Brom

Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0?? C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.

^???Calculat a partir de distintes longituds
d'enlla?? covalent, met??l??lic o i??nic.

El brom ??s un element qu??mic de nombre at??mic 35 situat en el grup dels halogens (grup 17) de la taula peri??dica dels elements. El seu s??mbol ??s Br.

El brom a temperatura ambient ??s un l??quid roig, vol??til i dens. La seva reactivitat ??s interm??dia entre el clor i el iode. En estat l??quid ??s perill??s per al teixit hum?? i els seus vapors irriten els ulls i la gola.

[edita] Caracter??stiques principals

El brom ??s l'??nic element no met??l??lic que es troba en estat l??quid a temperatura ambient. El l??quid ??s roig, m??bil i dens i vol??til; s'evapora f??cilment a temperatures i pressions est??ndard en un vapor roig (color semblant a qu?? presenta el di??xid de nitrogen, NO₂) i que presenta un forta i desagradable olor. Aquest halogen s'assembla qu??micament al clor, per?? ??s menys reactiu (encara que m??s que el iode). El brom no ??s molt soluble en aigua i es dissol millor en dissolvents no polars com el disulfur de carboni, CS₂, o el tetraclorur de carboni, CCl₄. Reacciona f??cilment amb molts elements i t?? un fort efecte blanquejant.

El brom ??s altament reactiu i ??s un fort agent oxidant en pres??ncia d'aigua. Reacciona vigorosament amb amines, alqu??ns i fenols, aix?? com amb hidrocarburs arom??tics i alif??tics, cetones i ??cids carbox??lics (aquests s??n degradats per addici?? o per substituci??). Amb molts metalls i altres elements, el brom anhidre ??s menys reactiu que l'humit; no obstant, el brom sec reacciona vigorosament amb l'alumini, el mercuri, el titani i amb els metalls alcalins i alcalinoterris

[edita] Aplicacions

El brom molecular s'empra en la fabricaci?? d'una ??mplia varietat de compostos de brom usats en la ind??stria i en l'agricultura. Tradicionalment, la major aplicaci?? del brom ha estat per a la producci?? d'1,2-dibromoet??, que s'emprava com a additiu en les gasolines que tenien com antidetonant tetraetil de plom .

El brom s'empra en la fabricaci?? de productes de fumigaci??, agents ininflamables, productes per a la purificaci?? d'aig??es, colorants, bromurs emprats en fotografia (per exemple el bromur de plata, AgBr), desinfectants, insecticides, etc??tera.

Tamb?? s'obt?? a partir d'ell el bromur d'hidrogen, HBr:

Br₂ + H₂ --> 2HBr

[edita] Hist??ria

El brom (del grec broms, que significa "pudor") va ser descobert el 1826 per Antoine Balard, per?? no es va produir en quantitats importants fins el 1860.

[edita] Abund??ncia i obtenci??

La major part del brom es troba en el mar en forma de bromur, Br^-. En el mar presenta una concentraci?? d'uns 65 ??g/g.

El brom molecular, Br₂ s'obt?? a partir de les salmorres, per mitj?? de l'oxidaci?? del bromur amb clor, una vegada obtingut aquest:

2Br^- + Cl₂ --> Br₂ + 2Cl^-

??s necessari emprar un proc??s de destil??laci?? per a separar-lo del Cl₂.

Aproximadament es produ??xen en el m??n 500 milions de quilograms de brom per any (2001). Els Estats Units i Israel s??n els principals productors.

[edita] Compostos

Pot presentar diferents estats d'oxidaci??. Els m??s comuns s??n +1, -1, +3 i +5.

L'estat d'oxidaci?? +1 ??s poc estable en dissoluci?? aquosa. Per exemple, l'i?? hipobromit, BrO^-.
L'estat d'oxidaci?? +3 ??s poc estable en dissoluci?? aquosa. Per exemple, l'i?? bromit, BrO₂^-, o l'??cid brom??s, HBrO₂.
L'estat d'oxidaci?? +5 ??s termodin??micament estable enfront de la descomposici?? en dissoluci?? aquosa. Per exemple, l'i?? bromat, BrO₃^-.
L'i?? perbromat, BrO₄^-, amb un estat d'oxidaci?? +7, es redueix amb relativa facilitat i es prepara per oxidaci?? a partir d'estats d'oxidaci?? inferiors.
El brom tamb?? forma compostos amb altres hal??gens (interhal??gens). Per exemple, BrF₅, BrF₃, IBr, etc??tera.
Hi ha molts compostos en els que el brom presenta estat d'oxidaci?? -1, anomenant-se a aquests bromurs.

Es poden obtindre f??cilment compostos org??nics bromats, per exemple, per mitj?? de bromaci?? radicalaria amb brom molecular i en pres??ncia de llum o emprant N-bromosuccinimida, o b?? per reaccions d'addici?? o de substituci??. El compost org??nic bromur de metil, CH₃Br, s'empra com a plaguicida, per?? afecta la capa d'oz??. S'ha determinat que els ??toms de brom s??n m??s efica?? que els de clor en els mecanismes de destrucci?? de la capa d'oz??, no obstant els ??toms de brom estan presents en menor quantitat.

El bromur d'hidrogen, HBr, s'obt?? per reacci?? directa de brom amb hidrogen molecular o com a subproducte de processos de bromaci?? de compostos org??nics. A partir d'aquest compost, es poden obtindre distints bromurs, per exemple:

HBr + NaOH --> NaBr + H₂O

El brom en dissoluci?? aquosa pot desxomposar-se:

Br₂ + OH^- --> Br^- + BrO^- + H₂O

Per?? la reacci?? no transcorre en medi ??cid.

Tamb?? es pot obtindre per oxidaci?? l'i?? Br₂⁺.

[edita] Rol biol??gic

El brom es troba en nivells de traces en humans. ??s considerat un element qu??mic essencial, encara que no es coneixen exactament les funcions que realitza. Alguns dels seus compostos s'han emprat en els tractaments contra l'epil??psia i com a sedants.

[edita] Is??tops

En la naturalesa es troben dos is??tops del brom: ⁷⁹Br i ⁸¹Br, els dos amb una abund??ncia de prop del 50%.

[edita] Precaucions

El brom ??s altament t??xic i en petites traces (10 ppm), tant per via d??rmica com inhalat, pot causar problemes immediats de salut o mort. ??s molt irritant tant per als ulls com per a la gola; en contacte amb la pell produeix inflamacions doloroses. El seu maneig impropi suposa un seri??s risc per a la salut, requerint unes m??ximes precaucions de seguretat.