Castell de Planes
De Viquip??dia
El castell de Planes ??s un castell situat al terme municipal de Planes (el Comtat), al bell mig del nucli urb?? i en una situaci?? estrat??gica, entre la conflu??ncia de dos barrancs, el de l'Or i un afluent d'aquest.
[edita] Hist??ria
D'origen musulm??, el castell presenta elements arquitect??nics dels segles XII i XIII. Es creu que va donar servei fins els segle XVIII o XIX, per?? que mai va arribar a ser un important castell feudal.
Cal destacar la vital import??ncia de la fortificaci?? duran la conquesta de Castella de les terres del sud de la Corona d'Arag??. Les forces aragoneses, fortificades en aquest empla??ament, van aconseguir aturar les tropes castellanes en els alts del Llombo, molt prop de Planes, en 1363.
Al tossal on s'ubica el castell tamb?? s'han trobat restes de l'Edat del bronze.
[edita] Estat actual
La seua utilitzaci?? al llarg de la hist??ria ha provocat un gran nombre de remodelacions. Per?? malgrat aix??, actualment es conserva gran part de l'original construcci?? musulmana. La fortificaci?? presenta un recinte poligonal de 220 m. de per??metre i una superf??cie interior de 2900 m.
El recinte musulm?? est?? bastit amb tapial de 1,30 m. de gross??ria i 0.84 m. d'altura, encara que la zona nord ha estat reconstru??da en ??poca cristiana degut a un possible enderrocament fortu??t. La torre m??s gran de les presents s'ubica en la zona nord i encara conserva la primera planta. La torre est?? bastida de tapial de ma??oneria i cantonades de carreus. Tamb?? fou constru??da en ??poca cristiana.
Al recinte hi ha altres cinc torres molt semblants entre elles, per?? que cap d'elles conserva cap est??ncia, ??nicament s'hi romanen els basaments i altres restes. A banda dels elements descrits, en la fortificaci?? tamb?? s'hi poden trobar altres elements de menor import??ncia, com diversos contraforts i altres reformes cristianes, que varen anar readaptant el castell per a la situaci?? de cada moment.
[edita] Bibliografia
- El Comtat, una terra de castells. Editat pel Centre d'Estudis Contestans. 1996.
