Ceri
De Viquipèdia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
General | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nom, símbol, nombre | Ceri, CE, 58 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Sèrie química | Lantànids | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
període, bloc | 6 , d | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat, duresa Mohs | 6689 kg/m3, 2,5 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aparença | Blanc platejat |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic | 140,116 uma | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi mitjà† | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi atòmic calculat | 185 pm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Radi de Van der Waals | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | [Xe]4f15d16s1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació (òxid) | 3,4 (lleument bàsic) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Cúbica centrada en les cares | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estat de la matèria | Sòlid | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | 1071 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | 3699 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de vaporització | 414 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Entalpia de fusió | 5,46 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Pressió de vapor | _ Pa a 1071 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Velocitat del so | 2100 m/s a 293,15 K | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Informació diversa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 1,12 (Pauling) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Calor específica | 190 J/(kg·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat elèctrica | 1,15 x 106 m-1·ohm-1 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 11,4 W/(m·K) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1er Potencial d'ionització | 534,4 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
2on potencial d'ionització | 1050 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
3er potencial d'ionització | 1949 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
4t potencial d'ionització | 3547 kJ/mol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari. |
El ceri, de símbol Ce és un dels 14 elements químics que seguixen al lantà en la taula periòdica, denominats per això lantànids.
De color gris metàl·lic, semblant al ferro, es torna rogenc al exposar-se a l'aire. És un element molt escàs en l'escorça terrestre, on apareix dispers en diversos minerals.
Fou descobert el 1803 per Martin Heinrich Klaproth i Jöns Jacob Berzelius i independentment per Wilhelm von Hisinger. Ceres, l'asteroide més gran del sistema solar comparteix el seu nom.
[edita] Aplicacions
- Alguns dels seus derivats s'usen en pirotècnia i com a materials ceràmics.
- Aliat amb ferro per a les pedres dels encenedors.
- L'òxid de Ceri, s'usa per a polir lents.
- En els aliatges dels imans permanents.