Hethum I
De Viquipèdia
Hethum I (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de Constantí de Barberon (de la dinastia hethumiana originada a Lampron) i d'Alícia o Alix de Lampron. El 14 de juny de 1226 el seu pare, que era regent d'Armènia Menor, el va casar amb la jove reina Isabel d'Armènia Menor que tenia uns 15 anys. La noia estava molt enamorada del seu primer marit Felip d'Antioquia i no es volia casar però hi fou obligada per raons d'estat, i de fet, mercès a les bones qualitats d'Hethum, el matrimoni va anar força be. Van tenir sis fills; Lleó (futur Lleó III d'Armènia Menor), Toros (mort el 1266 en la guerra contra els mamelucs), Sibil·la (casada amb Bohemund VI d'Antioquia, morta el 1290), Eufèmia (casada amb Julià Grenier, comte de Sidó, morta el 1309, Rita d'Armènia (casada amb Miguel IX Paleòleg), i Maria d'Armènia (casada amb Guiu d'Ibelin)
El 1247 va enviar a Mongòlia com ambaixador al seu germà Sembat, camarlenc del regne i hereu de la senyoria de Korikos. Sembat fou rebut per Guyuk Khan que li va donar un diploma assegurant al rei armeni la seva protecció.
La reina Isabel va morir vers el 1252 i la corona va passar nominalment al fill d'ambdós Lleó III d'Armènia Menor, però Hethum va seguir portant les regnes doncs el fill era encara jove (va néixer vers el 1227 o una mica més tard)
El 1254 va decidir fer un viatge a Mongòlia ell mateix i va sortir cap a la cort del gran khan en un llarg viatge de dos anys narrat per Kirakos Gandzaketsi. El 13 de setembre de 1254 fou rebut pel gran khan Mongke a Karakorum, al que va reconèixer com el seu sobirà i el gran khan va declarar que posava al regne d'Armènia i a la seva església sota la seva protecció i sembla que a més va prometre enviar una expedició contra el califa de Bagdad i els musulmans de Síria.
El 1258 Hulagu, germà petit de Mongke, fou encarregat de fer aquesta guerra i va prendre Bagdad i va liquidar el califat abbàssida. Després va entrar a Síria i la va arrabassar als aiúbides ocupant Alep (gener de 1260) i Damasc (abril de 1260). Tant l'exèrcit armeni com el del seu gendre Bohemund VI d'Antioquia, van prendre part a la campanya al costat dels mongols. El general mongol Kitbuga era cristià nestorià i va permetre als armenis de transformar algunes mesquites de Damasc en esglésies.
Però molt poc després els mamelucs van derrotar als mongols a Ain Djalud a Galilea, i els mongols van haver d'evacuar Síria (setembre del 1260) deixant exposat el regne armeni. Hethum llavors va organitzar un bloqueig cristià del Delta del Nil, però el sultà Baibars va respondre amb un atac directe contra Armènia.
L'exèrcit armeni fou derrotat a Darbsak (pels llatins Trapessac), prop d'Alexandreta el 24 d'agost de 1266, i els mamelucs van entrar a Cilícia sense oposició, saquejant les viles de la plana com Mamistra, Adana, Tars, Ajas, i fins i tot Sis. El príncep hereu Lleó fou fet presoner i l'altre fill Toros va morir a la lluita. A canvi de la seva llibertat va haver de cedir als egipcis les ciutats frontereres de la regió de Darbsak i Alexandreta i alguns colls de l'Antitaure que eren la clau de l'accés al país (1268).
El 1269 va abdicar i es va fer monjo i el va succeir el seu fill Lleó. Va morir el 1270.
| Precedit per: Isabel d'Armènia Menor |
Regne de la Petita Armènia 1226-1269 (1226-1252) per dret uxori |
Succeït per: Lléó III |
