Ur?? (planeta)

De Viquip??dia

Ur?? | Ur?? vist per la nau Voyager 2 des de 18 milions de km. Aquest color blav??s prov?? del gas met?? de l'atmosfera. Descobriment Descobert per William Herschel Data 13 de mar?? de 1781 Caracter??stiques orbitals Semieix major 19,201 UA 2.872,46??106 km Periheli 18,324 UA 2.741,30??106 km Afeli 20,078 UA 3.003,62??106 km Excentricitat 0,0457 Per??ode orbital sideral 30.685,4 dies (84 anys) Per??ode sin??dic 369,66 dies Velocitat orbital mitjana 6,81 km/s Inclinaci?? 0,772?? Per??ode de rotaci?? 17,24 hores (retr??grada) Obliq??itat 97,77?? Nombre de sat??l??lits 27 Sistema d'anells S?? Caracter??stiques f??siques Di??metre equatorial (1 bar) 51.118 km Massa 86,832??1024 kg Volum 6.833??1010 km3 Densitat mitjana 1.270 kg/m3 Gravetat (eq., 1 bar) 8,87 m/s2 Velocitat d'escapament 21,3 km/s Albedo 0,51 Caracter??stiques atmosf??riques Pressi?? atmosf??rica 120 kPa Temperatura mitjana 1 bar 0,1 bar 76 K 53 K Composici?? de l'atmosfera Hidrogen molecular 82,5 ?? 3,3% Heli 15,2 ?? 3,3% Met?? 2,3% Deuteri Traces

Ur?? ??s el set?? planeta del sistema solar segons la seva dist??ncia al Sol, el tercer en quant a di??metre per?? el quart en quant a massa ja que ??s menys dens que Nept??. ??s un gegant gas??s i forma part dels planetes exteriors. Va ser descobert per William Herschel el 1781. Ha estat visitat per una ??nica sonda espacial, la Voyager 2, el 1986. Rep el seu nom d'un dels d??us primordials de la mitologia grega, Ur??, la personificaci?? del cel.

[edita] Descobriment i exploraci?? espacial d'Ur??

Ur?? va ser el primer planeta descobert que no era conegut en l'antiguitat, encara que s?? que havia estat observat i conf??s amb estreles moltes vegades. El registre m??s antic que es troba d'ell es deu a John Flamsteed, qui el va catalogar com l'estrela 34 Tauri en 1690.

Sir William Herschel, un m??sic alemany en la cort del rei Jordi III d'Anglaterra, va descobrir el planeta el 13 de mar?? de 1781 utilitzant un telescopi constru??t per ell mateix. Inicialment li va donar el nom de Georgium Sidus (l'estrella de Jordi) en honor al rei que acabava de perdre les col??nies brit??niques en Am??rica, per?? havia guanyat una estrella. No obstant, el nom no va perdurar m??s enll?? de Gran Bretanya, i Lalande, un astr??nom franc??s, va proposar anomenar-lo Herschel en honor del seu descobridor. Finalment, Johann Bode va proposar el nom d'Ur?? en honor al d??u grec, pare de Cronos ???l'equivalent rom?? del qual donava nom a Saturn???. Cap a 1827, Ur?? era el nom m??s utilitzat per al planeta incl??s en Gran Bretanya. El HM Nautical Almanac va seguir anomenant-lo com Georgium Sidus fins a l'any 1850.

Fins ara, nom??s una missi?? espacial, la sonda Voyager 2, s'ha aproximat al planeta. L'acostament va oc??rrer en 1986 com un pas breu prop del planeta durant la traject??ria de la sonda cap a Nept??. Les observacions derivades d'aquest acostament van donar com resultat una major comprensi?? de l'atmosfera del planeta, aix?? com els descobriments d'un gran nombre de llunes i les primeres observacions dels anells d'Ur??. El Telescopi Espacial Hubble (HST) ha observat en diverses ocasions el planeta i el seu sistema mostrant l'aparici?? ocasional de tempestats. El color del planeta ??s blav??s a causa de l'absorci?? de la llum roja per l'atmosfera que ??s rica en met??.

[edita] Caracter??stiques f??siques

[edita] Composici?? i estructura interna

Ur?? posseeix un nucli compost de roques i gels de diferent tipus sent estos ??ltims molt m??s abundants. El planeta compta amb una gruixuda atmosfera formada per una mescla d'hidrogen i heli que pot representar fins a un 15% de la massa planet??ria. Ur?? (com Nept??) ??s en molts aspectes un gegant gas??s interromput en el seu creixement sense haver acumulat les grans masses de gasos dels planetes gegants interiors J??piter i Saturn.

[edita] Inclinaci?? axial de l'eix de rotaci??

L'eix de rotaci?? d'Ur?? est?? inclinat quasi 90?? sobre el pla de la seva ??rbita. Durant el seu per??ode orbital de 84 anys un dels pols est?? permanentment il??luminat pel Sol mentre que l'altre roman en l'ombra. Conseq??entment s'espera que aquest planeta posse??sca importants efectes estacionals en la seva atmosfera. No es coneixen els motius pels quals l'eix del planeta est?? tan inclinat. S'especula que potser durant la seva formaci?? el planeta va col??lidir amb un gran protoplaneta que hauria produ??t esta orientaci?? an??mala. En l'??poca del pas del Voyager 2 en 1986 el pol sud d'Ur?? estava pr??cticament alineat amb el Sol. En aquella ??poca els n??vols del planeta estaven d??bilment distribu??ts en bandes i zones gaireb?? imperceptibles. Les observacions del Telescopi Espacial Hubble m??s recents mostren una estructura m??s din??mica a mesura que els rajos solars han anat aconseguint les latituds equatorials. L'any 2007 el Sol il??luminar?? directament l'equador del planeta.

