Etilè

De Viquipèdia

Etilè

General

Nom sistemàtic

Etè

Fórmula molecular

C₂H₄

Massa molecular

28.05 g/mol

Estat

Gas sense color

Número CAS

[74-85-1]

Propietats

Densitat i fase

1.178 g/l at 15 °C, gas

Solubilitat del gas en l'aigual

25 mL/100 mL (0 °C)
12 mL/100 mL (25 °C)^[1]

Punt de fusió

−169.1 °C

Punt d'ebullició

−103.7 °C

Estructura

Forma molecular

Plana

Moment dipolar

Zero

Grup de simetria

D_2h

Informació termodinàmica

Entalpia de
formació Δ_fH°_gas

+52.47 kJ/mol

Entropia molar
estàndard S°_gas

219.32 J·K⁻¹·mol⁻¹

Riscs

MSDS

External MSDS

Classificació segons la UE

Extremadament inflamable (F+)

NFPA 704

Frases-R

R12, R67

Frases-S

Punt d'inflamabilitat

Gas inflamable

Límit d'explosivitat

2.7–36.0%

Temperatura d'autoignició

490 °C

Informació complementària

Estructura i propietats

n, ε_r, etc.

Informació termodinàmica

Fases
Sòlid, líquid, gas

Informació espectral

UV, RI, NMR, EM

Composts relacionats

Altres alcans

Propè
Butè

Altres composts

Età
Acetilè

Excepte en el cas que es digui el contrari, la informació es dóna
en les condicions estàndard (a 25 °C, 100 kPa)

L' etilè o etè és un compost químic orgànic consistent en dos àtoms de carboni enllaçats mitjançant un doble enllaç. És un dels productes químics més importants de la indústria química. Pertany als anomenats hidrocarburs alifàtics de la família dels alquens

[edita] Estructura

La molècula no pot rotar sobre el doble enllaç i tots els àtoms són en el mateix pla. L'angle entre dos enllaços carboni-hidrogen és de 117º, molt pròxim als 120º corresponents a una hibridació sp².

[edita] Reactivitat química

La regió del doble enllaç és relativament rica en densitat electrònica (és un centre nucleòfil) i pot reaccionar amb electròfils (amb deficiència d'electrons) a través de reaccions d'adició. Mitjançant aquest tipus de reaccions es poden sintetitzar derivats halogenats.

També es pot addicionar aigua (reacció d'hidratació) per donar etanol; s'empra un àcid com l'àcid sulfúric o l'àcid fosfòric com a catalitzador. La reacció és reversible.

A altes pressions i amb un catalitzador metàl·lic (platí, rodi, níquel) es pot fer reaccionar amb hidrogen molecular per donar età.

[edita] Obtenció

La indústria petroquímica obté l'etilè a partir de la desintegració catalítica de naftes o gas natural.

[edita] Aplicacions

La major part de l'etilè s'utilitza per a l'obtenció de polímers. Mitjançant reaccions de polimerització s'obté el polietilè d'alta densitat i el de baixa densitat. També s'obté dicloroetilè, intermedi per a la síntesi de clorur de vinil, que es polimeritza a clorur de polivinil, i altres hidrocarburs clorats. A més es pot fer reaccionar amb benzè per donar etilbenzè, que es pot polimeritzar donant lloc a poliestirè.

S'empra com a producte de partida d'altres polímers, com la síntesi del monòmer acetat de vinil per a l'obtenció d'acetat de polivinil o la síntesi d'etilenglicol (a través de l'intermedi òxid d'etilè) que amb àcid tereftàlic dóna tereftalat de polietilè.

L'etilenglicol també serveix com a anticongelant, i l'òxid d'etilè es pot fer servir per a la síntesi d'alguns èters glicòlics (per pintures o tensioactius) i altres productes.

L'etanol es pot obtenir mitjançant la hidratació de l'etilè i s'utilitza com a combustible o en la síntesi d'èsters etílics, dissolvents, i altres productes. També es poden obtenir, a través de la síntesi de propionaldehid, àcid propiònic i alcohol n-propílic. Per oxidació de l'etilè s'obté acetaldehid, el qual s'utilitza en la síntesi de n-butanol i àcid acètic.

L'etilè també es fa servir per provocar la maduració de la fruita, ja que és una hormona relacionada amb el creixement utilitzada per les plantes vasculars. Quan la poma podrida fa malbé el cove es deu a les emanacions d'etilè de la poma podrida que també afecta a la descomposició de la resta.