Margarida
De Viquip??dia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Chrysanthemum frutescens
|
||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||
|
||||||||||||
- Aquest article ??s sobre la flor. Per a la pedania visiteu Margarida (Planes).
Amb el nom com?? de margarida es coneixen diverses plantes de diferents g??neres dins la fam??lia de les aster??cies o compostes.
Totes les margarides es caracteritzen per tenir un cap??tol floral (tipicament de color groc al disc del centre) envoltat per l??gules (t??picament blanques) amb aspecte de p??tals.
El Gran diccionari de la llengua catalana d??na com a prototipus de margarida l'esp??cie Chrysanthemum frutescens que t?? el centre groc i les l??gules blanques i esmenta que margarida ??s el nom d'altres esp??cies semblants.
El g??neres Matricaria (Camomil??la) i Leucanthemum consitueixen la majoria de les margarides que es troben en estat silvestre als Pa??sos Catalans.
En jardineria s'utilitzen tamb?? altres g??neres morfol??gicament equiparables amb les margarides com el Aster Cosmos (planta) etc.
A les illes Can??ries el g??nere Senecio (que en latituds temperades nom??s es troba com una petita advent??cia o mala herba d'aspecte poc semblant a la margarida) d??na lloc a plantes tamb?? conegudes com margarida
Sembla que algunes de les esp??cies del g??nere Senecio han originat a les anomenades cineraries.
Entre aquestes es troben la Senecio webbii , amb disc morat i l??gules blanques.
La Senecio tussilaginis de disc groc i l??gules rosades.
La Senecio heritieri de l??gules malves i blanques i disc morat.
Hi ha una margarida que viu amb un gran esfor?? d'adaptaci?? entre les formacions de lava del Teide. ??s la Margarida del Teide (Argyranthemum teneriffae).
La margarita i altres plantes son medicinals per exemple: Margarides=camomil??la
