Satèl·lits de Mart
De Viquipèdia
Mart té dos minúsculs satèl·lits: dos penyals de forma irregular, Fobos i Deimos. El primer mesura 27 x 21 x 19 km i el segon tan sols 15 x 12 x 11 km. Deimos gravita a 20.000 km d'altitud i Fobos a 6.100 km. Tot i trobar-se tan pròxims, aquests astres només són visibles en el cel marcià com uns punts lluminosos molt brillants. La brillantor de Deimos pot ser comparable a la de Venus vist des de la Terra; la de Fobos és diverses vegades més intensa. D'haver sigut majors, els seus moviments en el cel de Mart hagueren constituït un espectacle meravellós per a l'hipotètic espectador situat en el sòl del planeta roig.
Fobos presenta un període de translació al voltant de Mart de 7 h 39 min 14 s. En ser aquesta revolució molt més ràpida que la rotació del planeta sobre sí mateix, per a un observador sobre la superfície del planeta, el satèl·lit descriu un moviment retrògrad: surt per l'Oest i es posa per l'Est.
Deimos inverteix 30 h 17 min 55 s en recórrer la seva òrbita. La seva revolució és, doncs, un poc més duradora que la rotació del planeta, la qual cosa fa que el satèl·lit es mogui lentament en el cel marcià: tarda 64 hores entre la seva sortida (aquest cop per l'Est) i la seva posta (per l'Oest). El més curiós és que durant el temps en què roman visible, desenvolupa dues vegades el cicle complet de les seves fases.
Una altra particularitat dels satèl·lits de Mart és que, en orbitar sobre el pla equatorial del planeta i tan a prop de la seva superfície, no són mai visibles des les regions polars: Deimos no pot ser vist des de més amunt del paral·lel 82º i Fobos des de latituds superiors a 69º. A més, totes dues llunes passen una gran part del seu recorregut orbital en el con de l'ombra projectada per Mart i, per tant, sense ésser il·luminats pel Sol.
S'ha observat que Fobos pateix una acceleració secular que l'acosta lentament a la superfície del planeta (tan lentament que poden transcórrer cent milions d'anys abans de que es produeixi la seva caiguda). Aquesta acceleració no ha pogut ser explicada fins ara. També existeixen encara incògnites sobre els orígens d'aquests satèl·lits. Les dues teories més esteses són que es podria tractar de dos asteroides capturats o que podrien ésser dos cossos formats entorn del planeta i alhora que ell, però existeixen arguments en contra de totes dues. A més, Fobos presenta uns estrats que suggereixen que aquest satèl·lit hauria estat un fragment separat d'un altre astre major.
| Nom | Diàmetre (km) |
Massa (kg) |
Radi orbital (km) |
Període orbital (hores) |
Descobridor (any) | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| I | Fobos |
.jpg/50px-Phobos_moon_(large).jpg){kind=small} |
22 | 1,08·1016 | 9.000 | 7h 39min 14s | Asaph Hall (1877) |
| II | Deimos |
 |
12 | 1,80·1015 | 22.000 | 30h 17min 55s | Asaph Hall (1877) |
| Sistema solar |
|---|
 |
| Sol • Mercuri • Venus • Terra • Mart • Júpiter • Saturn • Urà • Neptú |
| Plutó • Cinturó d'asteroides • Cinturó de Kuiper • Eris • Núvol d'Oort
Satèl·lits de Mart • Satèl·lits de Júpiter • Satèl·lits de Saturn • Satèl·lits d'Urà • Satèl·lits de Neptú |
