[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Satèl·lits de Júpiter - Viquipèdia

Satèl·lits de Júpiter

De Viquipèdia

Júpiter i els seus 4 satèl·lits més grans: Ganimedes, Cal·listo, Ió i Europa.
Júpiter i els seus 4 satèl·lits més grans: Ganimedes, Cal·listo, i Europa.

Júpiter té 63 satèl·lits naturals coneguts, 48 dels quals tenen ja un nom definitiu mentre que els altres 15 porten encara una designació provisional.

Taula de continguts

[edita] Descobriment dels satèl·lits

Els primers que es van descobrir són els satèl·lits galileians: Ganimedes, Cal·listo, i Europa, descoberts per Galileo Galilei el 1610. Amb l'òbvia excepció de la Lluna, aquests van ser els primers satèl·lits que es van descobrir en tot el sistema solar. Són molt més grans que qualsevol dels altres satèl·lits de Júpiter.

  • Ganimedes és el satèl·lit més gran de tot el sistema solar. És fins i tot més gran que Mercuri però té menys de la meitat de la seva massa.
  • Cal·listo és d'una mida similar a Mercuri i té la superfície totalment coberta de cràters; un dels quals s'estén fins a abastar els 3000 km de diàmetre.
  • Ió és una mica més gran que la Lluna i és un dels pocs cossos del sistema solar amb una intensa activitat volcànica que, amb el pas del temps, és la que li ha donat el seu acolorit aspecte.
  • Europa és una mica més petit que la Lluna i està cobert per una gruixuda capa de gel d'aigua de 100 km de profunditat. Es considera un dels llocs més probables per a l'existència de vida extraterrestre.

Durant els quatre segles següents al descobriment de Galileu, diferents astrònoms van descobrir 9 satèl·lits més. D'aquests, el més gran és Amaltea. El 1979 la sonda espacial Voyager 1 va descobrir 3 petits satèl·lits en òrbites interiors a Ió que, junt amb Amaltea, formen el grup d'Amaltea. Durant uns anys, el nombre de satèl·lits coneguts es va mantenir en 16 (17 si comptem a Temisto que va ser descobert i després perdut el 1975). A partir del 1999, una búsqueda sistemàtica de noves llunes de Júpiter mitjançant telescopis terrestres ha aconseguit redescobrir Temisto i trobar 45 nous satèl·lits en òrbites llargues, excèntriques i, generalment, retrògrades. Tots són molt petits, amb un diàmetre mitjà de 3 km i el més gran mesurant 9 km. Es creu que aquestes petites llunes són asteroides capturats o potser fragments de cometes, però se sap molt poc sobre ells. Actualment, Júpiter és el planeta que posseix més satèl·lits naturals, amb un total de 62. A més d'aquests, l'any 2000 es va descobrir un possible satèl·lit designat S/2000 J11 però es va perdre poc després i fins ara no ha estat recuperat. Es considera probable que existeixin d'altres petites llunes encara no descobertes.

[edita] Grups de satèl·lits i taules de dades

A continuació es presenten els noms i les principals dades físiques[1], orbitals[2] i sobre el descobriment[3] de tots els satèl·lits naturals de Júpiter, inclosos aquells que encara porten una designació provisional. Els satèl·lits estan classificats segons els grups que es deriven de les característiques de les seves òrbites. Els grups i els satèl·lits dins de cada grup estan ordenats segons la distància mitjana dels satèl·lits a Júpiter, excepte els satèl·lits que no pertanyen a cap grup o aïllats que es troben tots junts a l'última taula.

[edita] Grup d'Amaltea

Anells i llunes internes de Júpiter.
Anells i llunes internes de Júpiter.

El grup d'Amaltea està format per les quatre llunes més internes de Júpiter. Les seves òrbites es creuen amb els anells de Júpiter i en són la font del seu material. Són relativament petites però més grans que la majoria de les llunes exteriors del planeta. La més gran i la que dóna nom al grup és Amaltea.

