Alquè
De Viquipèdia
Els alquens són hidrocarburs alifà tics que tenen algun doble enllaç entre els à toms de carboni i per això són anomenats insaturats. La fòrmula genèrica dels alquens és; CnH2n i l'alquè més simple és l'etilè:
Taula de continguts[amaga] |
[edita] Introducció
Igual que en altres compostos orgà nics, alguns alquens es coneixen encara pels seus noms no sistemà tics, en aquest cas se substituïx la terminació --è sistemà tica per -ilè, com és el cas de l'etè que en ocasions s'anomena etilè, o el propè que també se'l anomena propilè
Els alquens cÃclics reben el nom de cicloalquens.
[edita] Estructura electrònica: l'enllaç π
El doble enllaç present en els alquens té caracterÃstiques especials a nivell estructural i electrònic. Per a això utilitzarem com exemple l'etè.
El doble enllaç té dos components: la σ i la π. Els dos à toms de carboni tenen una hibridació sp2, hibridació resultant de la barreja d'un orbital 2s i dos orbitals 2p, la qual cosa conduïx a la formació de tres orbitales sp2 de geometria trigonal plana. Aquests orbitals sp2 poden combinar-se per a formar un enllaç π, entre ambdós carbonis. En aquest tipus d'enllaç, els electrons estan deslocalitzats al voltant dels carbonis, per damunt i per sota del plà nol molecular.
Energèticament, s'observa que el doble enllaç es forma mitjançant la combinació de dos tipus d'enllaç, el σ i el π. L'energia d'aquests enllaços s'obté a partir del cà lcul del solapament dels dos orbitals constituents, i en aquest cas el solapament dels orbitals sp2 és molt major que els orbitales p (el primer crea l'enllaç σ i el segon el π) i per tant la component σ és bastant més energètica que la π.
El fet que el doble enllaç sigui rÃgid (en contraposició a l'enllaç simple, format per un sol enllaç σ, que pot*rotar lliurement al llarg del seu eix) es deu a la presència dels orbitals Ï€, aixÃ, si volem que existeixi una rotació, és necessari trencar els enllaços Ï€ i tornar a formar-los. L'energia necessà ria per a trencar aquests enllaços no és massa elevada, de l'ordre dels 65 kcal·mol-1, la qual cosa correspon a temperatures d'entre 400 i 500ºC . Això significa que per sota d'aquestes temperatures els dobles enllaços romanen rÃgids i, per tant, la molècula és configuracionalment estable, però per damunt l'enllaç Ï€ pot trencar-se i tornar-se a formar i apareix una rotació lliure.
[edita] Propietats fÃsiques
La presència del doble enllaç modifica lleugerament les propietats fÃsiques dels alquens enfront dels alcans . D'aquestes, la temperatura d'ebullició és la qual menys es modifica. La presència del doble enllaç es nota més en aspectes com la polaritat i l'acidesa.
[edita] Polaritat
Depenent de l'estructura, pot aparèixer un moment dipolar feble. L'enllaç alquil-alquenil està polaritzat en la direcció de l'à tom amb orbital sp2, ja que la component s d'un orbital sp2 és major que en un sp3 (això podria interpretar-se com la proporció de s a p en la molècula, sent 1:2 en sp2 i 1:3 en sp3, encara que aquesta idea és simplement intuïtiva). Això és degut al fet que els electrons situats en orbitals hÃbrids amb major component s estan més lligats al nucli que els p, per tant l'orbital sp2 és lleugerament captador d'electrons i apareix una polarització neta cap a ell. Una vegada que tenim polaritat en l'enllaç neta, la geometria de la molècula ha de permetre que aparegui un moment dipolar net en la molècula.
[edita] Acidesa
El carboni alquenÃlic té major acidesa enfront dels alcans, degut també a la polaritat de l'enllaç. AixÃ, l'età (un alcà ) té un pKa de 50 (o un Ka de 10-50) enfront del pKa = 44 de l'etè. Aquest fet s'explica fà cilment considerant que, al desprendre's un protó de la molècula, queda una cà rrega negativa romanent que en el cas de l'etè es deslocaliza més fà cilment en l'enllaç Ï€ i σ que en l'enllaç σ simple que existeix en un alcà . De totes maneres, la seva acidesa és molt menor que la dels alcohols o els à cids carboxÃlics.