Benimassot
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Comtat | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Comtat Manc. El Xarpolar i Manc. El Comtat Alcoi |
||
| Gentilici | Benimassoter, benimassotera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 9,50 km² | ||
| Altitud | 729 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
131 hab. 13,79 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 44′ 56″ N 0° 17′ 33″ O | ||
| Distàncies | 119 km de València 18,7 km de Cocentaina 78,6 km de Alacant |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 4 PSPV i 1 CV Rafael Cano Doménech (PSPV) |
||
| Codi postal | 03812 |
||
| Festes majors | Puríssima Concepció Segona quinzena d'agost |
||
Benimassot és una població de la comarca del Comtat.
Taula de continguts |
[edita] Història
Població d'origen musulmà. El 1602 està constituïda per 18 famílies de moriscos. Depèn de la parròquia de Fageca fins l'any 1953, any en què es converteix en parròquia independent. Sofrix contínues cessions de propietat. Pertanyé a l'almirall Roger de Llúria, i més tard al comte de Terranova. Posteriorment passà a la Corona, regida aleshores per Pere III el Cerimoniós; aquest la dóna a son fill Martí l'Humà i, per heretat, passa a ser propietari son nét bord, Fadrique de Luna. Posteriorment fou recuperada de bell nou per a la Corona per Alfons el Magnànim. També va pertànyer als Cardona, marquesos de Guadalest, i fou senyoriu d'Ariza.
En quant al patrimoni cal destacar l'església de la Puríssima Concepció, del segle XVII.
[edita] Demografia i economia
La població, de 780 habitants (benimassoters) el 1900, ha anat disminuint a poc a poc fins abastar, el 2002, els 142. L'economia és exclusivament agrícola.
[edita] Geografia
Situat a la vall de Seta, és conegut com "la balconada de la Serrella", per la seua privilegiada situació paisatgística. El terme, de 9,5 km2, ofereix interessants excursions, com ara: les formacions rocoses conegudes com Els Frares, el Tossal Blanc, el penyal de Cantacuc, les covetes Rojes (art rupestre). El casc urbà, al que s'accedeix a través d'un túnel, manté el tipisme àrab de carrers blancs, empinats i costeruts amb els balcons plens de macetes florides. També paga la pena la pujada al Calvari.
[edita] Festes i gastronomia
De la seua gastronomia citarem: el putxero amb pilotes de dacsa, l'arròs al forn i les coquetes fregides.
La Nit de Nadal els xiquets recorren el poble amb torxes de farigola coneguda com "Xameles".
[edita] Política
L'ajuntament del 2003 estava regit pel PSPV amb 4 regidors. El PP, en tenia 1.
En les eleccions del 2007 el PSPV repetí els 4 regidors, per 1 de Coalició Valenciana.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| editar | Municipis del Comtat | |
|---|---|---|
|
Agres | Alcoletja | Alcosser de Planes | Alfafara | Almudaina | l'Alqueria d'Asnar | Balones | Benasau | Beniarrés | Benilloba | Benillup | Benimarfull | Benimassot | Cocentaina | Fageca | Famorca | Gaianes | Gorga | Millena | Muro | l'Orxa | Planes | Quatretondeta | Tollos |
||
