Antimoni

Este element semimet??lic t?? quatre formes alotr??piques. La seva forma estable ??s un metall blanc blav??s. L'antimoni negre i el groc s??n formes no met??l??liques inestables. Principalment s'empra en aliatges met??l??lics i alguns dels seus compostos per a donar resist??ncia contra el foc, en pintures, cer??miques, esmalts, vulcanitzaci?? del cautx?? i focs d'artifici.

[edita] Caracter??stiques principals

L'antimoni en la seva forma elemental ??s un s??lid cristal??l??, fusible, trencad??s, blanc platejat que presenta una conductivitat el??ctrica i t??rmica baixa i s'evapora a baixes temperatures. Aquest element semimet??l??lic s'assembla als metalls en el seu aspecte i propietats f??siques, per?? no es comporta qu??micament com un metall. Tamb?? pot ser atacat per ??cids oxidants i halogens.

Les estimacions sobre l'abund??ncia d'antimoni en l'escor??a terrestre van des de 0,2 a 0,5 ppm. L'antimoni ??s calc??fil, trobant-se present juntament amb sofre i altres metalls com el plom, el coure i la plata.

[edita] Aplicacions

L'antimoni t?? una creixent import??ncia en la ind??stria de semiconductors en la producci?? de d??odes, detectors infraroigs i dispositius d'efecte Hall.

Usat com aliant, este semimetall incrementa molt la duresa i for??a mec??nica del plom. Tamb?? s'empra en distints aliatges com peltre, metall antifricci?? (aliat amb estany), metall angl??s (format per zinc i antimoni), etc.

Algunes aplicacions m??s espec??fiques:

bateries i acumuladors
tipus d'impremta
recobriment de cables
coixinets i rodaments

Compostos d'antimoni en forma d'??xids, sulfurs, antimoniats i halogenurs d'antimoni s'empren en la fabricaci?? de materials resistents al foc, esmalts, vidres, pintures i cer??miques. El tri??xid d'antimoni ??s el m??s important i s'usa principalment com retardant de flama. Aquestes aplicacions com retardants de flama comprenen distints mercats com a roba, joguets, o cobertes de seients.

[edita] Hist??ria

S??mbol usat pels alqu??mistes per l'antimoni

L'antimoni era conegut pels xinesos i babilonis cap al 3000 a. de C. El sulfur d'antimoni va ser emprat com a cosm??tic i amb objectius medicinals.

La relaci?? entre el nom actual de l'antimoni i el seu s??mbol ??s complexa; el nom copte de la pols cosm??tica de sulfur d'antimoni va ser pres pel grec, i d'aquest va passar al llat??, resultant el nom stibium. El qu??mic J??ns Jacob Berzelius va usar una abreviatura d'aquest nom en els seus escrits i es va convertir en el s??mbol comunament emprat Sb.

L'antimoni ??s ??mpliament tractat per l'alqu??mia. Hi ha escrits sobre aquest element de Georg Bauer (Georgios Agr??cola), i Basilio Valent??n ??s l'autor d'El carro triomfal de l'antimoni, un tractat sobre l'element.

[edita] Abund??ncia i obtenci??

Antimoni en estat natural

L'antimoni es troba en la naturalesa en nombrosos minerals, encara que ??s un element poc abundant. Encara que ??s possible trobar-lo lliure, normalment est?? en forma de sulfurs; la principal mena d'antimoni ??s l'antimonita (tamb?? anomenada estibinita), Sb₂S₃.

Per mitj?? de la torrada del sulfur d'antimoni s'obt?? ??xid d'antimoni (III), Sb₂O₃, que es pot reduir amb coc per a l'obtenci?? d'antimoni.

2Sb₂O₃ + 3C --> 4Sb + 3CO₂

Tamb?? es pot obtindre per reducci?? directa del sulfur, per exemple amb ferralla de ferro:

Sb₂S₃ + 3Fe --> 2Sb + 3fes

Altres minerals t'antimoni s??n la quermesita (Sb₂S₂O₂), l'Allemontita (AsSb), etc...

[edita] Compostos

Els seus estats d'oxidaci?? m??s comuns s??n el 3 i el 5.

Es coneixen tots els seus trihalogenurs, SbX₃, i el pentafluorur i pentaclorur, SbX₅. El trifluorur s'empra com fluorant. El pentafluorur junt amb HSO₃F forma un sistema SbF₅-FSO₃H amb propietats de super??cid. Amb aquests halogenurs es poden preparar distints complexos. Es coneix l'hidrur SbH₃ (estibina), per?? ??s poc estable i es descompon amb molta facilitat.

Es coneix el tri??xid d'antimoni, Sb₂O₃ i el pent??xid, Sb₂O₅.