Cal·listo (satèl·lit)
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) és el segon satèl·lit més gran de Júpiter i el vuitè en quant a distància al planeta. Va ser descobert per Galileu Galilei el 7 de gener de 1610. El seu diàmetre és de 4.821 km, el que el converteix en la tercera lluna més gran del sistema solar, amb una grandària similar al planeta Mercuri. Orbita a una distància mitjana de 1.883.000 km, amb un període orbital de 16,7 dies. Pertany al grup dels satèl·lits galileians, els quatre satèl·lits més grans de Júpiter.
[edita] Nom
Deu el seu nom a la nimfa Cal·listo, una de les nombroses amants de Zeus. Encara que el nom "Cal·listo" va ser suggerit per Simon Marius poc després del seu descobriment, este nom i els noms dels altres satèl·lits galileians no es van utilitzar fins a mitjans del segle XX. Fins aquell moment s'usava la forma numeral romana i es denominava Júpiter IV o "quart satèl·lit de Júpiter."
[edita] Característiques físiques
Cal·listo és el satèl·lit del sistema solar amb més cràters. De fet, els cràters d'impacte i els anells concèntrics associats són els únics trets trobats; no hi ha cap muntanya gran. Açò és probablement a causa de la naturalesa gelada de la seua superfície, amb els cràters més grans i muntanyes que s'esborren pel flux de la crosta gelada al llarg de períodes de temps geològics. Hi ha dues conques d'impacte enormes amb anells concèntrics: Valhalla és la més gran amb una regió central lluminosa d'uns 600 quilòmetres de diàmetre i anells que s'estenen al llarg de 3.000 quilòmetres; l'altra és la conca d'impacte Asgard que mesura aproximadament 1.600 quilòmetres de diàmetre. Un altre tret interessant és Gipul Catena, una llarga sèrie de cràters d'impacte en línia recta a través de la superfície de Cal·listo. Probablement, va ser causada per un objecte trencat per les forces de marea quan va passar prop de Júpiter (com el cometa Shoemaker-Levy 9) abans que impactara. Es pensa que la crosta de Cal·listo té aproximadament 4 mil milions anys d'edat, quasi igual que la formació del sistema solar.
La bombardejada superfície de Cal·listo queda dalt d'una capa gelada d'uns 200 quilòmetres de gruix. Davall de la crosta hi ha un oceà salat de 10 quilòmetres de profunditat. L'oceà es va descobrir en estudis sobre el camp magnètic de Júpiter i les seves llunes. El camp magnètic de Cal·listo varia (hi ha fluxos en diverses direccions en moments diferents) en resposta al camp magnètic generat per Júpiter; açò suggereix l'existència d'una capa de fluid molt conductiu dins de la lluna. Una altra evidència que recolza l'existència d'un oceà baix l'escorça de Cal·listo és el fet que la superfície directament oposada al cràter d'impacte Valhalla no mostra terreny fracturat, com sí passa als antípodes d'impactes semblants a la Lluna i a Mercuri; una capa líquida serviria per a amortir les ones sísmiques abans que pogueren travessar Cal·listo per a impactar en el costat oposat del satèl·lit.
Baix l'oceà, Cal·listo pareix tindre un interior estrany que no és completament uniforme. Les dades de la nau orbitador Galileu suggereixen que l'interior estiga compost de pedra comprimida i gel, amb el percentatge de pedra augmentant amb la profunditat. Cal·listo té la densitat més baixa de les quatre llunes galileianes de Júpiter, només 1.834 kg/m3, i està format per aproximadament un 40% de gels i un 60% de roca. Tità i Tritó probablement siguin semblants a Cal·listo en la seva composició.
Cal·listo té una atmosfera molt tènue composta per anhídrid carbònic.
A diferència del seu veí Ganimedes, amb el seu terreny complex, hi ha poca evidència de tectònica de plaques a Cal·listo. Mentre Cal·listo té propietats molt semblants a Ganimedes, la seva història geològica és molt més simple. Les diferents històries geològiques de dos satèl·lits tan pareguts, ha plantejat un problema important als científics planetaris. La simplicitat de Cal·listo és una bona referència per a la comparació amb altres mons més complexos i pot representar l'aspecte que tenien les altres llunes galileianes en la seva història primitiva.
Cal·listo orbita just a l'exterior del principal cinturó de radiació de Júpiter.
| Satèl·lits principals de Júpiter |
| Metis · Adrastea · Amaltea · Tebé · Ió · Europa · Ganimedes · Cal·listo · Leda · Himalia · Lisitea · Elara · Ananké · Carme · Pasífae · Sinope |
| Sistema solar |
|---|
 |
| Sol • Mercuri • Venus • Terra • Mart • Júpiter • Saturn • Urà • Neptú |
| Plutó • Cinturó d'asteroides • Cinturó de Kuiper • Eris • Núvol d'Oort
Satèl·lits de Mart • Satèl·lits de Júpiter • Satèl·lits de Saturn • Satèl·lits d'Urà • Satèl·lits de Neptú |