Satèl·lits del grup d'Amaltea
Nom Diàmetre
(km)
Massa
(kg)
Radi orbital
(km)[4]
Període orbital
(dies)
Inclinació (º) Excentricitat Descobridor(s) Any
XVI Metis
S/1979 J3
43 1,20·1017 128.000 0,295 0,019 0,0012 S.P. Synnott
- Voyager 1 -
1979
XV Adrastea
S/1979 J1
26×20×16 7,49·1015 129.000 0,298 0,054 0,0018 D.C. Jewitt i
G.E. Danielson
- Voyager 2 -
V Amaltea 262×146×134 2,07·1018 181.400 0,498 0,388 0,0031 E.E. Barnard 1892
XIV Tebé
S/1979 J2
110×90 1,50·1018 221.900 0,675 1,070 0,0177 S.P. Synnott
- Voyager 1 -
1979

[edita] Satèl·lits galileians

Grup galileians
Nom Diàmetre
(km)
Massa
(kg)
Radi orbital
(km)
Període orbital
(dies)
Inclinació (º) Excentricitat Descobridor(s) Any
I 3.643 8,93·1022 421.800 1,769 0,036 0,0041 Galileo Galilei 1610
II Europa 3.122 4,80·1022 671.100 3,551 0,469 0,0094
III Ganimedes 5.262 1,48·1023 1.070.400 7,155 0,170 0,0011
IV Cal·listo 4.821 1,08·1023 1.882.700 16,69 0,187 0,0074

[edita] Grup d'Himalia

El grup d'Himalia està format per quatre llunes d'entre 20 i 170 km de diàmetre que orbiten Júpiter a distàncies d'entre 11·106 i 12·106 km, amb una inclinació aproximada de 27,5° i una excentricitat d'entre 0,11 i 0,22. La Unió Astronòmica Internacional reserva noms acabats en -a per als membres d'aquest grup. La més gran i la que dóna nom al grup és Himalia. Si l'ex-candidat a satèl·lit S/2000 J11 fos recuperat i les poques dades que es tenen sobre la seva òrbita es poguessin confirmar, formaria part d'aquest grup.

Satèl·lits del grup d'Himalia
Nom Diàmetre
(km)
Massa
(kg)
Radi orbital
(km)
Període orbital
(dies)
Inclinació (º) Excentricitat Descobridor(s) Any
XIII Leda 20 1,09·1016 11.165.000 240,92 27,457 0,1636 C.T. Kowal 1974
VI Himalia 170 6,74·1018 11.461.000 250,56 27,496 0,1623 C.D. Perrine 1904
X Lisitea 36 6,29·1016 11.717.000 259,20 28,302 0,1124 S.B. Nicholson 1938
VII Elara 86 8,69·1017 11.741.000 259,64 26,627 0,2174 C.D. Perrine 1905
S/2000 J11 4 12.555.000 287,00 28,3 0,248 2000

[edita] Grup d'Ananké

Satèl·lits del grup d'Ananké
Nom Diàmetre
(km)
Massa
(kg)
Radi orbital
(km)
Període orbital
(dies)[5]
Inclinació (º) Excentricitat Descobridor(s) Any
XXXIV Euporie
S/2001 J10
2 1,5·1013 19.304.000 -550,74 145,767 0,1432 S.S. Sheppard 2001
S/2003 J3 2 1,5·1013 20.221.000 -583,88 147,550 0,1970 2003
S/2003 J18 2 1,5·1013 20.514.000 -596,59 146,062 0,0148 B.J. Gladman 2003
XLII Thelxinoe
S/2003 J22
2 21.162.000 2003
XXXIII Euanthe
S/2001 J7
3 20.799.000 2001
XLV Helike
S/2003 J6
4 2.1263.000 2003
XXXV Orthosie
S/2001 J9
2 20.721.000 2001
XXIV Iocaste
S/2000 J3
5 21.269.000 2000
S/2003 J16 2 21.000.000 2003
XII Ananké 28 3,00·1016 21.276.000 -629,77 148,889 0,2435 S.B. Nicholson 1951
XXVII Praxidike
S/2000 J7
7 21.147.000 2000
XXII Harpalyke
S/2000 J5
4 21.105.000 2000
XXX Hermippe
S/2001 J3
4 21.131.000 2001
XXIX Thyone
S/2001 J2
4 20.940.000 2001
XL Mneme
S/2003 J21
2 21.069.000 2003
S/2003 J15 2 22.000.000 2003

