Ariel (satèl·lit)

De Viquipèdia

Ariel Mosaic d'imatges d'Ariel. Fotografies preses per la Voyager 2 des de 130.000 km. Descobriment Descobert per William Lassell Data 24 d'octubre de 1851 Característiques orbitals Semieix major 191.000 km Excentricitat 0,0034 Període orbital 2,52 dies Inclinació 0,3º Període de rotació Rotació síncrona Característiques físiques Diàmetre 1.158 (1162x1156x1155) km Massa 1,35·1021 kg Densitat mitjana 1.670 kg/m3 Albedo 0,35 Atmosfera No

Ariel és el satèl·lit més brillant d'Urà i el quart en quant a mida. Va ser descobert per William Lassell el 24 d'octubre de 1851.

[edita] Nom

Els satèl·lits d'Urà reben els seus noms de personatges de ficció creats per William Shakespeare o Alexander Pope. Ariel és el nom d'un esperit de l'aire i reina de les sílfides en el poema The Rape of the Lock d'Alexander Pope. Aquest nom va ser suggerit per John Herschel (fill de William Herschel) el 1852, a petició de William Lassell. També s'anomena Urà I.

[edita] Característiques físiques

Ariel és un objecte quasi-esfèric de 1.158 km de diàmetre, tan sols una mica més petit que Umbriel. Igual que els altres grans satèl·lits d'Urà, Ariel està compost per aigua gelada (50%), silicats (30%) i metà congelat (20%). La seva superfície està sembrada de petits cràters d'entre 5 i 10 km de diàmetre però no posseeix grans conques d'impacte.

El tret més distintiu d'Ariel són les llargues i profundes valls que la travessen com si fossin cicatrius; enormes canyons com els del planeta Mart. Aquestes valls haurien sorgit durant una època en que la superfície d'Ariel es va expandir i contraure repetides vegades i això va provocar extenses falles a l'escorça. En les fotografies de la Voyager 2, que s'hi va acostar el 1986, s'aprecia com el fons d'aquestes valls és suau, com si temps enrere hi hagués fluït algun líquid. Sabem que no pot haver estat aigua ja que a la temperatura d'Ariel no hi pot haver aigua líquida sinó només gel. Però és possible que hagi estat amoníac, metà o monòxid de carboni.