[edita] Camp magn??tic

El camp magn??tic d'Ur?? ??s tamb?? anormal en la seva posici?? i caracter??stiques ja que l'eix magn??tic no est?? centrat en el planeta sin?? despla??at i inclinat 60?? respecte a l'eix de rotaci??. El camp magn??tic s'origina probablement en zones no massa profundes del planeta. El camp magn??tic de Nept?? tamb?? est?? despla??at de forma similar, pel que ??s possible que el curi??s eix magn??tic d'Ur?? no estiga lligat a les peculiaritats del seu eix de rotaci??.

[edita] Sat??l??lits d'Ur??

Fotomuntatge amb els sat??l??lits majors d'Ur?? i un dels menors. D'esquerra a dreta: Puck, Miranda, Ariel, Umbriel, Tit??nia i Ober??. Les proporcions s??n correctes.

• Per a m??s informaci?? vegeu l'article Sat??l??lits d'Ur??.

Ur?? t?? 27 sat??l??lits naturals coneguts. Els noms dels sat??l??lits d'Ur?? provenen dels personatges de les obres de William Shakespeare i Alexander Pope, especialment de les seues protagonistes femenines.

Els sat??l??lits m??s grans s??n Tit??nia i Ober??, de mida similar (1.580 i 1520 km de di??metre, respectivament). Altres sat??l??lits importants s??n Umbriel, Ariel i Miranda. Cap dels sat??l??lits d'Ur?? t?? atmosfera.

Miranda, un sat??l??lit de nom??s 470 km de di??metre, t?? el penya-segat m??s alt del Sistema Solar (Verona Rupes); una alt??ssima paret de 20 km d'altura (10 vegades m??s alta que les parets del Gran Cany??, a la Terra).

Els sat??l??lits m??s grossos van ser visitats per la sonda espacial Voyager 2 el 1986, en el seu cam?? cap als l??mits del sistema solar. Les fotografies que va prendre llavors s??n encara les imatges de m??s resoluci?? d'aquestes llunes tan llunyanes.

[edita] Anells

Imatge d'Ur??, els seus anells i llunes presa pel Telescopi Espacial Hubble. Incidentalment, la imatge mostra tamb?? el desenvolupament de grans tempestats convectives en l'atmosfera del planeta.

Ur??, com els altres planetes gegants del sistema solar, posse??x un sistema d'anells, en aquest cas molt t??nue i compost de part??cules fosques. Els anells van ser descoberts fortu??tament en 1977 per James L. Elliot, Edward W. Dunham i Douglas J. Mink, els que, utilitzant el Kuiper Airborne Observatory, van observar com la llum d'una estrela pr??xima a Ur?? s'esva??a a l'aproximar-se el planeta. Despr??s d'analitzar amb detall les seves observacions, van concloure que l'??nica explicaci?? era que l'estrela havia estat ocultada per un sistema d'anells al voltant d'Ur??. Els anells van ser observats directament per la sonda espacial Voyager 2 en el seu pas pel sistema d'Ur?? en 1986. Es considera que Ur?? posseeix 11 anells, anomenats Anells Obscurs, ja que es tracta d'uns anells formats pels materials m??s foscos que s'han identificat en el sistema solar.

[edita] Observacions d'Ur??

La brillantor d'Ur?? aconsegueix una magnitud d'entre +5,5 i +6,0, pel que pot ser vist a simple vist de manera molt t??nue en un cel excepcionalment fosc. Pot trobar-se amb facilitat amb uns binoculars senzills. Des de la Terra presenta un di??metre aparent de 4". En la majoria dels telescopis professionals no poden destacar-se detalls sobre el seu disc per?? gr??cies a la revoluci?? de la fotografia astron??mica digital realitzada amb webcams ??s possible obtenir fotometria diferencial de les latituds del planeta amb telescopis relativament modestos. La utilitzaci?? de t??cniques d'??ptica adaptativa en alguns dels majors telescopis del m??n com el Telescopi Keck han perm??s obtenir algunes de les millors imatges d'aquest planeta mostrant multitud de detalls en la seva revitalitzada atmosfera. Ur?? ha explotat

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Ur??

• Solarviews en espanyol: Ur??
• Imatges d'Ur?? preses pel telescopi Keck (angl??s)
• NASA/NSSDC: full de dades d'Ur?? (angl??s)

Sat??l??lits naturals d'Ur??

Cord??lia ?? Of??lia ?? Bianca ?? Creseida ?? Desd??mona ?? Julieta ?? P??rcia ?? Rosalina ?? Cupido

Belinda ?? Perdita ?? Puck ?? Mab ?? Miranda ?? Ariel ?? Umbriel ?? Tit??nia ?? Ober?? ?? Francisco

Caliban ?? Stefano ?? Tr??ncul ?? Sicorax ?? Margaret ?? Pr??sper ?? Setebos ?? Ferdinand

Ur?? ?? sat??l??lits d'Ur?? ?? sat??l??lits naturals

Sistema solar
Sol ??? Mercuri ??? Venus ??? Terra ??? Mart ??? J??piter ??? Saturn ??? Ur?? ??? Nept??
Plut?? ??? Cintur?? d'asteroides ??? Cintur?? de Kuiper ??? Eris ??? N??vol d'Oort Sat??l??lits de Mart ??? Sat??l??lits de J??piter ??? Sat??l??lits de Saturn ??? Sat??l??lits d'Ur?? ??? Sat??l??lits de Nept?? Lluna ??? I?? ??? Europa ??? Ganimedes ??? Cal??listo ??? Tit?? ??? Trit?? ??? Caront