[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Plutoni - Viquipèdia

Plutoni

De Viquipèdia

Neptuni - Plutoni - Americi
Sm

Pu
  
 
 

General
Nom, símbol, nombre Plutoni, Pu, 94
Sèrie química Actínids
període, bloc 7 , f
Densitat, duresa Mohs 19816 kg/m3, sense dades
Aparença
Metall blanc platejat
Propietats atòmiques
Pes atòmic 244,06 uma
Radi mitjà 175 pm
Radi atòmic calculat Sense dades
Radi covalent Sense dades
Radi de Van der Waals Sense dades
Configuració electrònica [Rn]5f67s2
Estats d'oxidació (òxid) 6,5,4,3 (amfòter)
Estructura cristal·lina Monoclínic
Propietats físiques
Estat de la matèria Sòlid (__)
Punt de fusió 912,5 K
Punt d'ebullició 3503 K
Entalpia de vaporització 344 kJ/mol
Entalpia de fusió 2,84 kJ/mol
Pressió de vapor Sense dades
Velocitat del so 2260 m/s a 293,15 K
Informació diversa
Electronegativitat 1,28 (Pauling)
Calor específica Sense dades J/(kg·K)
Conductivitat elèctrica 0,666 x 106 m-1·ohm-1
Conductivitat tèrmica 6,74 W/(m·K)
1er Potencial d'ionització 584,7 kJ/mol
Isòtops més estables
iso. AN Període de semidesintegració CD ED MeV PD
239Pu Sintètic 24,1 x 103 anys FE
α
 
5,245
235U
242Pu Sintètic 373 x 103 anys FE
α
 
4,984
238U
244Pu Sintètic 80,8 x 106 anys α
FE
4,666
 
240U
Valors en el SI d'unitats i en CNPT (0º C i 1 atm),
excepte quan s'indica el contrari.

El plutoni és un element químic, que en la taula periòdica té el símbol Pu i el nombre atòmic 94. És un metall de color blanc platejat, tòxic i radioactiu. Al manipular-lo sense la protecció adequada pot produir mutacions cel·lulars que poden desembocar en càncer o altres malalties.

A temperatura ambient és sòlid. El seu punt de fusió és 640ºC. El seu pes atòmic és 244,06 uma i la seva densitat 19.816 kg/m³. Té vint-i-un radioisòtops coneguts dels quals el més important, que no el més estable, és el 239Pu, amb una semivida de 24.110 anys. Aquest isòtop s'utilitza en la fabricació de moltes de les armes nuclears modernes i també com a combustible en les centrals nuclears.

Rep el seu nom del planeta Plutó ja que en la taula periòdica està classificat just després de l'urani (que rep el nom d'Urà) i del neptuni (de Neptú).

El plutoni existeix de forma natural però només en petítissimes quantitats. Gairebé sempre és creat de forma artificial mitjançant el bombardeig de 238U amb neutrons.

La seva existència va ser predita el 1940 i va ser produït per primera vegada el 1941 per Glenn T. Seaborg, Edwin McMillan, J.W. Kennedy i A.C. Wahl utilitzant el ciclotró de Berkeley (EUA), però el descobriment va ser mantingut en secret fins al final de la Segona Guerra Mundial, el 1945. Va ser l'element utilitzat en la primera explosió nuclear de la història (la prova Trinity) i també el de la bomba atòmica que es va llançar sobre la ciutat japonesa de Nagasaki, el 9 d'agost de 1945.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Plutoni