Castell de Perputxent

De Viquipèdia

El castell de Perputxent (de l'àrab hins burbudjân) és un castell situat al terme municipal de l'Orxa (el Comtat), a les proximitats del nucli urbà i en una situació estratègica des d'on es domina part del curs del riu Serpis.

[edita] Història

La fortalesa d'origen musulmà, que està datada als segles XII i XIII, fou transformada a començaments de l'època cristiana en un castell senyorial des d'on es dominava la vall de Perputxent. Des d'ací es divisava una gran zona rica en alqueries d'economia basada en agricultura de regadiu. Així doncs, la remodelació realitzada en època cristiana convertí el castell en un castell feudal segons els models de l'època, sempre reaprofitant l'antiga construcció.

El castell, junt amb altres castells de la comarca, fou un punt important per les revoltes d'Al-Azraq. El 4 d'abril de 1244 es signà el pacte del Pouet entre el cabdill musulmà i Alfons, fill de Jaume I, pel qual Al-Azraq prenia control d'aquest i altres castells de la zona.

Al llarg del segle XIII el castell canvià diverses voltes de propietari. Cal destacar que, segons el Centre d'Estudis Contestans (CEC) i contràriament al que es pensava fins ara, aquest castell i la vall de Perputxent en general, mai no foren de l'Orde del Temple, sinó que el 1288 esdevingueren propietat de l'Orde de l'Hospital, i més tard, al 1319, l'Orde de Montesa fou qui prengué possessió del castell. Segons apunta el CEC, aquest malentès, amplament estès, es deu a una mala interpretació del treball de Robert Ignatius Burns, El Reino de Valencia en el siglo XII, iglesia y sociedad. La nova conclusió s'ha obtingut amb l'anàlisi i estudi d'altres fonts, entre d'altres, les propietats dels Hospitalaris.

Al lloc on s'ubica el castell també s'han trobat restes de l'Edat del bronze i de la cultura íbera.

[edita] Estat actual

Malgrat el seu estat de ruïna, la fortalesa encara conserva el seu aspecte imposant. El seu estat encara no és irreversible, fins i tot la Generalitat Valenciana ha instat, infructuosament i diverses voltes, als propietaris a la seua restauració.

Primerament, la fortificació presenta diversos elements defensiu situats en punts estratègics sobre el tossal on s'hi situa. Entre aquests elements cal destacar: un avantmural situat a la vessant est i sud bastit amb tapial de maçoneria; altre mur de forma poligonal que protegeix la part alta del tossal i deixa una plataforma de vora 3.000 m.²; i finalment, en la vessant nord, hi ha una muralla sense cap torre amb alguns merlets.

La fortalesa en sí, està composta d'un conjunt de murs rectilinis amb torres de planta quadrada disposades regularment. A l'extrem est existeixen diversos vestigis de planta rectangular i un aljub, on probablement s'hi trobava la zona habitable en època musulmana.

La fortalesa cristiana es situa just a l'extrem oposat, a l'oest. La seua distribució, més complexa, disposa de tres torres en un esquema de L. La torre de l'oest, la més ben conservada de tot el conjunt, és la torre d'homenatge. La torre té 20 m. d'altura i tres nivells d'habitació, construïda directament sobre la roca del tossal amb tapial de maçoneria.

Entre la torre d'homenatge i la torre sud s'hi trobava una gran residència senyorial amb també tres nivells habitables. Sols es conserven les parets laterals.