C i 795°C. La forma beta es dóna a temperatura ambient i presenta una estructura cristal·lina centrada en les cares, mentres que la forma gamma, que es dóna a alta temperatura, té una estructura cristal·lina centrada en el cos.

Normalment, la forma beta té una conductivitat elèctrica semblant a la dels metalls, però es comporta com un semiconductor a pressions pròximes a les 16.000 atmòsferes. la seva resistència elèctrica es multiplica per deu a unes 39.000 atmosferes, però a 40.000 atmosferes cau bruscament a un 10% de la seva resistivitat a temperatura ambient.

[edita] Aplicacions

Un dels isòtops d'iterbi s'ha usat com a font de radiació alternativa per a màquines de rajos X portàtils, per a llocs on no es disposa d'electricitat. El seu metall també pot usar-se per a millorar el refinament del gra, la resistència i altres propietats mecàniques de l'acer inoxidable. Alguns aliatges d'iterbi s'usen en odontologia. Hi ha pocs usos més d'aquest element.

[edita] Història

L'iterbi (de Ytterby, una ciutat de Suècia) va ser descobert pel químic suís Jean Charles Galissard de Marignac el 1878. Marignac va trobar un nou component en la terra llavors anomenada erbia, i el va anomenar iterbia (per Ytterby, la ciutat suïssa en què va trobar dit component). Ell sospitava que la iterbia era un compost d'un nou element que va batejar iterbi (que era de fet la primera terra rara a ser descoberta).

El 1907, el químic francés Georges Urbain va separar la iterbia de Marignac en dos components, neoiterbia i lutecia. La neoiterbia era l'element que passaria més tard a anomenar-se iterbi, i la lutecia passaria a ser l'element luteci. Independentment, Auer von Welsbach va aïllar aquests elements de la iterbia més o menys al mateix temps, però els va batejar respectivament aldebarani i cassiopi.

La propietats químiques i físiques de l'iterbi no van poder ser determinades fins el 1953, quan es va poder produir per primera vegada iterbi quasi pur.

[edita] Abundància i obtenció

L'iterbi es troba amb altres terres rares en diversos minerals rars. S'obté comercialment amb major freqüència a partir de l'arena monacita (~0,03% d'iterbi). També es troba en l'euxenita i el xenotim. Normalment és difícil separar l'iterbi d'altres terres rares, però les tècniques d'intercanvi d'ions i d'extracció de solvents desenvolupades a finals del segle XX han simplificat aquesta separació. Els compostos d'iterbi són rars.

[edita] Isòtops

L'iterbi apareix en la naturalesa compost de 7 isòtops estables: Yb-168, Yb-170, Yb-171, Yb-172, Yb-173, Yb-174, i Yb-176, essent l'Yb-174 el més abundant (31,8% d'abundància). S'han caracteritzat 22 radioisòtops, sent els més estables el Yb-169 amb una període de semidesintegració de 32,026 dies, el Yb-175 amb una període de semidesintegració de 4,185 dies, i el Yb-166 amb una període de semidesintegració de 56,7 hores. La resta dels isòtops radioactius tenen períodes de semidesintegració inferiors a les 2 hores, i en la majoria d'aquests és menor de 20 minuts. Aquest element té també 6 metaestats, essent el més estable l'Yb-169m (t_½ 46 segons).

El pes atòmic dels isòtops de l'iterbi oscil·len entre 150,955 uma (Yb-151) i 179,952 uma (Yb-180). El principal mode de decaïment anterior a l'isòtop estable més abundant, Yb-174, és la captura electrònica, i el principal mode posterior és l'emissió beta. Els productes de decaïment primaris anteriors al Yb-174 són isòtops de l'element 69 (tuli), i els productes de decaïment primaris posteriors són isòtops de l'element 71 (luteci).

[edita] Precaucions

Encara que l'iterbi és prou estable, cal de totes maneres emmagatzemar-se en contenidors tancats per a protegir-lo de l'aire i la humitat. Tots els compostos de l'iterbi han de ser tractats com altament tòxics, encara que estudis preliminars semblen indicar que el perill és limitat. Se sap no obstant que els compostos d'iterbi causen irritació en pell i ulls i poden ser teratogènics. La pols d'iterbi metàl·lic suposa un risc de incendi i explosió.