L'Orxa
De Viquipèdia
|
|||
Localització | |||
|
|||
Municipi del Comtat | |||
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant Comtat Manc. El Xarpolar i Manc. de Mariola Alcoi |
||
Gentilici | Orxà, orxana | ||
Predom. ling. | Valencià | ||
Superfície | 31,80 km² | ||
Altitud | 268 m | ||
Població (2007) • Densitat |
751 hab. 23,62 hab/km² |
||
Coordenades | 38° 50′ 37″ N 0° 18′ 43″ O | ||
Distàncies | 110 km de València 23 km de Cocentaina 86 km de Alacant |
||
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 4 PP i 3 PSPV Juan Guillermo Moratal Cloquell (PP) |
||
Codi postal | 03860 |
||
Festes majors | Santa Maria Magdalena Del 21 al 25 de juliol |
L'Orxa és una població de la comarca del Comtat. Antigament també coneguda com Perpurtxent.
Taula de continguts |
[edita] Història
No és possible datar l'antiguitat del lloc però hi ha força jaciments de diferents èpoques arreu del terme municipal: coves del barranc de les Foies, del Gorigori, vesants del castell (Edat del Bronze); Canassia, (necròpoli romana i jaciment medieval).
Malgrat tot la primera referència a l'Orxha apareix per primera vegada en el segle XIV atribuït a una població de nom Perputxent, en honor a la vall on s'ubica, que, junt a Benillup, Alcanesia i Beniarrés constituïa la comanda de Pertputxent i que estaria sota domini del castell conegut com Hisn Burbudjan, que abans de la conquesta era propietat d'Al-Azraq, a l'igual que Polop, Tàrbena, Margarida, La Jovada, Castell de Castells, Queirola i La Vall de Gallinera.
Rera l'ocupació cristiana continuà sent regentat pel cabdill musulmà que va establir pacte de vassallatge amb Jaume I mitjançant el Pacte del Pouet (1244) que establia la concessió de la meitat de llurs rendes i pertinències. Durant les revoltes que protagonitzà Al-Azraq fou destruït. En 1269 el rei va cedir vila i castell a Gil Garcés d'Azagra. Posteriorment Arnau de Romaní fou el seu propietari, encara que donaria el castell i la vall a l'Orde de l'Hospital en l'any 1288. Més tard, en 1319, el senyoriu passà a la de Montesa per privilegi de Jaume II. Després de l'expulsió dels moriscos, la vila fou repoblada per mallorquins. El 1646 comptava amb 30 cases.
Cal destacar que, segons el recents investigacions, i contràriament al que es pensava fins ara, aquesta població i la vall de Perputxent en general, mai no foren de l'Ordre del Temple, sinó que el 1288 esdevingueren propietat de l'Ordre de l'Hospital. Segons apunta el Centre d'Estudis Contestans, aquest malentès, amplament estès, es deu a una mala interpretació del treball de Robert Ignatius Burns, El Reino de Valencia en el siglo XII, iglesia y sociedad. La nova conclusió s'ha obtingut amb l'anàlisi i estudi d'altres fonts, entre d'altres, les propietats dels Hospitalaris.
[edita] Demografia i economia
Actualment, la major part de la població activa treballa en una fàbrica de paper. A partir del 1950 sofrix una gran baixa demogràfica a causa de l'emigració a França i Alcoi. El padró de 2004 enregistra 735 habitants, confirmant la tendència a la baixa, ja que en 1994 n'eren 848.
Una fàbrica de paper dóna feina a gairebé la meitat del poble; la resta subsisteix de l'agricultura de secà, olivera i ametler.
[edita] Geografia
Els 32,8 km2 de superfície veuen passar el Serpis, convertit aquí en tancat de pesca, i deparen, mercès a la seua orografia esquerpa, gaires oportunitats de practicar el senderisme, l'espeleologia, l'escalada l'equitació o el cicloturisme visitant paratges com ara la cova de Bassiets, la serra Azafor, el Pi Alt, l'estret de l'Orxa, la font dels Oblits o la font Serquera, sens deixar de costat la Cova Llarga, meravella de l'art rupestre llevantí, Patrimoni de la Humanitat.
[edita] Edificis d'interès
D'entre al patrimoni cal destacar:
- Castell de Perputxent: Es tracta en realitat de la fusió de dos castells, fàcilment identificables malgrat la ruïna total en què és manté a pesar d'haver estat declarats BIC. L'any 2001 la Conselleria de Cultura va instar els propietaris, ducs de L'Orxa, a intervenir per garantir la conservació ja que la murada presentava risc de caiguda.
- Església de Santa Maria Magdalena. 1940-1950.
- Ermita.
- Fàbrica de la llum.
- Castell de la Barcella.
[edita] Política
En les eleccions de 2003 el PP aconseguí 2 regidors. El PSPV n'obtingué 3, de regidors i EV-ENTESA altres 2.
En les eleccions del 2007 el PP obtingué 4 regidors, per 3 del PSPV.
Legislatura | Nom de l'alcalde/essa | Partit polític |
---|---|---|
1979-1983 |
José Cloquell Bonell
|
|
1983-1987 |
Pedro Llorens Pérez
|
|
1987-1991 |
Pedro Llorens Pérez
|
|
1991-1995 |
Pedro Llorens Pérez
|
|
1995-1999 |
Pedro Llorens Pérez
|
|
1999-2003 |
Pedro Llorens Pérez
|
|
2003-2007 |
Juan Guillermo Moratal Cloquell
|
|
2007-2011 |
Juan Guillermo Moratal Cloquell
|
[edita] Enllaços externs
- www.lorcha.org Portal no oficial de L'Orxa
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
editar | Municipis del Comtat | |
---|---|---|
Agres | Alcoletja | Alcosser de Planes | Alfafara | Almudaina | l'Alqueria d'Asnar | Balones | Benasau | Beniarrés | Benilloba | Benillup | Benimarfull | Benimassot | Cocentaina | Fageca | Famorca | Gaianes | Gorga | Millena | Muro | l'Orxa | Planes | Quatretondeta | Tollos |