Bogha al-Khabir
De Viquip??dia
Bogha al-Khabir (o Bugha al-Kabir tradu??t com Bogha el vell), fou general i governador (ostikan) d'Arm??nia del 852 al 855.
Va participar a les operacions contra Babak el 837.
El 230 de l'h??gira (844-845) va participar a les expedicions contra les tribus rebels de la regi?? de Medina.
El 852 el Califa Al-Mutawakkil el va enviar a Arm??nia amb la missi?? de fer tornar a l'obedi??ncia als emirs musulmans i als pr??nceps armenis. Es va instal??lar a Khelat d'eon va passar a Taron per fer presoners als fills de Bagrat I Bagratuni, Ashot i David. A la regi?? va matar a trenta mil persones. Va saquejar l'Apahuniq, al nord del Llac Van mentre el seu lloctinent Zirak devastava la part sud (el Reshtuniq), els habitants del qual es van refugiar al Mokq on els va perseguir i en va matar centenar i va fer molts presoners que foren convertits en esclaus. Despr??s va atacar la ciutat de Van que va incendiar. Ashot de Vaspurakan es va tancar a la fortalesa (Dleak) de Nkan (Nekhan) on fou assetjat per Bogha que va establir el seu camp a Lokoravat. Dos lloctinents d'Ashot, Mushel Vahevuni i Vahan Truni es van aliar secretament a Bogha. Ashot es va haver de rendir i fou empresonat amb el seu fill, el nen Grigor Derenik, i altres familiars, i foren enviats a Samarra. Jordi Haketsi i Khosro Gabelian, que van tractar d'alliberar-los, foren capturats i executats.
Llavors Bogha es va llan??ar contra Gurgen Ardzruni, germ?? d'Ashot , Aquest es va refugiar al Orsitaniq (al Albag) a la vila de Thov a la vall del Arianlidj (Llac de la sang). Gurgen va encarregar a sa mare Rhipsime de negociar, per?? no va reeixir i finalment va haver de presentar combat. Els armenis, combatent amb la desesperaci?? de la situaci??, desferen l'ex??rcit musulm??. Llavors va demanar audi??ncia a Bogha i aquest el va recon??ixer com a pr??ncep de Vaspurakan al lloc de sa germ?? Ashot. Nom??s proclamat Bogha va fer tra??ci?? i el va fer agafar i carregar de cadenes i el va enviar a Samarra junt amb la mare Rhipsime. Grigor Ardzruni, germ?? de Gurgen, va fugir a Abkh??zia. La branca menor dels Ardzruni, representada per Gurgen fill d'Abubeldj, va fugir a terres del seu oncle matern Kurdik Mamikonian al Bagrevand. Bogha va anar all?? i va capturar al fill de Kurdik, Grigor Mamikonian, que tamb?? fou enviat a Samarra, i Kurdik va haver de fugir a Sper, seu d'un pr??ncep bagr??tida protegit dels bizantins.
Bogha va passar el hivern del 852 al 853 a Dwin. El 3 de novembre del 853 va fer matar a centenars de captius que no es volien convertir al Islam (els anomenats m??rtir Atomians).
El 853 Sembat I Ablabas va anar a fer acta de fidelitat al general Bogha el vell a Dwin. El seu fill Ashot (el futur Ashot I el gran) era assessor de Bogha pels afers militars. Bogha va dirigir una expedici?? contra l'emir d'Arzen, que tot i que el 850 havia obe??t l'ordre de recaptar els impostos i tributs endarrerits del pr??ncep Bagr??tida de Taron, despr??s el va ajudar contra el seg??ent ostikan; i tamb?? una expedici?? contra l'emir de Tbilisi, Ishak. El primer fou fet presoner i enviat a Samarra i el segon, que feia 20 anys que governava (833-853) fou crucificat i decapitat i la ciutat incendiada (amb ajut del curopalata de Klardj??tia Bagrat)
Seguidament Bogha va fer una expedici?? contra els Tsanar, muntanyesos ind??mits de la fonts dels rius Aragvi i del Alazan, als que no va poder sotmetre i va deixar la regi?? amb milers de baixes a les seves files.
