Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Germani - Viquip??dia

Germani

De Viquip??dia

Gal??li - Germani - Ars??nic
Si
Ge
Sn  
 
 
Posici?? del Germani a la taula peri??dica
General
Nom, s??mbol, nombre Germani, Ge, 32
S??rie qu??mica Metal??loides
Grup, per??ode, bloc 14, 4 , p
Densitat, duresa Mohs 5323 kg/m3, 6
Aparen??a Blanc grisenc
Aparen??a del Germani
Propietats at??miques
Pes at??mic 72,64 uma
Radi mitj????? 125 pm
Radi at??mic calculat 125 pm
Radi covalent 122 pm
Radi de Van der Waals Sense dades
Configuraci?? electr??nica [Ar]3d10 4s2 4p2
Estats d'oxidaci?? (??xid) 4 (amf??ter)
Estructura cristal??lina C??bica centrada en les cares
Propietats f??siques
Estat de la mat??ria S??lid
Punt de fusi?? 1211,4 K
Punt d'ebullici?? 3093 K
Entalpia de vaporitzaci?? 330,9 kJ/mol
Entalpia de fusi?? 36,94 kJ/mol
Pressi?? de vapor 0,0000746 Pa a 1210 K
Velocitat del so 5400 m/s a 293,15 K
Informaci?? diversa
Electronegativitat 2,01 (Pauling)
Calor espec??fica 320 J/(kg??K)
Conductivitat el??ctrica 1,45 m-1??ohm-1
Conductivitat t??rmica 59,9 W/(m??K)
1er potencial de ionitzaci?? 762 kJ/mol
2on potencial de ionitzaci?? 1537,5 kJ/mol
3er potencial de ionitzaci?? 3302,1 kJ/mol
4t potencial de ionitzaci?? 4411 kJ/mol
5?? potencial de ionitzaci?? 9020 kJ/mol
Is??tops m??s estables
iso. AN Per??ode de semidesintegraci?? CD ED MeV PD
70Ge 21,23% Ge ??s estable amb 38 neutrons
72Ge 27,66% Ge ??s estable amb 40 neutrons
73Ge 7,73% Ge ??s estable amb 41 neutrons
74Ge 35,94% Ge ??s estable amb 42 neutrons
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0?? C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.

El germani ??s un element qu??mic de nombre at??mic 32, i s??mbol Ge pertanyent al grup 14 de la taula peri??dica dels elements.

Taula de continguts

[edita] Caracter??stiques principals

??s un metal??loide s??lid dur, cristal??l??, de color blanc grisenc llustr??s, que conserva la brillantor a temperatures ordin??ries. Presenta la mateixa estructura cristal??lina que el diamant i resistix als ??cids i ??lcalis.

Forma gran nombre de compostos organomet??l??lics i ??s un important material semiconductor utilitzat en transistors i fotodetectors. A difer??ncia de la majoria de semiconductors, el germani t?? una petita banda prohibida (band gap) pel que respon de forma efica?? a la radiaci?? infraroja i pot usar-se en amplificadors de baixa intensitat.

[edita] Aplicacions

Les aplicacions del germani es veuen limitades pel seu elevat cost i en molts casos s'investiga la seua substituci?? per materials m??s econ??mics.

[edita] Hist??ria

Bol de Germani
Bol de Germani

La propietats del germani (del llat?? Germania, Alemanya) van ser predites el 1871 per Mendeleyev en funci?? de la seua posici?? a la taula peri??dica, element a qu?? va anomenar eka-silici. L'alemany Clemens Winkler va demostrar el 1886 l'exist??ncia d'aquest element, descobriment que va servir per a confirmar la validesa de la taula peri??dica tenint en compte les similituds entre les propietats predites i les observades:

Propietat Ekasilici Germani
(Predites, 1871) (Observades, 1886)
Massa at??mica 72 72,59
Densitat (g/cm??) 5,5 5,35
Calor espec??fica (J/kg??K) 0,31 0,32
Punt de fusi?? (??C) alt 960
F??rmula de l'??xid RO2 GeO2
F??rmula del clorur RCl4 GeCl4
Densitat de l'??xid (g/cm??) 4,7 4,70
Punt d'ebullici?? del clorur (??C) 100 86
Color gris gris


[edita] Abund??ncia i obtenci??

Els ??nics minerals rendibles per a l'extracci?? del germani s??n la germanita (69% de Ge) i ranierita (7-8% de Ge); a m??s est?? present en el carb??, la argirodita i altres minerals. La major quantitat, en forma d'??xid (GeO2), s'obt?? com a subproducte en l'obtenci?? del zinc o de processos de combusti?? de carb?? (a R??ssia i Xina es troba el proc??s en desenvolupament).

Amb puresa del 99,99%, per a usos electr??nics s'obt?? per refinat per mitj?? de fusi?? per zones resultant cristalls de 25 a 35 mm usats en transistors i d??odes; amb aquesta t??cnica les impureses es poden reduir fins a 0,0001 ppm.

El desenvolupament dels transistors de germani va obrir la porta a nombroses aplicacions electr??niques que avui s??n quotidianes. Entre 1950 i els primers 70, l'electr??nica va constituir el gros de la creixent demanda de germani fins que va comen??ar a substituir-se pel silici per les seves superiors propietats el??ctriques. Actualment la gran part del consum es destina a fibra ??ptica (prop de la meitat), equips de visi?? nocturna i cat??lisi en la polimeritzaci?? de pl??stics, encara que s'investiga la seva substituci?? per catalitzadors m??s econ??mics. En el futur ??s possible que s'estenguen les aplicacions electr??niques dels aliatges silici-germani en substituci?? de l'arseni??r de gal??li (GaAs) especialment en les telecomunicions sense cable.

El preu del germani era el 1997 d'uns 3 US$ per gram. A finals del 2000 havia baixat fins als 1.15 $ per gram.

[edita] Precaucions

Alguns compostos de germani, com el tetrahidrur de germani (GeH4) tenen una certa toxicitat en els mam??fers per?? s??n letals per a algunes bacteries.

[edita] Refer??ncies

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Germani