Bagrat I Bagratuni
De Viquipèdia
Bagrat o Bagarat I Bagratuni fou príncep d'Armènia, successor del seu pare Ashot I Msaker. Sa germà Sembat I Ablabas Bagratuni va rebre una part dels dominis paterns.
Bagrat o Bagarat va rebre Taron, Khoith i Sasun (l'alta vall del Eufrates occidental) i son germa va rebre els territoris de l'Araxes (Shirak, Archaruniq i altres) amb capital a Bagaran.
Fins el 830 no va rebre el títol de príncep de Armènia del Califa que hi van afegir el d'ishkhan dels ishkhans d'Armènia
El 837 els bizantins van fer una expedició per Armènia. Varen ocupar Zapetra, assolaren la regió de Melitene i de allí varen passar a la regió de Hanzith (país de Kharput), va assetjar Arsamosata (Shinshat, armeni Ashmushat) i de allí cap a Palin (Baghin, prop de Meckert), Ankl (al Degiq) i Khozan. Bagrat es va unir al contingent àrab i al dels Ardzruni que van rebutjar als bizantins prop de Melitene. Un altra columna bizantina avia anat cap a Karin (Erzurum), travessant el Basean i Asolik i arribant fins al Vanand prop de Kars, però foren rebutjats per Ishak ben Ismail, emir de Tbilisi, a la batalla de Kadjkaqar, prop de Kars. Els bizantins però, abans de marxar, van deixar instal·lat com a príncep d'Sper (Ispir) a un protegit seu, Ashot Bagratuni fill de Shapuh Bagratuni (el germa d'Ashot I Msaker), amb títol de cònsol. El 828 Bagrat, els Ardzruni i els àrabs van prendre represàlies i van entrar a territori bizantí, saquejant Amorium
El 841 va fer deposar al patriarca Hovhannes IV d'Ova que es va retirar a un monestir; el patriarca va obtenir la protecció de Grigor Supan I de la Siunia Occidental, i aquest va aconseguir el suport de Sembat I Ablabas de Taron, que va reunir un sínode i va restablir a Hovhannes
Nerseh fill de Felip de Siunia Oriental va vèncer (821?) a Morgog al príncep d'Aghuània Varaz Terdat (de la dinastia Mihrakan) i després va vèncer també (828) a Esteve (fill de Varaz Terdat). La viuda de Varaz va casar a la seva filla Sprham a un príncep de Siunia de nom Aternerseh, de la Siunia Occidental, que va regnar després amb residencia a Khatshen (sud de Bardaa) i fou l'equivalent del gran ishkhan d'Aghuània. Vers aquestes dades (prop del 844) l'emir qaisíta (Kaysita) de Manazkert, Ablhert, va fer una expedició a Siunia Oriental. Al mateix any l'emir de Tbilisi Muhammad ben Khalid va implantar colons musulmans a Gandja (Gandzak) abans poblada per armenis i aghuans.
El 849 el nou califa Al-Mutawakkil va enviar un exèrcit a Armènia sota el comandament del nou ostikan Abu Said Muhammad ben Marwazi. Aquest va exigir un fort tribut al nakharars armenis, que feia un temps que de fet no pagaven. L'emir qaisíta de Manazkert, Ala al-Djahapi, ara sotmès al califa, fou encarregat de fer operacions militars al Vaspurakan. Ala va saquejar els districtes de Albag i sud-est del llac Van i després va entrar al Vaspurakan i es va instal·lar a Ardjudj (Ardjesh), però fou sorprès pel príncep Ashot Ardzruni que el derrotà completament. Ala va fugir i es va refugiar a Berkri (850). En aquesta victòria va destacar Gurgen, fill d'Abulbedj Ardzruni, que tenia el feu de Mardastan. Un altre emir, Musa ben Zorara d'Arzen fou encarregat de recollir el tribut de Bagrat però aquest, amb ajut dels Ardzruni, va derrotar al emir al Altzniq (850).
El 851 va morir el ostikan Abu Said i el califa va nomenar al seu fill Yusuf ben Abu Said ben Marwazi. Yusuf va entrar pel districte d'Albag i va acampar a Adamakert saquejant la regió, però la princesa Rhipsime Bagratuni li va oferir regals i li va assegurar la lleialtat dels Ardzruni (que al·legaven que nomes es queixaven dels alts impostos) i Yusuf va evacuar el país. Llavors es va instal·lar a Khelat on va fer cridar a Bagrat al que va indicar que el califa volia donar el govern d'Armènia. Bagrat i va anar i quant va ser a Khelat fou carregat de cadenes i enviat al Califa a Samarra. Llavors va sotmetre als habitants de Taron a tota classe de servituds fins al punt que molts van emigrar. Al hivern ja el 852 el poble es va rebel·lar i va matar a la guarnició àrab de Taron. Yusuf, que era a Mush es va amagar a una església però fou descobert i mort (març del 852). El govern fou confiat al general Bogha al-Khabir (el vell).
Bagrat va morir al exili a Samarra vers el 860.
