Titània (satèl·lit)

De Viquipèdia

Titània Titània vista per la nau Voyager 2 des de 500.000 km Descobriment Descobert per William Herschel Data 11 de gener de 1787 Característiques orbitals Semieix major 436.300 km Excentricitat 0,0011 Període orbital 8,7059 dies Inclinació 0,14º Període de rotació Rotació síncrona Característiques físiques Diàmetre mitjà 1.578 km Massa 3,53·1021 kg Densitat mitjana 1.710 kg/m3 Albedo 0,28 Atmosfera No

Titània és el satèl·lit més gran d'Urà. Va ser descobert el dia 11 de gener de 1787 per William Herschel. També s'anomena Urà III.

Taula de continguts 1 Nom 2 Característiques físiques 3 Característiques orbitals 4 Exploració

[edita] Nom

Rep el seu nom del personatge Titània, la reina de les fades en l'obra El somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare. Aquest nom va ser suggerit per John Herschel (fill de William Herschel) el 1852, a petició de William Lassell que havia descobert Ariel i Umbriel l'any anterior. Els satèl·lits d'Urà reben els seus noms de personatges de les obres de Shakespeare i Alexander Pope.

[edita] Característiques físiques

Titània és un cos esfèric de 1.578 km de diàmetre i no té atmosfera. La seua densitat mitjana és de 1.710 kg/m³ indicant una composició química de gel d'aigua (50%), silicats (30%) i compostos de metà (20%). La característica geològica més important que s'ha pogut observar és un enorme canyó molt més gran que els de la Terra i comparable al Valles Marineris de Mart. Aquesta i d'altres cicatrius en la superfície del satèl·lit indiquen que en algun temps passat hi va haver activitat tectònica a Titània. També s'han observat alguns cràters de gran mida i accidents geològics dels tipus chasma i rupes.

[edita] Característiques orbitals

El període de rotació de Titània és de 8,7 dies, igual que el seu període orbital ja que degut a efectes gravitatoris la seva rotació és síncrona, mostrant sempre la mateixa cara al planeta.

[edita] Exploració

La llunyania d'esta lluna ha impedit estudiar la seua superfície en detall. Tan sols la sonda Voyager 2, pel gener de 1986, va poder aproximar-se prou com per a obtindre imatges de certa qualitat, com la de la part superior de la taula. Durant el vol de la Voyager, l'hemisferi sud de Titània estava encarat al Sol i només aquesta part va poder ser estudiada car l'altre hemisferi estava a les fosques.