El pr??ncep armeni de Katshen o Artsakh (a l'Aghu??nia), Abu Musa Isai, fill d'Aternerseh de Siunia (Aternerseh havia conquerit Artsakh vers 828 o [829] i des llavors es va titular rei dels Aghuans), que havia rebut l'ordre de Bogha de sotmetre's, va decidir resistir davant l'exemple dels Tsanar. Bogha es va establir a Bardaa, la vila que feia de capital quant Dwin estava en mans d'ostikans rebels. Els atacs de Bogha no van reeixir. Sembat I Ablabas li va recomanar coratge. Despr??s d'un any de lluita sense ??xit, va arribar l'ordre de Samarra (seu del Califa) de donar l'aman (perd??) al pr??ncep. Una vegada establerta la pau Abu Musa fou rebut amb honors, per?? se'l va obligar a viatjar a Samarra. Tamb?? el seu pare Aternerseh fou fet presoner mes tard. Per aquest temps Ashot Bagratuni (el futur Ashot I el gran) va obtenir el perd?? per a Gurgen (fill d'Abubeldj) que va poder tornar d'Sper a les seves terres ancestrals de Mardastan. Per?? al Vaspurakan els naturals del pa??s, despr??s del que havia passat amb els Tsanars, s'havien revoltat contra Bogha dirigits per Abu Djafr Ardzruni, i Gurgen al tornar va agafar la direcci?? de la revolta (Abu Djafr va fugir) i va derrotar al exercit enviat per Bogha a Ordakh a l'entrada del Haiots Tzor (la Vall dels Armenis) al sud-est del llac Van, vict??ria que de fet va alliberar d'??rabs el Vaspurakan ja que Bogha va optar per recon??ixer a Gurgen com a pr??ncep a canvi d'una submissi?? nominal. No va tardar a disputar-li el poder Grigor Ardzruni, germ?? d'Ashot Ardzruni, que havia fugit a Abkh??zia i havia tornat amb suport del curopalata bagr??tida de Klardj??tia i dels bizantins. Gurgen el va rebutjar i davant el perill ??rab els dos cosins van fer les paus i es van repartir el pa??s: Gurgen el Reshtuniq i Mardastan i Grigor la resta. Per?? Grigor va morir poc despr??s i Gurgen va recuperar el poder complet.
Vers el 855 Bogha va atacar el principat de Siunia Oriental governat per Vasak i son germ?? Ashhot. Els atacats es van refugiar a la fortalesa de Balkh que si be no va poder ser ocupada, va patir molt, i Vasak va fugir a Kotaiq i finalment al Gardman on el pr??ncep local, l'ishkhan Ketridj, el va empresonar i el va entregar a Bogha; tamb?? el seu germ?? Ashot fou fet presoner poc despr??s. Per?? la tra??ci?? de Kutridj no li va servir per lliurar-se de Bogha doncs aquest va entrar al principat i el va fer presoner; despr??s va envair el Outi o Uti i va fer presoner a Esteve Kun senyor dels Sevordiq. La vila de Shamkur, a la riba del Kura, que havia estat destru??da un temps abans pels kh??zars, fou repoblada de musulmans i formaria amb Gandja i Bardaa la triada de ciutats per vigilar l'Arm??nia oriental. El ??ltim pr??ncep que Bogha va enviar a Samarra fou a Sembat I Ablabas, el mes lleial per?? que no per aix?? se'n va lliurar: li va dir que an??s a veure al Califa que el faria pr??ncep d'Arm??nia per?? quant va arribar el van empresonar.
Avan??at el 855 Bogha va tornar a Samarra. All?? estaven tots els pr??nceps armenis que havia derrotat: Bagrat I Bagratuni de Taron (y els seus fills Ashot i David), Sembat I Ablabas pr??ncep de Bagaran, Ashot Ardzruni de Vaspurakan (amb el seu fill Grigor i el seu germ?? Gurgen), els pr??nceps de Siunia Oriental Vasak i Ashot i els seus parents de Grigor i Felip, els pr??nceps de Siunia i Aghu??nia Aterneseh i Abu Musa Esai, el pr??ncep Shal de Shake, Hovhannes de Sasun, Grigor Mamikonian de Bagrevand, Esteve Kun dels Sevordiq, Ketridj de Gardman i Nerseh de Garithaianik. Hovhannes de Sasun fou executat per haver matat al ostikan Yusuf ben Abu Said ben Marwazi (851-852). Esteve fou tamb?? executat per una venjan??a personal del califa. Els demes es van salvar mitjan??ant conversi?? al islam, menys Sembat Ablabas que no es va voler convertir i va ser retingut fins a la seva mort.
Bogha encara va prendre part a l'expedici?? contra els bizantins del any 857.
El 861 quant fou assassinat Al-Mutawakkil estava absent, i va retornar corrent a Samarra i va donar suport als altres oficials turcs per imposar a Al-Mustain com a califa (862).
Va morir el mateix 862. El seu fill Musa ben Bogha va dirigir temporalment a Samarra el servei del Barid (correus i informaci?? del califat).
El seu succesor com ostikan fou Muhammad ben Khalid