[edita] Grup de Carme

Satèl·lits del grup de Carme
Nom Diàmetre
(km)
Massa
(kg)
Radi orbital
(km)
Període orbital
(dies)
Inclinació (º) Excentricitat Descobridor(s) Any
S/2003 J17 2 22.000.000 2003
Aitne
S/2001 J11
3 23.231.000 2001
Kale
S/2001 J8
2 23.217.000 2001
Taygete
S/2000 J9
5 23.360.000 2000
S/2003 J19 2 22.800.000 2003
Chaldene
S/2000 J10
4 23.179.000 2000
S/2003 J10 2 24.249.600 2003
Erinome
S/2000 J4
3 23.279.000 2000
Kallichore
S/2003 J11
2 24.043.000 2003
Kalyke
S/2000 J2
5 23.583.000 2000
Pasithee
S/2001 J6
2 23.096.000 2001
Eukelade
S/2003 J1
4 23.661.000 2003
Arche
S/2002 J1
3 22.931.000 2002
XI Carme 46 1,32·1017 23.404.000 -734,17 164,907 0,2533 S.B. Nicholson 1938
Isonoe
S/2000 J6
4 23.217.000 2000
S/2003 J9 1 22.441.680 2003
S/2003 J5 4 24.084.180 2003

[edita] Grup de Pasífae

Satèl·lits del grup de Pasífae
Nom Diàmetre
(km)
Massa
(kg)
Radi orbital
(km)
Període orbital
(dies)
Inclinació (º) Excentricitat Descobridor(s) Any
S/2003 J23 2 24.055.500 2003
Aoede
S/2003 J7
4 23.981.000 2003
Eurydome
S/2001 J4
3 22.865.000 2001
Kore
S/2003 J14
2 25.000.000 2003
Cyllene
S/2003 J13
2 24.349.000 2003
S/2003 J4 2 23.257.920 2003
Hegemone
S/2003 J8
3 23.947.000 2003
VIII Pasífae 60 3,00·1017 23.624.000 -743,63 151,431 0,4090 P.J. Melotte 1908
IX Sinope 38 7,49·1016 23.939.000 -758,90 158,109 0,2495 S.B. Nicholson 1914
Sponde
S/2001 J5
2 23.487.000 2001
Autonoe
S/2001 J1
4 23.039.000 2001
Callirrhoe
S/1999 J1
7 24.102.000 1999
Megaclite
S/2000 J8
6 23.806.000 2000

[edita] Satèl·lits aïllats

Satèl·lits aïllats
Nom Diàmetre
(km)
Massa
(kg)
Radi orbital
(km)
Període orbital
(dies)
Inclinació (º) Excentricitat Descobridor(s) Any
XVIII Temisto 8 6,89·1014 7.507.000 130,02 43,259 0,2426 C. Kowal i E. Roemer
S.S. Sheppard i altres
1975
2000
XLVI Carpo 3 4,5·1013 17.100.000 456,5 51,395 0,4297 2003
S/2003 J12 1 1,5·1012 19.002.480 -533,3 151,909 0,6056 2003
S/2003 J2 2 28.570.410 2003

[edita] Notes i referències

(anglès)

  1. JPL: Paràmetres físics
  2. JPL: Elements orbitals
  3. JPL: Nom, número, designació provisional, any i autor(s) del descobriment
  4. El radi equatorial de Júpiter és de 71.492 km.
  5. Períodes orbitals negatius indiquen una òrbita retrògrada (oposada al sentit de rotació del planeta).
Sistema solar
Imatge:Eight Planets.png
SolMercuriVenusTerraMartJúpiterSaturnUràNeptú
PlutóCinturó d'asteroidesCinturó de KuiperErisNúvol d'Oort

Satèl·lits de MartSatèl·lits de JúpiterSatèl·lits de SaturnSatèl·lits d'UràSatèl·lits de Neptú
LlunaEuropaGanimedesCal·listoTitàTritóCaront