Diyar Bakr
De Viquipèdia
Diyar Bakr es el nom d’una regió de Mesopotàmia, avui en territori de Turquia (turc Diyarbekir o Diyarbakir). Literalment vol dir "terra de la tribu Bakr". S’estén per ambdues parts del Tigris amb les antigues regions armènies d'Ankl (on neix el Tigris), de Npret (Martiriòpolis) i d'Arzen, a la banda esquerra, i Amida (Diyarbakir) i la seva regió a la banda dreta.
Abans de la conquesta msusulmana del segle VII s'hi va establir una important fracció de la tribu àrab de Bakr ben Wakil procedents de la regió de Kufa. Mes tard, en el regnat del califa Muawiya I, les terres lliures de la regió foren ocupades també per els Banu Mudar i Banu Rabia que van donar nom a altres districtes de la gran regió anomenada Djazira, i els Banu Bakr es van fixar al Diyar Bakr.
Les ciutats principals en foren Martiriòpolis anomenada Mayyafarikin, Amida, reanomenada Diyar Bakr (avui Diyarbakir), Arzen (Arzan) i Hisn Kayfa.
Els primers que hi van governar en forma casi independent foren els Shaybànides, dinastia iniciada per el governador de Djazira Isa ben Shaikh ben al-Salil al-Shaybani que va dominar la regió del 870 al 893 i fou també governador d'Armènia. La dinastia fou eliminada pel Califa el 899.
Van seguir una sèrie de governadors del califa però des el 905 la regió va estar casi sempre en poder dels hamdànides, com a governadors califals, revocats algunes vegades, al principi i després com emirs hereditaris. Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan de Mosul en va encarregar el govern al seu germà Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan que el 947 fou reconegut emir d'Alep. A la seva mort el 967 va retornar a Mosul però el amir al-umara buwàyhida Adud al-Dawla la va recuperar el 978.
El 983, a la mort del buwàyhida Adud al-Dawla el cap kurd Badh es va fer amb el poder al Diyar Bakr i aquest va deixar els dominis al seu nebot Abu Ali ben Marwan, que va fundar la dinastia marwànida. Aquestos foren sotmesos a vassallatge del sultà seljúcida i van haver de fer la khutba en nom del califa i del sultà.
Ibn Djahir, en antic visir dels marwanides, que tenia el suport dels Banu Djahir, una tribu local, i que havia assolit un cert poder a Bagdad, va ser encarregat per el sultà seljúcida de conquerir la regió al marwànides el que van fer entre el 1084 i el 1085, però a la mort del seljúcida Malik Shah el 1093 van sorgir una sèrie de dinasties locals de les que cal esmentar les diverses branques dels ortúkides a Mardin, Hisn Kayfa, Khartpurt i Mayyafarikin (i també a Amida més tard) i la dinastia Inalida a Amida, però hi va haver altres poders locals (a Arzan, Isird, etc...).
El 1185 l'ayyúbida Saladí va ocupar la regió, mentre un altra part (Kharpurt) va passar al sultà seljúcida de Rum el 1234 i mes tar, el 1243 també Amida.
Els mongols van ocupar la regió entre 1259 i 1261 però van mantenir les petites dinasties locals (una ortúkida a Mardin, una ayyúbita a Hisn Kayfa) que van dependre dels Il-Khan dels que cada vegada foren mes autònomes. Abans del 1400 les tribus turcmanes s’estaven disputant les terres i la població cristiana estava desapareixent i s’aprofundia la islamització. Tamerlà va ocupar la regió i tot seguit els Ak Koyunlu van ocupar Amida (i després van ocupar Mardin als Kara Koyunlu i Hisn Kayfa als ayyúbides) i van dominar tot el Diyar Bakr. A principis del segle XVI el Safàvida Ismail va ocupar breument el Diyar Bakr (1507) però el 1516 fou ocupada pels otomans.
Per l'història sota els otomans i turcs vegeu Diyarbakir.
