Arzen
De Viquipèdia
Arzen fou un emirat d’Armènia occidental, centrat a la ciutat d’Arzen (en armeni Karin, avui Erzurum) que a les hores es deia Arsun Rum.
Destruïda pels bizantins el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un balí.
A les lluites que van esclatar vers el 813 per la successió del Califat, el capitost local, Musa ben Zorara es va constituir en una força autonoma amb el títol d’emir, però generalment va guardar fidelitat al ostikan d’Armènia, si be en alguns moments fou independent durant el periodes turbulents. D’un passatge poc clar d’un historiador podria deduir-se que Musa estava casat amb una filla o neta d’Ashot I Msaker, príncep d’Armènia.
Tot i aquest possible parentesc, el 850 l’emir Musa ben Zorara fou encarregat de cobrar els impostos al príncep de Taron, Bagrat I Bagratuni (fill d’Ashot), que el va derrotar. Tot i així el 851 i 852 va donar un cert suport a Bagrat contra Yusuf ben Abu Said ben Marwazi, fill i successor del ostikan Abu Said Muhammad ben Marwazi (al que Musa havia estat lleial).
El nou ostikan Bogha al-Khabir es a dir Bogha el vell el va fer presoner el 853 i el va enviar a Samarra. El va succeir el seu fill Abul Makhra ben Musa ben Zorara que el 868 va perdre part dels seus dominis davant el príncep de Mardastan. Les lluites a Taron (897) li van permetre estendre's per Sasun i Khoit. El mateix 897 l’emir de Diyar Bakr, Ahmed ben Isa ben Shaikh, de la dinastia Shaybànida, cridat pels feudals de Vaspurakan, va atacar l’emir d’Arzen Abul Makhra ben Musa ben Zorara (que era lleial al rei d’Armènia) i el principat de Taron, en mans d’una branca dels Bagràtides, on ara (des el 895) regnava Gurgen, fill d’Ashot de Taron i net de Bagrat I Bagratuni, que havia derrotat al altra pretendent de nom també Ashot (fill de David Arqaik, germà d' Ashot, príncep del 878 al 895). Gurgen va morir en la lluita contra l’emir shaybanida Ahmed que va annexar Taron. També l’emirat d’Arzen i les muntanyes de Khoit i Sasun (que abans havien estat de Taron però ara pertanyien a Abul Makhra) fou atacat i annexionat el 898
