Terra rara
De Viquipèdia
Una terra rara és segons la IUPAC, la col·lecció d'elements químics metàl·lics de la taula periòdica formada per l'escandi, l'itri i els lantànids [1]. L'escandi i l'itri són considerats com a terres rares perquè es troben als mateixos dipòsits minerals que els lantànids, amb els que també comparteixen unes propietats químiques similars.
[edita] Descoberta
Els elements que formen part del grup de les terres rares van començar a ser coneguts amb la descoberta el 1787 del mineral de la galdonita per part de Karl Arrhenius al poble suec de Ytterby.
| Lantani | del grec λανθανω "lanthanon" que significa amagat. |
| Ceri | en referència a la deessa Ceres. |
| Praseodimi | del grec prason (πράσον), verd, i didymos (δίδυμος), doble. |
| Neodimi | del grec "neo" (υεο), nou, i didymos (δίδυμος), doble. |
| Prometi | fa referència a Prometeu, que va portar el foc als mortals. |
| Samari | en honor a Vasili Samarskii-Bikhovits que va descobrir un mineral de terra rara denominat samarskita. |
| Gadolini | en honor a Johan Gadolin, investigador de les terres rares. |
| Disprosi | del grec δυσπροσιτος dysprositos, que significa difícil d'obtenir. |
| Tuli | fa referència a la mítica illa de Thule. |
| Iterbi | fa referència al poble de [Ytterby]], on es va descobrir el primer mineral de terra rara. |
El terme terra rara es deriva del fet que en el moment del seu descobriment alguns elements presentaven una abundor molt petita en estat natural. Mes tard es trobaria que són relativament abundants, excepció feta del Prometi, el Ceri, per exemple, és el 25è element més abundant a l'escorça terrestre on és present segons una relació de 68 parts per milió.
Les fonts més importants per a l'obtenció de les terres rares són els minerals de la bastnasita, la monazita, la loparite i la laterita. Malgrat la seva relativa abundor, les dificultats per a l'extracció i explotació de les terres rares és força més gran que en el cas dels metalls de transició i això far que siguin més cars. La seva utilització va ser molt reduïda fins que entre els anys 50 i 60 es van poder desenvolupar tècniques eficients de separació.
