Argó

iso.	AN (%)	Període de semidesintegració	CD	ED (MeV)	PD
³⁶Ar	0,336	Ar és estable amb 18 neutrons
³⁸Ar	0,063	Ar és estable amb 20 neutrons
³⁹Ara	Sintètic	269 anys	β^-	0,565	³⁹K
⁴⁰Ar	99,6	Ar és estable amb 22 neutrons
⁴²Ar	Sintètic	32,9 anys	β^-	0,600	⁴²K

Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.
^†Calculat a partir de distintes longituds
d'enllaç covalent, metàl·lic o iònic.

L'argó és un element químic de nombre atòmic 18 i símbol Ar. És el tercer dels gasos nobles, incolor i inert com ells, constitueix entorn de l'1% del aire.

[edita] Característiques principals

Té una solubilitat en aigua 2,5 vegades la del nitrogen i la del oxigen. És un gas monoatòmic inert, incolor i inodor tant en estat líquid com gasós. No es coneixen compostos verdaders de l'argó, havent-se anunciat un compost amb fluor molt inestable l'existència de la qual encara no s'ha provat. L'argó pot formar clatrats amb aigua quan els seus àtoms queden atrapats en una xarxa de molècules d'aigua.

[edita] Història

Henry Cavendish, al 1785, va exposar una mostra de nitrogen a descàrregues elèctriques repetides en presència d'oxigen per a formar òxid de nitrogen que posteriorment eliminava i va trobar que al voltant de l'1% del gas original no es podia dissoldre, afirmant llavors que no tot el «aire flogisticat» (aire sense oxigen) era nitrogen. Al 1892 Lord Rayleigh va descobrir que el nitrogen atmosfèric tenia una densitat major que el nitrogen pur obtingut amb mètodes químics. Raleight i Sir William Ramsay van demostrar que la diferència es devia a la presència d'un segon gas poc reactiu més pesat que el nitrogen, anunciant el descobriment de l'argó (del grec αργóν (argos), inactiu, vague o peresós) al 1894, anunci que va ser acollit amb força escepticisme per la comunitat científica.

Al 1904 Rayleight va rebre el premi Nobel de Física per les seues investigacions sobre la densitat dels gasos més importants i el descobriment de l'existència de l'argó.

[edita] Abundància i obtenció

El gas s'obté per mitjà de la destil·lació fraccionada de l'aire liquat, en el que es troba en una proporció d'aproximadament el 0,94%, i posterior eliminació de l'oxigen residual amb hidrogen. L'atmosfera marciana conté un 1,6% d'Ar-40 i 5 ppm d'Ar-36.; la de Mercuri un 7,0% i la de Venus traces.

[edita] Isòtops

Els principals isòtops d'argó presents a la Terra són Ar-40 (99,6%), Ar-36 i Ar-38. L'isòtop K-40, amb una període de semidesintegració d'1,205×10⁹ anys, es desintegra un 11,2% a Ar-40 estable per mitjà de captura electrònica i desintegració β⁺ (Emissió d'un positró), i el 88,8% restant a Ca-40 per mitjà de desintegració β^- (emissió d'un electró). Aquests ràtios de desintegració permeten determinar l'edat de roques.

En l'atmosfera terrestre, l'Ar-39 es genera per bombardeig de rajos còsmics principalment a partir de l'Ar-40. En entorns subterranis no exposats es produeix per captura neutrònica del K-39 i desintegració α del calci.

L'Ar-37, amb una vida mitjana de 35 dies, és producte del decaïment del Ca-40, resultat d'explosions nuclears subterrànies.