[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

L'Orxa - Viquipèdia

L'Orxa

De Viquipèdia

L'Orxa
L'Orxa/Lorcha
Escut de l'Orxa
(En detall)
Localització

Localització de l'Orxa respecte del País Valencià Localització de l'Orxa respecte del Comtat


Municipi del Comtat
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Comtat
Manc. El Xarpolar i Manc. de Mariola
Alcoi
Gentilici Orxà, orxana
Predom. ling. Valencià
Superfície 31,80 km²
Altitud 268 m
Població (2007)
  • Densitat
751 hab.
23,62 hab/km²
Coordenades 38° 50′ 37″ N 0° 18′ 43″ OCoordenades: 38° 50′ 37″ N 0° 18′ 43″ O
Distàncies 110 km de València
23 km de Cocentaina
86 km de Alacant
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PP i 3 PSPV
Juan Guillermo Moratal Cloquell (PP)
Codi postal 03860
Festes majors Santa Maria Magdalena
Del 21 al 25 de juliol

L'Orxa és una població de la comarca del Comtat. Antigament també coneguda com Perpurtxent.

Taula de continguts

[edita] Història

No és possible datar l'antiguitat del lloc però hi ha força jaciments de diferents èpoques arreu del terme municipal: coves del barranc de les Foies, del Gorigori, vesants del castell (Edat del Bronze); Canassia, (necròpoli romana i jaciment medieval).

Malgrat tot la primera referència a l'Orxha apareix per primera vegada en el segle XIV atribuït a una població de nom Perputxent, en honor a la vall on s'ubica, que, junt a Benillup, Alcanesia i Beniarrés constituïa la comanda de Pertputxent i que estaria sota domini del castell conegut com Hisn Burbudjan, que abans de la conquesta era propietat d'Al-Azraq, a l'igual que Polop, Tàrbena, Margarida, La Jovada, Castell de Castells, Queirola i La Vall de Gallinera.

Rera l'ocupació cristiana continuà sent regentat pel cabdill musulmà que va establir pacte de vassallatge amb Jaume I mitjançant el Pacte del Pouet (1244) que establia la concessió de la meitat de llurs rendes i pertinències. Durant les revoltes que protagonitzà Al-Azraq fou destruït. En 1269 el rei va cedir vila i castell a Gil Garcés d'Azagra. Posteriorment Arnau de Romaní fou el seu propietari, encara que donaria el castell i la vall a l'Orde de l'Hospital en l'any 1288. Més tard, en 1319, el senyoriu passà a la de Montesa per privilegi de Jaume II. Després de l'expulsió dels moriscos, la vila fou repoblada per mallorquins. El 1646 comptava amb 30 cases.

Cal destacar que, segons el recents investigacions, i contràriament al que es pensava fins ara, aquesta població i la vall de Perputxent en general, mai no foren de l'Ordre del Temple, sinó que el 1288 esdevingueren propietat de l'Ordre de l'Hospital. Segons apunta el Centre d'Estudis Contestans, aquest malentès, amplament estès, es deu a una mala interpretació del treball de Robert Ignatius Burns, El Reino de Valencia en el siglo XII, iglesia y sociedad. La nova conclusió s'ha obtingut amb l'anàlisi i estudi d'altres fonts, entre d'altres, les propietats dels Hospitalaris.

[edita] Demografia i economia

Actualment, la major part de la població activa treballa en una fàbrica de paper. A partir del 1950 sofrix una gran baixa demogràfica a causa de l'emigració a França i Alcoi. El padró de 2004 enregistra 735 habitants, confirmant la tendència a la baixa, ja que en 1994 n'eren 848.

Una fàbrica de paper dóna feina a gairebé la meitat del poble; la resta subsisteix de l'agricultura de secà, olivera i ametler.

[edita] Geografia

Els 32,8 km2 de superfície veuen passar el Serpis, convertit aquí en tancat de pesca, i deparen, mercès a la seua orografia esquerpa, gaires oportunitats de practicar el senderisme, l'espeleologia, l'escalada l'equitació o el cicloturisme visitant paratges com ara la cova de Bassiets, la serra Azafor, el Pi Alt, l'estret de l'Orxa, la font dels Oblits o la font Serquera, sens deixar de costat la Cova Llarga, meravella de l'art rupestre llevantí, Patrimoni de la Humanitat.

[edita] Edificis d'interès

D'entre al patrimoni cal destacar:

  • Castell de Perputxent: Es tracta en realitat de la fusió de dos castells, fàcilment identificables malgrat la ruïna total en què és manté a pesar d'haver estat declarats BIC. L'any 2001 la Conselleria de Cultura va instar els propietaris, ducs de L'Orxa, a intervenir per garantir la conservació ja que la murada presentava risc de caiguda.
  • Església de Santa Maria Magdalena. 1940-1950.
  • Ermita.
  • Fàbrica de la llum.
  • Castell de la Barcella.

[edita] Política

En les eleccions de 2003 el PP aconseguí 2 regidors. El PSPV n'obtingué 3, de regidors i EV-ENTESA altres 2.

En les eleccions del 2007 el PP obtingué 4 regidors, per 3 del PSPV.

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia
Legislatura Nom de l'alcalde/essa Partit polític
1979-1983
José Cloquell Bonell
1983-1987
Pedro Llorens Pérez
1987-1991
Pedro Llorens Pérez
1991-1995
Pedro Llorens Pérez
1995-1999
Pedro Llorens Pérez
1999-2003
Pedro Llorens Pérez
2003-2007
Juan Guillermo Moratal Cloquell
2007-2011
Juan Guillermo Moratal Cloquell


[edita] Enllaços externs


editar Municipis del Comtat

Agres | Alcoletja | Alcosser de Planes | Alfafara | Almudaina | l'Alqueria d'Asnar | Balones | Benasau | Beniarrés | Benilloba | Benillup | Benimarfull | Benimassot | Cocentaina | Fageca | Famorca | Gaianes | Gorga | Millena | Muro | l'Orxa | Planes | Quatretondeta | Tollos