Filaretos

De Viquipèdia

Filaretos Bracamios (Grec: Φιλάρετος Βραχάμιος; Armeni: Փիլարտոս Վարաժնունի, Pilartos Varajnuni; Llatí: Philaretus Brachamius) fou un general bizantí d'origen armeni. Va manar un regiment d'infanteria i fou protospatari i topotereta (subcomandant) al thema de Capadòcia, després fou dux i finalmente curopalata i dux. Va arribar als més alts càrrec sota Romà IV Diògenes i després de la batalla de Manzikert (1071) tenia el comandament de la fortalesa de Romanòpolis i fou l'únic general bizanti que va quedar al sud-est d'Anatòlia després del desastre, el que li va permtere establir un virtual regne autònom aprofitant l'emigració armenia que feia uns anys s'estava establint a la zona i estava disposada a donar-li suport.

El seu exercit el formaven uns vuit mil normands dirigits per Raimbaud. El 1072 era a Tars i Mamistra. El 1078 es va autoproclamar dux d'Antioquia que incloia Edessa de forta població armenia. Va tenir els titols de domesticos i protocuropalata, i després sebastos, i fins i tot protosebastos. El desembre del 1084 va perdre Antioquia enfront de Suleiman I, sultà seljúcida de Rum. El 1087, va perdre Edessa davant de Malik Shah, i Filaretos va fugir a la fortalesa de Germanícia (Marash), que fou ocupada pels seljúcides. Els turcs diuen que Germanícia fou conquerida el 1084 i Filaretos va fugir a Urfa i es va convertir a l'islam i fou un dels principals auxiliars de Malik Shah.