Teide

De Viquipèdia

Teide
Pic del Teide des de la Cañada de los Guancheros, a 2.050 m d'alçada sobre la marge nord-est de la caldera. En primer plànol extensió de pumicita de color groguenc, amb mates de la Retama del Teide. S'observen núvols escombrats al nord-est pel vent, habitual entre els 1.000–2.000 m d'alçada, que un cop passen per damunt de la caldera són evaporats ràpidament per l'escalfor i sequedat de la mateixa. Fotografia de primers d'Abril. A l'hivern el cim és cobert de neu.
Altitud:	3.717 m
Coordenades:	28° 16′ 15″ N 16° 38′ 21″ OCoordenades: 28° 16′ 15″ N 16° 38′ 21″ O
Situació:	Tenerife, Illes Canàries, Espanya
Serralada:	Parc Nacional del Teide
Material de formació:	{{{Material}}}
Primera ascensió:	aprox. 1590 per Leonardo Torriani
Ruta normal:	-
Muntanya - Muntanyes del món - Alpinistes

El Teide (o Pic del Teide) és un volcà i muntanya de Tenerife, Illes Canàries (28.27 N, 16.6 O). Amb una alçada de 3.717 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7.000 m sobre el llit marí adjacent, és la muntanya més alta d'Espanya, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra. El Teide és un estrato-volcà del tipus estrombolià.

Donat el seu historial eruptiu i localització propera a centres poblats, el volcà ha estat designat com a un dels 16 Volcans de la Dècada pel seu gran valor en l'estudi de la reducció de futurs desastres naturals. Es troba en repòs, amb una darrera erupció documentada l'any 1909 pel bufador subsidiari de Chinyero, al pendent oest del Teide. Altres erupcions destacades van ocórrer els anys 1704–1706 i 1798. El cim té un nombre de petites i actives fumaroles que emeten diòxid de sofre calent , així com d'altres gasos. Existeix una probabilitat mitjana-alta de futures erupcions, incloent el risc d'alguna altament perillosa del tipus piroclàstic com les dels Mont Pelée i Vesuvi. El nom Teide és una evolució castellana del nom originari Guanxe "Echeyde", anterior a la colonització castellana. Echeyde, a les llegendes Guanxes, era el nom donat al seu infern, on vivia una poderosa figura (Guayota) a mode de guardià de la porta d'aquest inframón.

A la prehistòria, fa uns 150.000 anys, un volcà encara més gran que el Teide va patir una una explosió gegantina d'índex 7, que va fraccionar el pic deixant-lo lliscar fins al mar pel nord de l'illa, creant així les anomenades Cañadas del Teide, una gran caldera just per sobre dels 2.000 m d'alçada, amb 15 km d'amplada d'est a oest i 10 km d'amplada de nord a sud . Al costat sud, els murs interns del cràter formen un penya-segat que va dels 2.715 m als 2.100 m a Guajara. El propi cim del Teide i el bufador subsidiari anomenat Pico Viejo (3.134 m), tots dos al costat nord de la caldera, deriven d'erupcions que van seguir a la gran explosió prehistòrica.

El volcà i els seus voltants formen el Parc Nacional del Teide, que ha estat considerat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. S'accedeix per una carretera pública que travessa la caldera de nord-est a sud-oest. Un telefèric surt des d'aquesta carretera a uns 2.356 m arribant gairebé al cim (3.555 m). L'accés al cim és restringit, necessitant-se un permís per ascendir els darrers 200 m.

El Teide destaca també per gran nombre d'endemismes botànics. Plantes, com el Cytisus supranubius (Retama del Teide), l' Echium wildpretii (Tajinaste rojo); una espectacular espècie de boraginàcia que pot arribar als 3 m d'alçada, i lErysium -Scoparium, una espècie de planta roquera. Als pendents d'alçada entre 1.000 i 2.000 m s'hi troben boscos de Pinus canariensis (Pi Canari).

Els romans denominaven a l'illa Nivaria, per la neu del volcà. El nom actual de l'illa també guarda relació amb el volcà, atorgat pels Benehaorites (aborígens de l'lla de La Palma). "Tene-" (muntanya) "-ife" (blanca), i la posterior castellanització del nom, va provocar que s'afegís una -r enmig.

En el quadern de bitàcola de Cristòfol Colom apareix una referència al Teide en erupció.