Tecneci

De Viquipèdia

Molibdè - Tecneci - Ruteni Mn Tc Re    Taula completa
General
Nom, símbol, nombre	Tecneci, Tc, 43
Sèrie química	Metall de transició
Grup, període, bloc	7, 5 , d
Densitat, duresa Mohs	11500 kg/m3, _
Aparença	Metàl·lic platejat
Propietats atòmiques
Pes atòmic	[98] uma
Radi mitjà†	135 pm
Radi atòmic calculat	183 pm
Radi covalent	156 pm
Radi de Van der Waals	Sense dades
Configuració electrònica	[Kr]4d6 5s1
Estat d'oxidació (òxid)	7 (àcid fort)
Estructura cristal·lina	Hexagonal
Propietats físiques
Estat de la matèria	Sòlid (__)
Punt de fusió	2430 K
Punt d'ebullició	4538 K
Entalpia de vaporització	660 kJ/mol
Entalpia de fusió	24 kJ/mol
Pressió de vapor	0,0229 Pa al 2473 K
Velocitat del so	Sense dades
Informació diversa
Electronegativitat	1,9 (Pauling)
Afinitat electrònica	-53 kJ/mol
Calor específica	210 J/(kg·K)
Conductivitat elèctrica	6,7 106 m-1·ohm-1
Conductivitat tèrmica	50,6 W/(m·K)
1er Potencial d'ionització	702 kJ/mol
2on potencial d'ionització	1470 kJ/mol
3er potencial d'ionització	2850 kJ/mol
Isòtops més estables
iso. AN Període de semidesintegració CD ED MeV PD 97Tc Sintètic 2,6 x106 anys ε 0,320 97Mo 98Tc Sintètic 4,2 x 106 anys β- 1,796 98Ru 99Tc Sintètic 211100 anys β- 0,294 99Ru
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm), excepte quan s'indica el contrari.

El tecneci (del grec, tekhnetos, artificial)^[1] és un element químic de nombre atòmic 43 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements. Se simbolitza com Tc.

Es tracta d'un metall de transició, gris platejat, radioactiu, que només s'ha trobat en molt petites quantitats en la naturalesa (en un principi es va pensar que no existia en la naturalesa) i que s'obté de forma sintètica. La seva principal aplicació és en medicina, en tècniques de diagnòstic.

[edita] Característiques principals

No té isòtops estables i per tant és molt estrany trobar-lo en la naturalesa. Els seus estats d'oxidació més freqüents són +4, +5, +6 i +7.

El tecneci és un metall gris platejat, que lentament perd brillantor en contacte amb l'aire humit. Sota condicions oxidants s'obté tecneci (VII) com pertecnectat, TcO^4-, sent, igual que el ReO^4-, molt menys oxidant que el permanganat, MnO^4-. La química del tecneci és semblant a la del reni, mentres que la d'aquests dos es diferencia prou de la del manganès. El tecneci es dissol en aigua règia (mescla de HNO₃ i HCl), àcid nítric (HNO₃) i àcid sulfúric concentrat (H₂SO₄), però no és soluble en àcid clorhídric (HCl). Aquest element inhibeix molt bé la corrosió en l'acer, i és un excel·lent superconductor a temperatures per sotal dels 11 K.

[edita] Aplicacions

El tecneci té moltes aplicacions potencials, com en el cas dels acers -en els que els protegiria de la corrosió-, però a causa dels problemes de la seva producció (en reactors nuclears), aquestes aplicacions estan molt limitades.

En medicina s'empren compostos amb l'isòtop ^99mTc com radiofàrmacs (o radiotraçadors). Aquest isòtop s'obté per mitjà de generadors de ⁹⁹Mo/^99mTc, sent el seu període de semidesintegració de 6 hores; un temps adequat perquè s'acumuli en l'òrgan que es vol estudiar i, d'altra banda, no perduri molt de temps en l'organisme. Així mateix, és un emissor gamma, amb una energia d'uns 140 KeV, per la qual cosa pot ser detectat per mitjà d'un comptador de centelleig i es pot interpretar la imatge obtinguda.

Es preparen diferents compostos, per reducció de pertecnectats junt amb altres molècules, segons quin sigui l'òrgan que es vulgui estudiar. Per exemple, amb bifosfonats, aquests compostos s'acumulen en els teixits ossis, mentres que si s'utilitzen pertecnectats directament, aquests s'acumulen en la glàndula tiroide.

[edita] Història

El nom de tecneci procedix del grec tecnetos, que significa "artificial". Va ser descobert per Carlo Perrier i Emilio Segre a Itàlia el 1937, en una mostra de molibdè, enviada per Ernest Lawrence, que va ser bombardejada amb nuclis de deuteri (deuterons) en un ciclotró a Berkeley. El tecneci va ser el primer element a ser produït artificialment.

Dmitri Mendeleyev va predir les propietats del Tecneci abans de que fós descobert

Dmitri Mendeleyev va predir que faltava en la taula periòdica un element que seria semblant al manganès i el va denominar ekamanganès. El 1925, quan es va descobrir el reni, es va creure que també s'havia trobat l'element de nombre atòmic 43, i se li va donar el nom de masuri, no obstant es va comprovar que no era cert. El desenvolupament de l'energia nuclear a mitjans del segle XX va permetre generar les primeres mostres d'aquest element per mitjà de reaccions nuclears.

[edita] Abundància i obtenció

Una vegada que es va poder aconseguir en quantitats macroscòpiques per a determinar les seves propietats químiques i físiques, es va descobrir que es troba de forma natural en l'univers. Algunes estrelles gegants roges presenten una línia d'emissió en el seu espectre electromagnètic corresponent a la presència del tecneci; aquest descobriment ha portat a noves teories sobre la producció d'elements pesats en les estrelles.

Des que va ser descobert s'han realitzat nombroses busques en materials terrestres procedents de fonts naturals. El 1962, el ⁹⁹Tc es va aïllar i va identificar en el mineral pechblenda, procedent d'Àfrica en molt petites quantitats, com a producte de la fissió espontània del ⁹⁹Mo. Aquest descobriment va ser fet per B.T. Kenna i P.K. Kuroda.

El ⁹⁹Tc s'obté com a residu dels reactors nuclears, separant-se de la resta de productes de la fissió nuclear.

[edita] Precaucions

És molt rar trobar-se amb compostos que continguin aquest element i no es troba en la naturalesa. Tots els isòtops de tecneci són radioactius i per tant tòxics. El tecneci no té cap rol biològic.

[edita] Referències

1. ↑ 1001 dades sobre la ciència. Superencilopèdia de butxaca. Editorial Molino.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tecneci

• webelements.com - Tecneci (anglès)
• environmentalchemistry.com - Tecneci (anglès)